El confident és la primera novel·la que llegeixo de Xavier Álvarez Llaberia, mosso d'Esquadra i escriptor, també professor universitari i especialitzant en l'anàlisis de perfils criminals. Segurament les seves dues feines li han permès crear els personatges que surten en aquesta novel·la, plena d'acció, dura i amb una dosi de violència que no resulta excessiva tenint en compte que es tracta d'exguerrillers i narcotraficants, però que és punyent. La veritat és que la narració sembla tan real que fa una mica de por i deixa un sentiment d'inseguretat en el ciutadà de a peu, que vivim les nostres vides aliens a tot aquest món, més proper del que ens sembla. Com he dit, és una novel·la dura però amb un final no diré sorprenent però que m'ha convençut.
diumenge, 29 d’octubre del 2023
El confident
dimecres, 18 d’octubre del 2023
8 hores - El Noi del Sucre i la vaga de La Canadenca
Entre 1917 i 1923 van haver-hi moltes mobilitzacions, tant dels sindicats com de la patronal, amb estira i arronsa entre uns i d'altres, amb greus episodis de violència on les bandes de pistolers a sou assassinaven impunement en mig del carrer a qualsevol que s'interposés als interessos de la patronal. En aquest context es va desenvolupar la lluita, sempre pacífica, del Noi del Sucre, cosa que va suposar-li la presó i també la mort a trets en un carrer del Raval.
He conegut aquesta novel·la gràfica per una publicació d'Instagram i de seguida m'ha interessat, atès que desconeixia completament aquesta part de la història recent, això no s'explicava a l'escola quan jo estudiava, per tant, ràpidament vaig cercar-la a la biblioteca. Es llegeix pràcticament d'una tirada, i permet no només conéixer Salvador Seguí sinó també altres personatges contemporanis i que van tenir-hi relació, alguns d'ells tan importants com l'advocat Francesc Layret o qui va ser president de la Generalitat, Lluís Companys. Una lectura molt recomanable.
diumenge, 15 d’octubre del 2023
Seré el teu mirall
Seré el teu mirall és una novel·la que ha guanyat el premi Santa Eulàlia 2023, el primer d'aquest nou premi que vol significar novel·les que tenen com a rerefons la ciutat de Barcelona. En aquest cas el premi està més que ben atorgat, atès que, durant la narració que va fent en Jaume en primera persona, la Barcelona post olímpica i pre fòrum de les cultures 2004 quasi es converteix en un personatge més, i més tenint en compte la feina d'en Jaume que, entre d'altres coses, el porta a tocar a fons el tema dels remunts, àtics construïts entre els anys 50 i 60 a dalt d'edificis de l'Eixample molts d'ells amb trets modernistes i que quedaven força deslluïts per l'afegit d'aquests remunts, fruits de l'especulació urbanística de l'època.
La lectura m'ha resultat entretinguda a estones, en Jaume m'ha caigut bé tot i les seves contradiccions, m'ha fet una mica de pena i tot, no sembla mala persona, però a estones la narració se m'ha fet una mica lenta, per això només li dono tres estrelles.
dissabte, 7 d’octubre del 2023
Púa
Des que vaig descobrir fa molts anys Lorenzo Silva i la saga del dos investigadors de la Guàrdia Civil Chamorro i Bevilacqua em vaig fer molt fan d'aquest autor. Tot i això, amb els anys i d'altres llibres que he anat llegint d'ell me n'he allunyat. Malgrat això, en llegir la contraportada d'aquesta nova novel·la em vaig decidir a retornar-hi. La veritat és que la història que narra no està malament, alterna capítols del passat amb el present, però el protagonista no m'ha fet el pes, ja són massa vegades explotant el mateix tipus de personatge d'altres novel·les tot i que aquest és més extrem en les seves accions, és el caràcter de l'individu, que crec que ja he vist en d'altres novel·les del mateix autor. I també el llenguatge de la narració se m'ha fet pesat, frases ampul·loses i recarregades que em sobren en una lectura d'aquest tipus.
Sí, li he trobat pegues però com a contrapartida haig de dir que es llegeix ràpid i que en el fons la història que narra no està malament.