Si abans havia llegit el llibre d'Espinàs en què fa un recorregut a peu per la Vall d'Aran i el Pallars, amb La llarga migdiada de Déu em torno a trobar al Pirineu, serà una senyal? Ha estat ben bé casualitat. El cas és que he trigat bastant en acabar aquesta última novel·la de Pep Coll, amb sis-centes pàgines i amb molt poc temps per llegir. Això ha fet que no l'hagi gaudit com ho hauria fet en altres circumstàncies. Haig de dir però, que és una molt bona novel·la, on Pep Coll dona veu en cada capítol a cadascún dels personatges més importants que en formen part, des del Samuel fins a alguns dels nens que viuen dins la colònia. La narració comença al 1940 però coneixerem el destí d'aquest personatges i com intenten sobreviure a la barbàrie nazi, sobretot quan França resta completament envaïda per les tropes de Hitler.
diumenge, 4 de juny de 2023
La llarga migdiada de Déu
divendres, 12 de maig de 2023
L'últim traginer. A peu pel Pallars i la Vall d'Aran
No havia llegit mai fins ara un llibre de viatges, per casualitat ha vingut a parar a les meves mans aquest llibre de Josep M. Espinàs, el primer que en llegeixo i que no m'ha desgradat però tampoc m'ha estusiasmat, potser pel fet que comento de no haver llegit mai un llibre d'aquest estil. Curiosament aquest estiu vaig passar uns dies a la Vall d'Aran, molt més que canviada de les descripcions que en fa l'autor. Potser m'hauria agradat més si s'hagués aprofondit en l'història dels pobles visitats, tot i que potser no era la intenció de l'autor.
dissabte, 6 de maig de 2023
Les nostres mares
Les nostres mares es podria considerar un llibre de relats curts, on cada capítol és un resum de la vida d'una dona, totes elles amb el nexe comú de pertanyer a una generació de dones que han nascut a mitjants del segle XX i només per això han hagut de patir les seqüel·les de l'educació que han rebut, on les dones, sigui de l'estament social que sigui han de dedicar-se a la llar, la cura dels fills i del marit, tot allò que surti d'aquí si ho volen fer ja s'apanyaran. Es tracten temes que potser ara no semblen tan complicats, com l'avortament, que s'havia de fer a Londres i d'amagat, això qui podia; l'educació que van rebre les dones durant la dictadura, la poca comprensió dels homes: ja treballo jo, per què ho has de fer tu?
Les nostres mares és un llibre de dones fortes, profundament feminista com ho són els dos anteriors llibres de la Gemma Ruiz. Aquest potser és una mica més difícil de seguir per la manera com està escrit, de vegades sembla que el que llegeixes és el pensament d'una persona i pot resultar una mica caòtic. Però m'ha agradat molt l'homenatge que fa l'autora a una generació de dones que no ho ha tingut gens fàcil.
dilluns, 1 de maig de 2023
Camí de sirga
D'aquest Camí de sirga només puc dir bones paraules, m'ha agradat molt, tot en blanc i negre i amb dibuixos molt adequats trobo per representar l'època del segle XX a Mequinensa. En definitiva, un gran encert.
dissabte, 22 d’abril de 2023
Temps enrere
Avui és la vigilia de Sant Jordi i no hauria pogut escollir millor dia per acabar aquesta novel·la de Ramon Solsona, set-centes pàgines escrites de manera senzilla però brillant en què, amb l'excusa d'explicar la vida d'una parella, l'Elvira i el Tomàs, l'autor acaba narrant la història recent del Priorat, una comarca maltractada durant molt temps per la duresa de la seva orografia i la climatologia i que gràcies a l'extraordinària qualitat dels seus vins ha aconseguit reviure. Poc a poc i durant tota la narració anant marxa enrere anirem coneixent aquesta parella i el seu entorn, mares i pares, fills, amics, tot això pràcticament sense diàlegs explícits però amanit amb el ric dialecte prioratí. Una gran lectura sens dubte.
diumenge, 9 d’abril de 2023
Por encima de la lluvia
Un altre llibre que llegeixo de Víctor del Árbol i que, com els dos anteriors, La tristeza del samurai i Un millón de gotas, és un relat èpic, on es barregen present i passat, amb passatges del franquisme i amb personatges que pateixen i molt. Por encima de la lluvia és una història molt ben treballada, l'Helena i el Miguel fan patir per tot el sofriment que porten a dins. L'autor tampoc s'estalvia la violència, com en els dos llibres que he llegit d'ell, són històries ben diferents però hi ha el segell incofusible de l'autor. M'ha agradat, està ben escrit però és dur, és per això que tornaré a llegir Víctor del Árbol però d'aquí a un temps.
divendres, 31 de març de 2023
Benvolguda
Benvolguda va rebre el premi Ramon Llull 2022, l'he vist a moltes llibreries i de fet m'ha costat aconseguir-ho de la biblioteca, de tan sol·licitat que està. Al començament de la lectura he rigut força amb els comentaris i situacions en què es troba la Remei, potser perquè em toquen molt de prop per l'edat. Però cap a la meitat del llibre l'he trobat repetitiu i ja no m'ha fet la mateixa gràcia que al començament, algunes situacions les he trobat una mica passades de volta, com en el tema de l'alcoholisme i les drogues. No segueixo l'Empar Moliner als mitjans de comunicació, pràcticament ni l'he vista però em fa la impressió com si s'hagués descrit ella mateixa. Aquesta és una novel·la no gaire llarga a la qual trobo li sobren pàgines, en què es podria haver aprofondit més i ni per un moment l'he trobat digne d'un premi com el Ramon Llull. I si li he donat 3 estrelles és perquè la primera mitja part m'ha fet riure.
dissabte, 25 de març de 2023
Persèpolis
M'ha agradat molt aquesta novel·la gràfica, de "memòria i tolerància en vinyetes", tal i com diu Antoni Guiral en la primera pàgina, i publicada en català per l'editorial Norma l'any 2009. M'hauria agradat haver-la descobert abans.
diumenge, 19 de març de 2023
Al llac
Després de llegir Tàndem no fa gaire tenia més ganes de llegir algun altre llibre de la Maria Barbal, que va ser la meva professora de català a l'institut, quan segurament ja tenia en el cap el seu aclamat Pedra de tartera que encara no he llegit. És per això que en un dels meus viatges a la biblioteca vaig trobar en el prestatge de novetats aquest llibre, força curt i amb lletra gran, cosa que a més, és d'agrair quan tens poc temps i la vista no acompanya, només cent-cinquanta cinc pàgines. M'ha agradat, tant la història com la manera en què està escrita, també com estan treballats els personatges tot i que la Nora és la protagonista, i penso que s'hauria pogut aprofondir més, però suficient per les escasses pàgines. Al llac és una novel·la ambientada al Pallars, terra natal de la Maria Barbal, ara em quedarà pendent sí o sí llegir els llibres que formen el cicle del Pallars.
dissabte, 11 de març de 2023
Sempre hem viscut al castell
Ja fa temps que vaig veient per les xarxes socials gent que parla meravelles d'aquesta novel·la, i tot i que el gènere no és dels que més m'agrada, vaig decidir llegir-la i així encabir-la també en els reptes lectors de la meva biblioteca. Sembla ser que és una novel·la de por; i ho dic així perquè de por, a mi no me n'ha fet gens. Sí que és cert que és força inquietant, sobretot la Merricat, una nena molt especial per no dir una psicòpata. No voldria desvetllar més de la trama, només dir que, segons el meu humil punt de vista, està bé però no n'hi ha per tant, sí que és cert que està ben escrita i que tot i que no m'agrada aquest gènere, m'ha enganxat una mica, volia saber el desenllaç, que com a mínim he trobat coherent amb el relat.
divendres, 10 de març de 2023
Consulte a su farmacéutico
En aquest llibre, escrit en clau d'humor, Guillermo explica com és la rutina en una farmàcia i situacions en què es troben els treballadors i que segurament són desconegudes per el públic en general. A mi personalment m'ha resultat entretingut perquè m'he sentit reflectida, no sé si seria un llibre que recomanaria a tothom però com a mínim crec que pot resultar entretingut. I sí, les situacions que descriu passen, tot i que a vegades pot semblar impossible.
dissabte, 4 de març de 2023
Hijos de la fábula
Fins ara havia llegit tres llibres de Fernando Aramburu, el primer va ser Patria, una grandíssima lectura que em va impactar molt. Després vaig llegir Años lentos i Los vencejos, tots dos ben diferents, sobretot l'últim, que no té res a veure amb la problemàtica que ha patit el País Basc durant molt anys. És per això que quan vaig veure de què anava aquest nou llibre vaig pensar que estaria interessant. La veritat és que la trama està força ben ideada, dos jovenets idealistes i sense experiència que són ignorats i abandonats per ETA quan renuncia a la lluita armada. És un llibre distret però ni molt menys arriba al nivell dels anteriors que he llegit, això no vol dir que no m'hagi agradat, està redactat amb frases curtes i força ironia, acaba ridiculitzant una mica els dos protagonistes i la situació surrealista en què es troben, tot i això trobo que es podria haver aprofondit més en la trama i els personatges.
diumenge, 26 de febrer de 2023
Por
Un cop més he decidit engrescar-me amb le repte lector de la Biblioteca Sud de Sabadell, aquest any amb més categories, que no sé si seré capaç de finalitzar, però ho intentaré. Una de les categories proposades, un llibre escrit per un autor austríac, m'ha servit per llegir aquest llibret força curt d'en Zweig, un autor que fa temps que no llegia i que em venia de gust tornar a llegir però mai trobava el moment. Quina delícia com escriu aquest home, com és capaç d'aprofondir en la personalitat de la Irene, entendre la seva por i les seves reaccions.
dissabte, 25 de febrer de 2023
Els dits dels arbres
Fa anys vaig llegir La dona de gris i em va agradar força com escriu l'Anna Maria Villalonga. És per això que ja fa temps que volia llegir Els dits dels arbres, però s'anava quedant a la llista de llibres pendents fins que la vaig veure en un prestatge de la biblioteca. M'ha agradat molt com descriu l'autora el pensament de la Irene, resulta fàcil entendre com i perquè ha arribat fins on ha arribat. Si li haig de posar una pega és que se m'ha fet curt; per altra banda, es llegeix fàcilment en una estona, només 152 pàgines amb una lletra força gran, cosa que és d'agrair.
diumenge, 19 de febrer de 2023
Trilogía rural
Bodas de sangre, Yerma i La casa de Bernarda Alba, aquestes són les tres obres de teatre totes elles tràgiques i totes elles protagonitzades per dones, en tot moment l'autor assenyala el trist destí de les dones de l'època en l'entorn rural, sotmeses completament a la volutat dels homes, comdemnades a viure tancades a casa i sense capacitat de decisió. De les tres la que més m'ha agradat és La casa de Bernarda Alba, quin personatge la Bernarda, una dona dura que tanca les cinc filles a casa en un dol rigorós per la mort del pare, creant un ambient d'allò més angoixant.
Haig de dir també que l'edició de Trotalibros és molt maca i curosa, amb una nota final de l'editor que s'ha de llegir.
diumenge, 12 de febrer de 2023
Por si las voces vuelven
Haig de dir que he trobat el llibre molt interessant, m'ha agradat molt i crec que és molt recomanable per poder entendre què passa pel cap d'una persona amb una malaltia mental tan greu com la seva.
dimarts, 7 de febrer de 2023
Divorci i aventura
Tot i que les experiències que relata la Leti amb diferents homes poden resultar divertides per la manera com les explica, la veritat és que quan portava mig llibre ja se m'estava fent reiteratiu i no m'estava aportant res de nou. La protagonista és una dona sense complexos ni gaires problemes personals tot i el seu divorci, és empresària i amb el seu ex manté una relació cordial i una custòdia compartida, tot i això els homes que troba pel camí semblen ser bastant fluixos i immadurs. L'he acabat llegint en diagonal perquè ja no m'aportava res, per no deixar-la a mitges.
dissabte, 28 de gener de 2023
Viatge d'hivern
Els relats d'aquest llibre són molt Cabré, és a dir, amb moltes referències a la música clàssica i a la pintura. Tot i això, en cap moment m'han fet sentir com a una ignorant, que és el que soc pel que fa a aquestes arts. L'autor és capaç de crear en poques pàgines personatges molt profunds que no només són contemporanis, sinó també d'altres èpoques i altres països. No és el llibre que més m'ha agradat de l'autor però sí que ha sigut una bona lectura.
dimecres, 25 de gener de 2023
Los pacientes del doctor García
Un altre cop m'he deixat seduir per Claudio Stassi i els seus dibuixos, en aquest cas Los pacientes del doctor García, basat en l'exitosa novel·la d'Almudena Grandes, l'últim dels seus Episodios de una guerra interminable. És impressionant com dibuixa els personatges d'aquesta gran novel·la, que té una trama una mica complicada i que crec que resulta difícil seguir en aquesta novel·la gràfica si abans no s'ha llegit el llibre, cosa que jo sí que he fet. Tot i això, ha estat impressionant, un gran treball.
dimarts, 17 de gener de 2023
Les calces al sol
Aquesta podria semblar una història sense més, però resulta força divertida, primer pel caràcter de la Rita i segon pel baixíssim nivell d'anglès que té, que fa que molts cops no entengui què li diuen i que ella sigui incapaç d'expressar el que vol. Escrit amb un gran sentit de l'humor, el periple de la Rita resulta força entretingut. Tot i això, a mi particularment se m'ha fet un xic llarg, 458 pàgines han sigut massa per mi. Tampoc la qualificaria com a una gran novel·la, simplement entretinguda.
diumenge, 8 de gener de 2023
Sola
No voldria donar més pistes del que passa més endavant. El llibre està estructurat en un compte enrere en què la Mei va relatant el que li passa i com se sent en cada moment, en la interacció amb el Manel, pastor que té cura de la masia i que li ha llogat; amb el Flavi, apicultor que viu a prop; amb la Mercè, botiguera del poble; amb la seva mare, molt popular al poble ja que de jove va gravar un anunci publicitari per a la televisió; amb en Guim.
M'ha agradat? No ho sé. Al començament sí, m'ha enganxat, m'ha agradat la Mei i entenia les seves reaccions. Però poc a poc me he anat allunyant d'ella, fins a trobar-la amb un punt d'immaduresa que no he acabat de païr. Potser és que no l'he acabat d'entendre. Tot i això no me penedeixo d'haver-la llegit, entre d'altres coses perquè m'ha fet pensar.
diumenge, 1 de gener de 2023
Asesinato en el jardín botánico
Sóc una amant de la botànica, m'agraden molt les plantes, sobretot les silvestres, i pensava que aquesta novel·la era molt adequada per a mi. Fa anys havia llegit algun cas de la jutgessa de Marco, no recordo gairebé res però tampoc en tinc mal record. Però aquest llibre, que és l'últim protagonitzat per la jutgessa, l'he trobat força insípid. Els personatges que formen part del club els he trobat desfassats en el temps, semblen sortits dels anys seixanta pel seu comportament i mentalitat. He trobat a faltar també més investigació a nivell científic, pràcticament tota es desenvolupa mitjançant els interrogatoris de la policia i la jutgessa per una banda i les converses del periodista per una altra. M'ha decebut bastant, tot i que penso que potser pot trobar lectors engrescats en un altre tipus de públic, atès que l'autor ha publicat uns quants llibres amb la mateixa protagonista.
La tora blava (Aconitum napellus) és una planta molt tòxica tota ella però molt maca. Aconsello ni tan sols tocar-la, tot i el seu aspecte. La de la foto la vaig trobar aquest estiu a la Vall d'Aran.