Soldados de Salamina

   Un periodista que viu a Girona i que ha escrit dues novel·les sense gaire èxit, s'interessa per un fet força sorprenent ocorregut durant la Guerra Civil: l'ideòleg falangista Rafael Sánchez Mazas va escapar miraculosament d'un afusellament massiu al final de la guerra. Aquest periodista, que no és un altre que el propi Javier Cercas, decideix investigar com va succeïr aquest fet i fa una recerca dels supervivents que encara queden d'aquella època, i que viuen relativament a prop, ja que els fets van passar al santuari del Colell. 

  Aquesta novel·la, narrada en primera persona, està basada en un fet real, efectivament Sánchez Mazas va sobreviure no només a l'afusellament, sinó que a més va fugir després i en la seva fugida un soldat armat el va trobar però no el va delatar. Sánchez Mazas mai va oblidar aquest soldat i explicava el cas anys després. 

  Soldados de Salamina, que compta amb una adaptació cinematogràfica que encara no he vist, és una novel·la no gaire llarga, estructurada en tres parts en què molt del contingut és real. M'interessava molt tant per l'autor com per la pròpia història, feia temps que tenia el llibre a casa i aprofitant una iniciativa d'Instagram de Raquel (@tontoelquenolea) de lectura conjunta d'autors extremenys he aprofitat per llegir-la. Tot i que m'ha semblat un bon llibre m'ha agradat menys del que esperava, potser perquè esperava una obra mestra i no ho és. Al començament se m'ha fet una mica lenta la lectura perquè es parla de molts personatges històrics com Líster o Indalecio Prieto, per posar un exemple, que em sonaven però no els ubicava gaire i he hagut de fer servir la vikipèdia per il·lustrar-me una mica. També hi ha dos personatges que no m'acaba de convèncer com s'han tractat dins la narració dels quals no puc dir res sense fer spoiler. En definitiva, un bon llibre, sí, però pel meu gust una mica sobrevalorat.

  

Terra Alta

   A la comarca de la Terra Alta el jove mosso d'Esquadra Melchor Marín, arribat de Barcelona fa quatre anys, haurà d'investigar juntament amb els seus companys l'esgarrifós assassinat del matrimoni Adell, molt coneguts a la comarca ja que tenien una important empresa d'arts gràfiques que dona feina a molta gent. Melchor arrossega un fosc passat que intenta oblidar amb la nova vida que ha iniciat en aquest racó de Catalunya, amb la seva dona i la petita Cosette, la seva filla, que du el nom de la filla de Jean Valjean, protagonista d'Els miserables, un llibre que Melchor té quasi com a llibre de capçalera.

   No puc dir gaire més sobre aquesta novel·la, premi Planeta 2019, perquè no l'he acabat, l'he deixat aproximadament per la meitat, i és que no tinc gaire temps i sí molts llibres per llegir, i Terra Alta no m'ha fet el pes, no m'he acabat de creure cap dels personatges, sobretot el Melchor, la lectura no m'aportava res, em resultava insípida i m'ha cansat llegir les paraules "Terra Alta" cada dues pàgines. De fet, fa temps que vaig decidir no llegir cap més premi Planeta, però com que el que he llegit fins ara de Javier Cercas m'havia agradat molt vaig decidir-me per llegir-ne aquest però de la biblioteca, he hagut d'esperar setmanes perquè està molt sol·licitat; jo l'he tornat en dos dies. 

La velocidad de la luz

  En els anys 80 dos joves amics estudiants somien amb un gran futur professional, un d'ells com a pintor, l'altre com a escriptor. Aquest últim rep l'oportunitat de marxar als Estats Units per a completar els seus estudis. Així doncs, l'aspirant a escriptor, narrador en primera persona i de qui no coneixerem el nom, marxa cap a la ciutat d'Urbana, al departament d'espanyol. Allà coneixerà en Rodney, un company de feina més gran que ell, silenciós i esquerp, veterà de la guerra de Vietnam. Rodney i ell es convertiran en amics, o almenys per el nostre protagonista serà així. La relació amb Rodney, el seu passat i la seva personalitat marcaran profundament el jove escriptor, que anirà narrant les seves vivències i el seu camí vital durant la seva joventut i maduresa.
   Aquesta novel·la de Javier Cercas està estructurada en quatre grans blocs i té molt d'autobiografia, ja que Cercas va passar un temps a Urbana, va conéixer un veterà de la guerra de Vietnam i va tornar a Girona, on viu segons tinc entès. 
  M'ha impressionat molt la lectura de La velocidad de la luz, l'he trobat profunda, s'endinsa molt en el patiment, els remordiments, la recerca i la gestió de l'èxit professional, tot molt ben escrit com no pot ser d'una altra manera per Cercas, amb frases molt llargues però no difícils de seguir. Recomanable 100% i a molt bon preu, en una botiga de segona mà.