dimecres, 28 de setembre del 2022

El retorn de Sherlock Holmes

  El retorn de Sherlock Holmes és el tercer llibre de la sèrie publicada per Viena, un llibre que vaig comprar fa temps i que ha estat en el prestatge de llibres pendents de llegir gairebé dos anys, fins que li ha arribat el seu moment.
 En aquesta entrega, Holmes reapareix de forma sorprenent, ja que en l'últim relat de la sèrie Holmes i Moriarty es fan enfrontar de manera brutal en les cascades de Reichenbach, a Suïssa, enfrontament a vida o mort. Tots dos van desaparéixer sense que es trobéssin els seus cossos. Així doncs, després d'un llarg temps, ja tornen a estar junts Holmes i Watson en la seva residència de Baker Street, on van rebent visites i notificacions de persones que necessiten de la increïble capacitat d'observació del millor detectiu de tots els temps. 

  Aquest tercer volum de la sèrie segueix la sintonia del segon, relats curts de diferents casos no necessàriament ordenats de forma cronològica i seguint la mateixa tònica del segon volum. És per això que m'ha agradat però no tant com el primer llibre, tot i que no deixa de sorprendre la capacitat de Holmes de fixar-se en segons quins detalls.



diumenge, 18 de setembre del 2022

Los vencejos

 

 El nom de Fernando Aramburu a tots ens fa pensar en Patria, una de les millors novel·les que s'han publicat en els últims anys. Per això crec que molta gent esperava amb candeletes, jo inclosa, una nova novel·la d'Aramburu. El que no m'esperava és que fos un totxo de gairebé 700 pàgines, i la veritat és que em tirava una mica enrere aquest fet, mira que si després no m'agrada, que quan podré llegir sense entrebancs i seguint bé el fil d'un llibre tan llarg. Finalment vaig decidir-me a comprar-lo, impossible agafar-lo de la biblioteca i poder-lo retornar llegit en el termini marcat. L'he tingut al prestatge uns 6 mesos, fins que finalment he trobat el moment, al final de les vacances.

  El protagonista absolut de Los vencejos és Toni, un professor d'institut de filosofia i d'uns 55 anys d'edat, que ha decidit posar fi a la seva vida, però fent-ho en el moment que ell decideixi, que serà dintre d'un any, en finalitzar el mes de juliol del proper any. En Toni aprofitarà l'any que li queda per endavant per escriure un resum de la seva vida, records que van aflorant de moments i vivències, bons i dolents, relatats en primera persona i amb un fort component subjectiu. A més es van intercalant les coses que li pasen en el dia a dia: les classes a l'institut, la relació amb la seva exdona i amb el seu fill, amb amics i coneguts. 

  Toni és un home normal i corrent, amb les seves manies i reaccions pròpies de qualsevol persona de la seva edat i educació, no sempre cau bé i de vegades pot resultar antipàtic, egoïsta, poc solidari i fins i tot masclista. Potser és això el que més m'ha sorprès d'aquesta novel·la, la creació per part d'Aramburu d'un personatge així. 

  Personalment, a mi m'ha agradat força aquest llibre, els capítols són curts i no costa seguir el fil, tot i que trobo que és una mica massa llarg. És un bon llibre però ni de bon tros arriba al nivell de Patria



dijous, 1 de setembre del 2022

Jo soc aquell que va matar Franco

 

 Un nen de Solsona l'Agustí, perd un ull en un accident. Malgrat això, l'Agustí mostra un interès excepcional per la lectura en català, gràcies al notari de Solsona que li facilita periòdicament revistes infantils. És així que l'Agustí desenvolupa un especial interès per la llengua catalana que el portarà en l'edat adulta a fer-se corrector lingüístic a Barcelona. Però el 1936 esclata la Guerra Civil, l'Agustí s'ha d'incorporar a files, tot i ser borni. La derrota dels republicans el portarà al camp de refugiats d'Argelès, acompanyat del seu inseparable diccionari.

  A partir d'aquest moment podem dir que es desenvolupa l'acció que dona títol al llibre de Joan-Lluís Lluís, una novel·la que va rebre el premi Sant Jordi 2017 i que vaig comprar en edició de butxaca a la recerca d'un llibre lleuger de pes per portar a sobre durant les vacances. M'ha sorprès gratament la lectura, molt agradable, narrada en primera persona pel mateix Agustí, en el que semblava un llibre més sobre la Guerra Civil i que s'ha convertit en una il·lusió d'allò que podria haver estat realitat.