Intermezzo

   

 Dos germans, en Peter i l'Ivan, separats per una diferència d'edat i per alguna cosa més, acaben de perdre el seu pare, mort de càncer. Tots dos estan passant un dol, cadascun d'ells a la seva manera. L'Ivan és el més jove, vint-i-dos anys, campió d'escacs i amb estudis universitaris però amb una limitada capacitat d'expressar els seus sentiments. En Peter, ben entrat en la trentena, és advocat, fa temps que viu sol a Dublin, després de deixar la seva relació d'anys amb la Sylvia, i ara manté una relació una mica estranya amb una noia força jove, la Naomi, una estudiant que viu en un edifici okupat.

  Aquesta novel·la de Sally Rooney narra els desencontres entre aquests dos germans, que s'estimen però alhora no se suporten, orfes des de la mort del pare i amb una mare, divorciada fa anys del pare i amb un nou marit i fills, que fa la seva i no es preocupa gaire d'ells, ja que són adults. L'Ivan és introvertit, no es relacióna gaire amb la gent, fins que en un torneig d'escacs coneix una dona molt més gran que ell i que poc a poc li fa canviar l'opinió que té de si mateix i de com es relaciona amb els altres. Per altra banda, en Peter porta molt malament tant la mort del pare com la separació de la Sylvia, el seu gran amor, i per tirar endavant fa servir l'alcohol i els tranquilitzants.

  Al començament de la lectura vaig estar a punt de deixar-la, perquè no m'acabava d'agradar l'estil amb què està escrita, frases molt curtes que de vegades semblen pensaments inconnexos. M'alegro d'haver continuat, per entendre poc a poc el comportament dels dos germans. 

Aquí pot haver un spoiler, atenció! Tot i estar ambientada en l'època actual, suposo que a Irlanda la gent encara no és tan oberta de ment com podria ser aquí, per posar un exemple: la Margaret, la dona que coneix l'Ivan en el torneig d'escacs està separada del seu marit, que no divorciada, un home alcohòlic que li va fer la vida impossible durant anys, però la gent la mira amb mals ulls, perquè considera que no l'havia d'haver deixat, que no l'ha ajudat prou per deixar l'alcohol, i que no té dret a refer la seva vida. En fi...  

Gente normal

   Marianne i Conell són companys d'institut, ella filla d'un pare maltractador ja mort i actualment sense problemes econòmics; ell és fill de mare jove i soltera que treballa a casa de la Marianne fent les feines domèstiques. Estan acostumats a tractar-se des de fa temps a causa de la relació laboral entre les seves mares tot i que a l'institut mantenen les distàncies. El curs escolar i l'etapa a l'institut estan a punt de finalitzar per a tots dos, han de decidir el seu futur i mentrestant inicien una relació d'amagat dels seus companys de classe però que fa que es mantingui entre ells un fort sentiment d'amistat. Això fa que decideixin compartir universitat. Un cop fet el salt al món universitari la relació entre ells canvia i entra en un periode d'encontres i desencontres mentre altres persones entren i surten de les seves vides.

   Aquesta novel·la ha arribat a les meves mans mitjançant l'entrega d'octubre de Bookish i puc dir que ha sigut una bona lectura, que al començament no m'acabava de fer el pes perquè em semblava una historieta d'amor entre adolescents però poc a poc m'ha anat enganxant a mesura que anava descobrint la psicologia dels dos protagonistes per entrendre el perquè del seu comportament. El que potser m'ha descolocat una mica és el final, que he trobat brusc, com si li faltés algun capítol per acabar de tancar la història de Marianne i Conell. O potser és que aquesta història no s'ha de tancar.