La felicitat no és completa

    Aquesta novel·la va rebre el premi Sant Joan de l'any 2003; en ella, Vicenç Pagès explica en cada capítol un episodi de la vida de l'Àngel Mauri, des que és un nen, passant per la pubertat i l'adolescència fins que es fa adult. S'ofereix en aquests capítols una revisió històrica i cultural del moment en què es desenvolupa: l'educació en les escoles dels anys 70, la música dels anys 80, els moviments d'esquerres a les universitats, tot això adobat amb l'aprenentatge vital que va fent l'Àngel.

    He llegit els llibres de Vicenç Pagès al revès de com els ha escrit: vaig començar per Dies de frontera, després Els jugadors de whist i ara La felicitat no és completa. Quasi és millor que ho hagi fet així, si hagués començat per La felicitat... segurament no n'hauria llegit més. Amb això vull dir que no és que no sigui un bon llibre, és innovador en la seva manera de narrar, però a vegades se m'ha fet feixuc tot i ser jo mateixa de la mateixa generació que el protagonista, de la càrrega una mica excessiva d'informació musical, cultural i conjuntural de cadascuna de les èpoques descrites. Els tres llibres que he llegit comparteixen un rerefons comú, de personatges nascuts als anys 60 que passen per experiències similars, tot i que pel meu gust aquest no és el millor.

    

Els jugadors de whist

    És el dia del casament de la filla del Jordi i ell no ho està passant gens bé. El nuvi és un individu amb el cap rapat que condueix una retroexcavadora, conegut com a Bad Boy. La Marta, la filla, es va distanciar del seu pare durant l'adolescència. La relació amb la Nora, la seva dona, és pràcticament nul·la, ja fa anys que el Jordi, fotògraf de casaments de professió, viu al garatge de casa seva, on té el seu estudi professional.
    Mentre va passant el banquet de noces es va esbrinant el passat del Jordi, des que anava a l'escola en la Figueres dels anys 70, les relacions amb els seus companys de classe, els pares, el seu pas per l'adolescència, el festeig amb la Nora, la paternitat, el refredament de la relació de parella.
    Escrita amb un especial sentit de l'humor, fresca i divertida, aquesta novel·la ens explica el perquè de la crisi personal del Jordi, que s'acaba convertint en un personatge entranyable i molt proper, sobretot per tots aquells que som de la mateixa generació. Són contínues i fins i tot una mica excessives les referències a la cultura, la música i el cinema dels 70 i 80, i també a la manera de viure de la joventut d'avui dia, amb la invasió de la tecnologia i les xarxes socials, i de com d'estranya és la generació de la Marta per a la gent de l'edat del Jordi.
    Després d'acabar-la em queda pendent una visita a fons a Figueres i reveure alguna peli clàssica mig oblidada, com Esmorzar amb diamants.

Dies de frontera

    Seguir els blocs de gent que llegeix permet conèixer llibres que potser no llegiria, per desconeixement, per manca d'accessibilitat o per qualsevol altre motiu. Això permet també que els blocaires lectors acabem fent llistes interminables de llibres que voldríem llegir i que s'afegeixen a la nostra pròpia llista de lectura.
    Un dels blocs que segueixo és el d'en Xexu (llibresipunt.blogspot.com), i tot i que no coincidim gaire en gustos a vegades llegeix llibres que són molt del "meu estil", com ha succeït en aquest cas. A més, en l'última visita a la biblioteca, vés per on, estava disponible.
    En Pau i la Teresa són una parella que volta els quaranta i Dies de frontera és la narració de les seves vides, infantesa, adolescència, vida adulta, fins que un dia es troben i comença la seva història en comú, una història que no té res d'especial, que podria ser la de qualsevol parella d'amics, coneguts o veïns, de tan senzilla i quotidiana que és. La narració també ho és, amb un subtil sentit de l'humor i tocs d'actualitat, tot en el peculiar entorn de La Jonquera i els pobles fronterers.
    Aquí hi ha una entrevista amb l'autor: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Vicenc-Pages-Dies-de-frontera/video/5019731/