Amor

  

 La Vibeke i el seu fill Jon de 8 anys fa poc que s'han mudat de la ciutat a un poble, en el dur hivern norueg. El dia abans de l'aniversari del Jon, tots dos volten pel poble de manera independent, el Jon a vendre bitllets de loteria per al seu club esportiu i la Vibeke va cap a la biblioteca local. Cadascú va al seu aire, de manera molt independent, tant que sobta la despreocupació que la Vibeke mostra cap al seu fill.

  Amor és una novel·la molt curta, de només 124 pàgines i que recullen unes hores en la vida dels dos protagonistes. Jo no l'hauria titolat mai així, sinó "Desafecció" o alguna cosa similar, tanta és la llunyania entre mare i fill, tot i que fins a cert punt puc entendre el que busca la Vibeke, una mare jove i que se sent molt sola.

  He llegit aquesta novel·la per la iniciativa #JunyNòrdic organitzada per @elsbookhunters (llibresipunt.cat), no puc dir que no m'hagi agradat, està ben escrita i resulta inquietant i molt ben ambientada, però l'estil no m'ha acabat d'agradar, ja que no hi ha separació en la narració entre la Vibeke i el Jon, potser és una mania personal però això em dificulta el seguiment de la lectura. 

  L'autora, Hanne Ørstavik, és una reconeguda escriptora noruega, no n'havia sentit a parlar mai, potser el seu estil no és del meu gust però li haig de reconéixer el seu mèrit. Potser més endavant la torni a llegir, més que res per comprovar si sempre escriu així o només és aquest llibre.

Lejos

   Fa uns anys hi va haver un periode d'esclat en la construcció de pisos i cases en llocs potser poc pràctics, com pot ser la urbanització que centra la història de Lejos: als afores d'un petit poble lluny de la capital, cases adossades i blocs de pisos que van quedar alguns d'ells a mig acabar. Les famílies que van comprar els habitatges de la fase 1 i 2 encara van estar de sort, que les seves cases van quedar acabades, però la resta no, atès que el constructor es va arruïnar. En aquesta situació, les famílies que tenen casa veuen amb recel la zona mig acabada, ja que hi ha persones sense sostre que s'hi amaguen. Una d'aquestes persones no és com les altres, és un home aparentment normal però que amaga un secret i alhora s'amaga dels seus companys de feina que el busquen. 

  Lejos és un altre dels llibres que vaig comprar per Sant Jordi, Rosa Ribas m'agrada molt i l'argument em va semblar molt interessant. Tot i això, aquesta novel·la no m'ha acabat de fer el pes, la idea i l'argument són bons però hi ha detalls que m'han fet perdre una mica l'interès i que no puc dir sense fer un spoiler. Els capítols són curts, es van alternant entre la visió de l'home que s'amaga i la dona protagonista, una informàtica veïna de la urbanització que teletreballa i a qui el seu marit acaba d'abandonar. A favor haig de dir que es llegeix ràpidament i que s'anima una mica en el terç final.