tag:blogger.com,1999:blog-52552499056206575652024-03-19T09:47:01.896+01:00Llibres i alguna cosa més... Libros y algo más...Botikahttp://www.blogger.com/profile/09602208517790934738noreply@blogger.comBlogger493125tag:blogger.com,1999:blog-5255249905620657565.post-35651250453404370952024-03-16T18:10:00.000+01:002024-03-16T18:10:01.411+01:00La sombra del miedo<p> <span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPfKTUoBePFi1J_1jCNzcERfpgs0pSd2mzap04hl1lwT17vQfm-4fxQVZJaQlUDhdhTokVBbg47rTf1XXmTPSUYypBvAMOKQnmhWDFC_bgImF70zmkhMMShvfq9z-mBqPvnSVAfdWJ1Oezu9H6FcMYIUnK9ueBB3U1Z8lQX9BQnyNlI6XqucYvot5Hds6g/s3759/La%20sombra%20del%20miedo.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="3759" data-original-width="2868" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPfKTUoBePFi1J_1jCNzcERfpgs0pSd2mzap04hl1lwT17vQfm-4fxQVZJaQlUDhdhTokVBbg47rTf1XXmTPSUYypBvAMOKQnmhWDFC_bgImF70zmkhMMShvfq9z-mBqPvnSVAfdWJ1Oezu9H6FcMYIUnK9ueBB3U1Z8lQX9BQnyNlI6XqucYvot5Hds6g/s320/La%20sombra%20del%20miedo.jpg" width="244" /></a></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> El jove Ari Thór ha deixat els estudis de teologia i s'ha fet policia. De forma inesperada decideix que el seu primer destí com a policia no serà Reikiavik, on ha estudiat i on conviu amb la seva parella, sinó que anirà a Siglufjördur, un petit poblet al nord d'Islàndia. Si bé el clima ja és extrem en aquesta illa, a Siglufjördur encara ho és més, tant que molts cops a l'hivern queden aïllats de la resta del món. Un cop allà, Ari Thór s'haurà de guanyar la confiança dels seus companys, i establirà contacte amb els pocs habitants que hi viuen tot l'any. Fins que pels volts de Nadal un conegut escriptor que és una celebritat local apareix mort en el teatre del poble, on tot just estava a punt d'estrenar-se una obra en què alguns vilatans hi formen part. I poc després apareix en mig de la neu una jove, ferida i inconscient. Ari Thór haurà d'investigar aquests dos fets com el seu primer cas mentre també ha de fer front als problemes amb la seva parella, que no ha entès la decisió unilateral d'ell de marxar.</span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> <i>La sombra del miedo</i> és la primera novel·la de la sèrie Islàndia negra, de Ragnar Jonasson, un llibre entretingut i que es llegeix força ràpid. Feia temps que tenia ganes de llegir novel·la negra nòrdica, però no Arnaldur Indridasson, ja que les dues que he llegit d'ell no m'han agradat gaire, i Asa Larsson tampoc m'ha entusiasmat, per això vaig escollir aquest autor i aquesta edició de butxaca, molt portable i econòmica. M'ha agradat però sense entusiasmar, l'acció és lenta i trobo que el protagonista és una mica parat i poc espavilat, però tot i això m'ha caigut bé i m'ha fet passar una bona estona. Seguiré amb la sèrie Islàndia negra? Segurament sí, però més endavant.</span></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><p><br /></p>Botikahttp://www.blogger.com/profile/09602208517790934738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5255249905620657565.post-1415941949116991942024-03-09T10:53:00.000+01:002024-03-09T10:53:57.236+01:00Matrioixques<p> <span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgO3DfTdUPijry6Y2vzsvq8cezUBwOFQQMZKStE5KolNExjQvciwQS4A-ABRgzisRpR6XrkmzmqGMRIP2Z8lJZ42a2ZhTWAjfnicvp9hVVDpa41Id9v4PN9DpXnPaR09iy7QT8b4fgWYEzScjGCBda_Ph8Z4HeVlablVKVDtLWLFAWwcaW6F36qg4OczFnr/s4032/Matrioixques.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgO3DfTdUPijry6Y2vzsvq8cezUBwOFQQMZKStE5KolNExjQvciwQS4A-ABRgzisRpR6XrkmzmqGMRIP2Z8lJZ42a2ZhTWAjfnicvp9hVVDpa41Id9v4PN9DpXnPaR09iy7QT8b4fgWYEzScjGCBda_Ph8Z4HeVlablVKVDtLWLFAWwcaW6F36qg4OczFnr/s320/Matrioixques.jpg" width="240" /></a></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> Ja ho sabem tots, que la guerra és la guerra i que passen coses molt greus. Però hi ha coses i coses. Durant la guerra dels Balcans grups de dones van estar en recintes tancats per satisfer les necessitats dels soldats. Aquest fet va provocar, com és lògic, que algunes d'aquestes dones, violades contínuament pels seus captors, quedessin embarassades. Aquest és el cas de l'Hana, que divuit anys després d'aquells terribles temps encara viu a l'exili, en el seu cas doble, lluny de la seva terra i lluny també de la vida que l'envolta i que li pot fer mal. Mentrestant, a Barcelona, la Sara, una noia de divuit anys i de família acomodada, es rebel·la amb el seu entorn, cosa que li comportarà el descobriment del seu origen.</span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> En la meva biblioteca de capçalera tenen uns prestatges on deixen novel·les que, o bé són novetat, o bé són interessant per allò que poden aportar al lector. Aquest és el cas de <i>Matrioixques</i>, una novel·la no gaire llarga però molt dura, que parla d'uns fets terribles i les seves conseqüències en les persones que directa o indirectament els van patir. És una lectura molt recomanable, els primers capítols em van resultar una mica desconcertants pel seu estil narratiu, són capítols molt curts alguns d'ells en primera persona i plens de diàlegs força reals. Crec que és un llibre molt actual i que s'ha de llegir per conéixer i entendre uns greus fets i les seves conseqüències.</span></p><p><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p><br /></p>Botikahttp://www.blogger.com/profile/09602208517790934738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5255249905620657565.post-71279650075663420582024-03-05T20:51:00.002+01:002024-03-05T20:51:35.470+01:00Com s'esbrava la mala llet<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZw-r2JJ73fZz8JbiimHpIv2ybAJA7UJxwi9HkmLzIahc3JJMPFq14Hj4TNcIEbz3eOMedja6t6E44iTmYcYbDsiRxvhyD-yGlJ3IombXkwfPXJV4uyCtCs0qlQWoCjas_qOCVyETV4DG2smSWWmtjo3ECqP0Fs9VlTwzTl7jP2jG5g0Rlc86GE_RDpg9q/s3489/Com%20s'esbrava%20la%20mala%20llet.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="3489" data-original-width="2541" height="257" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZw-r2JJ73fZz8JbiimHpIv2ybAJA7UJxwi9HkmLzIahc3JJMPFq14Hj4TNcIEbz3eOMedja6t6E44iTmYcYbDsiRxvhyD-yGlJ3IombXkwfPXJV4uyCtCs0qlQWoCjas_qOCVyETV4DG2smSWWmtjo3ECqP0Fs9VlTwzTl7jP2jG5g0Rlc86GE_RDpg9q/w187-h257/Com%20s'esbrava%20la%20mala%20llet.jpg" width="187" /></a></div><div style="text-align: justify;"> <span style="font-family: verdana;">Aquest llibre va de vells; això diu la contraportada i és així, de gent molt gran. És una recopilació de relats molt curts sobre la vellesa sense embuts i sense dramatismes, sense amagar-ne res però amb una petita dosi de bon humor. Trobem iaios que fan una mica el ridícul en balls de casal d'avis; àvies que han perdut el seny; una filla que visita una mare senil però que conserva la mala bava i que està vivint en una residència geriàtrica. Un llibre que es llegeix en una estoneta curta i que per desvergonyit fa aflorir un somriure en alguns dels relats. I prou.</span></div><p></p><p></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>Botikahttp://www.blogger.com/profile/09602208517790934738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5255249905620657565.post-16847497936350293562024-03-03T11:28:00.000+01:002024-03-03T11:28:53.905+01:00Mirall trencat<p> <span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaXHmsmpKbmhSn3NQpBnpbgYQ7wlYRitvgurM4wCZZp8hv9u7z-99hwTqqqprNkN5tfedpxgR9mFtLiQVNn-Gu6b4kxwQloAlJdoxvFBTql4caUf537kQqMqKUAxrIyfJn5cRB6IaQ7eC7Nn6vara916Orjiqz8rPBvDq-9R4kMG-8zH0apyD_MXbGtw0e/s3546/Mirall%20trencat.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3546" data-original-width="2649" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaXHmsmpKbmhSn3NQpBnpbgYQ7wlYRitvgurM4wCZZp8hv9u7z-99hwTqqqprNkN5tfedpxgR9mFtLiQVNn-Gu6b4kxwQloAlJdoxvFBTql4caUf537kQqMqKUAxrIyfJn5cRB6IaQ7eC7Nn6vara916Orjiqz8rPBvDq-9R4kMG-8zH0apyD_MXbGtw0e/s320/Mirall%20trencat.jpg" width="239" /></a></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> La Teresa és una dona jove sense gaires escrúpols, molt maca i que ha sabut encarrilar bé la seva vida: filla d'una peixetera del mercat de la Boqueria, es casa amb en Nicolau, un senyor gran a qui no li falten els diners. Un cop vídua, poc temps després es casa amb el senyor Valldaura, un home amb un gran patrimoni que compra una espectacular torre mig abandonada a Sant Gervasi i l'arregla per tal de viure-hi. La torre es converteix en el centre de la narració, on transcorre la vida de tres generacions dels Valldaura.</span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> Feia temps que volia llegir aquesta novel·la de Rodoreda, poc a poc les vaig llegint totes, des d'<i>Aloma</i>, que vaig llegir en l'institut, fins <i>El carrer de les Camèlies</i>, llegit fa poc. En totes elles les dones són les protagonistes, tot i que cadascuna és ben diferent, en el cas de <i>Mirall trencat</i> la Teresa no s'assembla gens a la Colometa ni a l'Aloma. Tot i que la Teresa és sens dubte la protagonista de <i>Mirall trencat</i>, com que la narració abarca un temps perllongat, d'altres personatges també tenen el seu pes, tot donant més interès a la lectura: el notari Riera; l'Armanda, una serventa de la casa; Salvador Valldaura, els fills i nets de la Teresa, només per posar exemples. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> M'ha agradat molt, la lectura no es fa gens pesada, els capítols són curts i ràpids de llegir, potser l'únic que no m'ha acabat de fer el pes és l'excessiva descripció dels jardins que envolten la fantàstica torre, sí que és cert que aquests jardins, que fins i tot es podrien considerar boscos, tenen la seva importància dins del relat, però a mi, que la botànica m'agrada molt, m'han sobrat una mica.</span></p><p></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p><p><br /></p>Botikahttp://www.blogger.com/profile/09602208517790934738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5255249905620657565.post-65952034256254011162024-02-24T09:57:00.001+01:002024-02-24T10:08:15.685+01:00Botas de lluvia suecas<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB7lCvItooeet9C3YCkvj2FSla1gTY5WR8ly0oa1yV949GisAIPNfwm09UxBgzLECJMWyE-kMbufXBvBl2QZEOBw2L0HLOE6TT0P59dfH1RD8UpoygH_D2Ndg-3RmTBPQpDkqcJUC4rH1W9xTulFoQkf0tjaaAoG2HhvkPkj_YPyHFtL31ymLBDSjF3nhs/s4032/Botas%20de%20lluvia%20suecas.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB7lCvItooeet9C3YCkvj2FSla1gTY5WR8ly0oa1yV949GisAIPNfwm09UxBgzLECJMWyE-kMbufXBvBl2QZEOBw2L0HLOE6TT0P59dfH1RD8UpoygH_D2Ndg-3RmTBPQpDkqcJUC4rH1W9xTulFoQkf0tjaaAoG2HhvkPkj_YPyHFtL31ymLBDSjF3nhs/s320/Botas%20de%20lluvia%20suecas.jpg" width="240" /></a></div><div style="text-align: justify;"> <span style="font-family: verdana;">En una zona de Suècia banyada pel mar Bàltic hi ha petites illes, algunes d'elles habitades. En una d'aquestes illes hi viu Fredrik, un metge jubilat, tot sol en la casa que van construir els seus avis. Una nit mentre dorm la casa es crema, ell tot just té temps de sortir corrents de la casa calçat amb un parell de botes que son del mateix peu, mentre veu com totes les seves pertinences desapareixen destruïdes pel foc. Ho ha perdut tot, només li queda l'illa, que és de la seva propietat, i una caravana que fa anys que tenia aparcada allà mateix, i on s'haurà de refugiar. Entre els habitants de la zona s'estèn el rumor que en Fredrik ha estat qui ha provocat el foc i la policia comença a investigar-lo. Mentrestant ell truca la seva filla Louise, a qui fa temps que no veu, i comença una amistat amb la Lisa, una periodista de la zona que també investiga les causes de l'incendi encarregada pel diari pel qual treballa.</span></div><span style="font-family: verdana;"></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> <i>Botas de lluvia suecas</i> és l'última novel·la que va escriure Henning Mankell abans de la seva mort l'any 2015, i que és una continuació, amb salt temporal inclós, de <i>Zapatos italianos</i>, que no he llegit, però tampoc he trobat que m'hagi perdut res per no haver-ho fet. Esperava trobar una narració típica de novel·la negra nòrdica, però el que he trobat és un personatge ancià en un entorn estrany, i uns personatges que no m'han acabat de convèncer, tot començant pel mateix protagonista. Els diàlegs entre pare i filla, per posar un exemple, són molt breus i força estranys; les reaccions de Fredrik són també rares i molts cops contradictòries, tan bon punt diu que farà una cosa i fa tot just el contrari, sense justificació ni sentit. Puc entendre que l'autor volia crear un personatge gran i una mica decrèpit, tot i que està a punt de fer setanta anys, amb remordiments per coses que ha fet en el seu passat i que de vegades li pesen molt i de vegades es justifica a sí mateix. A banda d'això, la narració és molt lenta i amb detalls que trobo que sobren, que només serveixen per omplir línies. M'ha decebut bastant, la veritat.</span></p><p><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p>Botikahttp://www.blogger.com/profile/09602208517790934738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5255249905620657565.post-64896653681117835962024-02-20T17:22:00.000+01:002024-02-20T17:22:13.912+01:00Boomers<p> <span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBmZsjPsH4fY4rA7ObZpm8tpGXyPc5-RJx3_0j3p0M9-Drr2E9iZO1_fB_7xED3vJIob9MNB5qpUKDwHdSGB6EBba6dYkKeyPziwiwFmU5iQ8u6wEp_RwcotFBb7X3JvNc9Ip41rnKaSqMKBTwXehdshyG9okopyQdqPhPoim8MaH-eB_hzArHA1vOZF5X/s3765/Boomers.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="3765" data-original-width="2796" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBmZsjPsH4fY4rA7ObZpm8tpGXyPc5-RJx3_0j3p0M9-Drr2E9iZO1_fB_7xED3vJIob9MNB5qpUKDwHdSGB6EBba6dYkKeyPziwiwFmU5iQ8u6wEp_RwcotFBb7X3JvNc9Ip41rnKaSqMKBTwXehdshyG9okopyQdqPhPoim8MaH-eB_hzArHA1vOZF5X/s320/Boomers.jpg" width="238" /></a></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> De petita llegia còmics, <i>Mortadelo y Filemón</i> i <i>TBO</i>, com molts nens de la meva època; més endavant, en créixer una mica, vaig passar a <i>Esther y su mundo</i> i el món Marvel: <i>Los vengadores</i>, <i>Capitán América</i>, <i>Los 4 fantásticos</i>, etc. En fer-me gran vaig passar a la novel·la i els còmics van quedar en un racó. </span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> Ara retorno de tant en tant al món del dibuix amb la novel·la gràfica, cada cop més trobo edicions molt interessants, des d'adaptacions de novel·les com <i>Nada</i> o <i>Los pacientes del doctor García</i>, fins aquesta última lectura: <i>Boomers</i>, un títol amb el qual em puc sentir perfectament identificada, jo també soc de la generació del Babyboom, tots aquells que vam néixer en els anys 60 i 70, quan el més habitual era que les parelles tinguessin com a mínim tres fills.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> <i>Boomers</i> és una novel·la gràfica sobre una parella d'aquesta generació i el seu encaix, de vegades difícil, en la societat actual, tan diferent de la que vam conèixer en la nostra joventut: des de la irrupció de la tecnologia en la vida diària, com l'ús del mòbil, Twitter, etc, fins a temes tan diferents com la deriva a la dreta d'una bona part de la societat actual o la normalització de les relacions de parella no clàssica. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> M'ha agradat molt, es llegeix en un sospir, l'única pega que li puc trobar és que el tema dona per molt més, se m'ha fet curt.</span></p><br /><p><br /></p>Botikahttp://www.blogger.com/profile/09602208517790934738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5255249905620657565.post-62898481261000718552024-02-17T18:51:00.002+01:002024-02-17T18:51:28.841+01:00Cançó de la plana<p> <span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAQq-_m7CC6EUh_5JERiYqL97C4i4PKIHu5h_SRAb_c6W8esXELe0zRm0T9fGF5bsaPMKcDNsjRnk2ZdQVBrN5DRxEIRxyFT6fbMOsmcyP-8KATkzmAGOpPAOJCeFYygDU-IVcmZZEFHMs3SDRtyJxzSY6tOA4PMWTuPHEbFQYa-jFMCSmmMWyCLfVDp3C/s4032/Can%C3%A7%C3%B3%20de%20la%20plana.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAQq-_m7CC6EUh_5JERiYqL97C4i4PKIHu5h_SRAb_c6W8esXELe0zRm0T9fGF5bsaPMKcDNsjRnk2ZdQVBrN5DRxEIRxyFT6fbMOsmcyP-8KATkzmAGOpPAOJCeFYygDU-IVcmZZEFHMs3SDRtyJxzSY6tOA4PMWTuPHEbFQYa-jFMCSmmMWyCLfVDp3C/s320/Can%C3%A7%C3%B3%20de%20la%20plana.jpg" width="240" /></a></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> A la petita localitat de Holt, en l'estat de Colorado, Tom és un professor de secundària amb dos fills dels quals s'ha de fer càrrec pràcticament sol, atès que la seva dona és passa el dia tancada a la seva habitació a les fosques. La Victoria és una alumna de l'institut a qui la seva mare ha fet fora de casa quan ha sabut que la noia estava embarassada. Els MacPheron són dos germans ja grans i solters que fan de grangers, vivint quasi aïllats del poble. </span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> Les vides d'aquestes persones i les interaccions amb els altres habitants del poble, que no sempre són bones, és l'argument d'aquesta reconeguda novel·la de Kent Haruf, la primera d'una trilogia. M'ha agradat molt, els personatges són propers i molt humans, tant els bons com els dolents. Vaig conéixer Kent Haruf amb <i>Nosotros en la noche</i>, un llibre no gaire llarg però també amb personatges propers, per això feia dies que buscava aquesta novel·la en la biblioteca, i ben aviat espero tenir temps per llegir la segona part.</span></p><p><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p>Botikahttp://www.blogger.com/profile/09602208517790934738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5255249905620657565.post-36953871796541843742024-02-10T14:23:00.001+01:002024-02-10T14:23:39.265+01:00Un fin de semana <span style="font-family: verdana;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5FW9wNwEnp4vOwSg33RGlDlxe6ychp7x_5M5UzCvPt6Q7SMLrwMgBolzv-WMwi2pwnvqP3dh7QkKSNrjjIYa_CfK57Y6SdfLLrYNZKqU3INhyZiEZsNZYzWPFXcJ3suRTbxuJYd7sQBZLisZh9iDT1RQDwsX72yNeRRPe9BsuxSVLSwAtQS1dFwMAXh6-/s3649/Un%20fin%20de%20semana.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="3649" data-original-width="2773" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5FW9wNwEnp4vOwSg33RGlDlxe6ychp7x_5M5UzCvPt6Q7SMLrwMgBolzv-WMwi2pwnvqP3dh7QkKSNrjjIYa_CfK57Y6SdfLLrYNZKqU3INhyZiEZsNZYzWPFXcJ3suRTbxuJYd7sQBZLisZh9iDT1RQDwsX72yNeRRPe9BsuxSVLSwAtQS1dFwMAXh6-/s320/Un%20fin%20de%20semana.jpg" width="243" /></a></div><div style="text-align: justify;"> Un cap de setmana d'estiu tres amics es reuneixen en una casa al camp al costat d'un riu, data que coincideix amb el primer aniversari de la mort de Tony, germà de John, propietari de la casa i marit de Marian. Lyle, que havia estat parella de Tony, era la tercera persona que hi havia de ser a la casa, inesperadament acudirà acompanyat d'un jove que tot just acaba de conèixer, en Robert. En aquest cap de setmana tots tres intentaran superar el dol per la mort d'en Tony, cadascún d'ells a la seva manera.</div></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> Vaig anar a la biblioteca i vaig trobar aquesta novel·la de Peter Cameron, un autor desconegut per mi però pel que vaig llegir, força aclamat, i també vaig llegir bones crítiques d'aquesta novel·la, no gaire llarga. Però ni l'he acabat, l'he trobat una mica lenta, amb diàlegs insípids que no aporten res, i uns protagonistes bastant buits. Crec que no val la pena perdre el temps amb un llibre que molt bo que diguin les crítiques que és m'ha avorrit i no m'ha aportat res, tot i haver llegit una mica més de la meitat.</span></div><div><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div><br /></div>Botikahttp://www.blogger.com/profile/09602208517790934738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5255249905620657565.post-78731586830247733272024-02-04T18:25:00.000+01:002024-02-04T18:25:10.029+01:00Humo<p> <span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOEVQlzma-K2lIdo3xBK1aes3sDqNVw_w5AsKHVmV3CtLOL3ywdGQeSQRZOctmZROKJ6AatkrKcQUUtzPc6vaIicmPUWSB2h48y7pKdO74N1Gk5wY8y5vYo9QvZUERCgsQo0-U0G3FY9Mm9eWj7O1DvCsE5ZqcKpiBZY9f6hEZa95PXqyGzk9yA6Do92j8/s2821/Humo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2821" data-original-width="2266" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOEVQlzma-K2lIdo3xBK1aes3sDqNVw_w5AsKHVmV3CtLOL3ywdGQeSQRZOctmZROKJ6AatkrKcQUUtzPc6vaIicmPUWSB2h48y7pKdO74N1Gk5wY8y5vYo9QvZUERCgsQo0-U0G3FY9Mm9eWj7O1DvCsE5ZqcKpiBZY9f6hEZa95PXqyGzk9yA6Do92j8/s320/Humo.jpg" width="257" /></a></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> Una dona jove i un nen estan en una cabana al mig del bosc, aïllats, malvivint amb pocs recursos. No se sap ben bé que ha passat però la vida és difícil fora, el menjar és escàs, fruits del bosc i del petit hort que tenen al costat de la cabana i alguna cosa que un home els porta de tant en tant. Només se sap que l'exterior és hostil, eixams d'abelles agressives volten de vegades per la cabana, no sempre és segur estar fora. El nen quasi no parla, només diu alguna paraula a la dona, que no és la seva mare, de fet no se sap quina relació hi ha entre ells, només que intenten sobreviure en un entorn insegur i potser perillós.</span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> Vaig conèixer José Ovejero amb <i>Insurrección</i>, una novel·la que em va agradar força, és per això que quan vaig trobar <i>Humo</i> a la biblioteca no vaig dubtar en agafar-lo, tot i haver llegit per les xarxes socials que és una novel·la distòpica i a mi aquest gènere no m'acaba d'agradar. La narració és en primera persona, és la dona la que explica el dia a dia amb el nen, en cap moment se sap què és el que ha passat que els ha portat on són, potser alguna mena de catàstrofe, crec jo. Potser és agossarat per part meva dir que en alguns moments m'ha recordat vagament el <i>Mecanoscrit del segon origen</i> de Pedrolo. </span><span style="font-family: verdana;">De fet la lectura m'ha deixat sensacions contraposades, l</span><span style="font-family: verdana;">i haig de reconèixer reflexions interessants però com és un gènere que no m'acaba de fer el pes només li he donat 3 estrelles, tot i haver trobat a les xarxes socials excel·lents valoracions.</span></p><p><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p>Botikahttp://www.blogger.com/profile/09602208517790934738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5255249905620657565.post-86116487170355163472024-01-29T20:17:00.000+01:002024-01-29T20:17:11.516+01:00La possibilitat de dir-ne casa<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiapB9LVVoxTMLtPVoa83hYoprRX43GceVicNtTnBIcRO5Kpg6iSenos1zcncaK5kOjf82hJmgmvn5EVPwJ44rPD7mlTAiZ5bvxV52vx6OkmsIEBcuWSsGYOvJROu-WqtNiwAWYYGlc_h9lpf_MUYriyHU6CK6-ugfZYAilbP9Xx2FehQ5KvtlwNzhHs6BZ/s4032/La%20possibilitat%20de%20dir-ne%20casa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiapB9LVVoxTMLtPVoa83hYoprRX43GceVicNtTnBIcRO5Kpg6iSenos1zcncaK5kOjf82hJmgmvn5EVPwJ44rPD7mlTAiZ5bvxV52vx6OkmsIEBcuWSsGYOvJROu-WqtNiwAWYYGlc_h9lpf_MUYriyHU6CK6-ugfZYAilbP9Xx2FehQ5KvtlwNzhHs6BZ/s320/La%20possibilitat%20de%20dir-ne%20casa.jpg" width="240" /></a></div><div style="text-align: justify;"> <span style="font-family: verdana;">Fa gairebé vint anys que la Valentina va marxar a l'estranger per qüestions de feina, desenvolupant la major part del seu treball com a periodista en països en conflicte. Ara torna al seu poble des de Beirut, primer a casa dels pares, que ja són grans, i això ja li suposa un problema, ha passat molts anys fora, ella ha canviat, ja no veu ni sent els pares com abans quan era joveneta, i a més el pare està malalt. La Valentina ha passat tants anys fora que ara tot se li fa estrany, li costa acceptar el enorme contrast entre la realitat que ella ha viscut en els últims anys i el que es troba en el seu poble del Maresme.</span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> <i>Aprendre a parlar amb les plantes</i> és una novel·la de Marta Orriols que em va encantar, una de les millors que he llegit; <i>Dolça introducció al caos</i> em va agradar però no tant com l'anterior. És per això que ja tenia ganes de llegir <i>La possibilitat de dir-ne casa</i>, on la Orriols ha comptat amb la col·laboració de la Txell Feixes, que ha estat corresponsal a l'Orient Mitjà. Amb la seva ajuda i un viatge a Beirut, l'autora ha construït una novel·la íntima, intensa i lenta, on trobem una dona a qui li costa tornar a la que se suposa que és casa seva, deixar enrere tot el que ha viscut durant aquests anys, tant en el terreny professional com personal i amorós. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> En algun lloc de les xarxes socials he trobat comentaris sobre aquest llibre en què es diu que conté frases d'aquelles per subratllar i, efectivament, així m'ho ha semblat a mi també.</span></p><p></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>Botikahttp://www.blogger.com/profile/09602208517790934738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5255249905620657565.post-30844641406756065882024-01-24T19:59:00.001+01:002024-02-17T17:59:46.774+01:00Ningú ens va dir que seria fàcil<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1i-Nesa5jQQkx5tbXe6nhMG5Q710heGc74axoT7m0a3zmFSlT-qJg9waRBe0gwv5u4yCiaT6PRjt2c0seZE2tgBWC_K7f2hhegIO4z5fHLsEqOB96n_zvhYGE9wxyPuMuci00zGQ6ObdAeg1KeXcdZLyVDllzRpx67m-NEhpVxCcfiLE2nWZEOW8nZjAF/s4032/Ning%C3%BA%20ens%20va%20dir%20que%20seria%20f%C3%A0cil.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1i-Nesa5jQQkx5tbXe6nhMG5Q710heGc74axoT7m0a3zmFSlT-qJg9waRBe0gwv5u4yCiaT6PRjt2c0seZE2tgBWC_K7f2hhegIO4z5fHLsEqOB96n_zvhYGE9wxyPuMuci00zGQ6ObdAeg1KeXcdZLyVDllzRpx67m-NEhpVxCcfiLE2nWZEOW8nZjAF/s320/Ning%C3%BA%20ens%20va%20dir%20que%20seria%20f%C3%A0cil.jpg" width="240" /></a></div><div style="text-align: justify;"> <span style="font-family: verdana;">Tres dones que són amigues des de petites es reuneixen periòdicament mantenint la bona relació que tenen des de fa molts anys, ja que les tres són ja madures, prop dels cinquanta anys, època de canvis en les dones amb l'arribada de la menopausa. Però l'assoliment de la maduresa no és ben bé com elles pensaven que seria, de fet totes tres, la Lisa, la Sara i l'Eva, es troben en moments complicats, la relació amb la parella no és ben bé perfecta i la situació laboral tampoc. </span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> Vaig comprar aquesta novel·la sense haver llegit res abans de l'autora, Ester Invernon. La temàtica m'atreia, ja que estic en una edat semblant a les protagonistes i pensava que d'alguna manera em podia sentir identificada amb elles, però no ha estat així en cap moment, de fet la Lisa m'ha caigut malament des del primer moment. Se suposa que haurien de ser dones madures i amb les idees clares i trobo que no ho són gens, excepte l'Eva que té un comportament i mentalitat força diferent al de les seves amigues. Quan portava mig llibre llegit estava tan emprenyada que he estat a punt de deixar-lo, no m'agradaven ni elles ni els seus diàlegs, que he trobat alguns cops forçats i poc naturals. Com que es llegeix ràpid he decidit seguir, i la veritat és que a partir d'aquesta primera meitat hi ha canvis, passen coses que no diré per no fer <i>spoiler</i>. L'he acabat però no m'ha convençut gens, trobo que no n'hi ha per tant atès l'èxit que està tenint i que deixa temes pendents de resoldre i que es podria haver tret molt més partit a la idea inicial.</span></p><p><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p><br /></p>Botikahttp://www.blogger.com/profile/09602208517790934738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5255249905620657565.post-21647793687199936422024-01-20T13:58:00.000+01:002024-01-20T13:58:55.457+01:00Mis días en la librería Morisaki <span style="font-family: verdana;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj48khfucNR2U4u5DduigtM5SFr1TIuSrkIhHbfF3ZdK5Lpsobf9XnzMyQe1n3YMucnB0JnZsql7jjAhV6KEck4I3hEljgh4n4OKHLx1CVDoFCcFGIS_sQF_UOam5_4an9icCLplMHNqXiPtHaEU3A0Bjf8a9smsmThYhBNp5ityi5FBN3rl7m3ZIGCrWtG/s4032/Mis%20d%C3%ADas%20en%20la%20librer%C3%ADa%20Morisaki.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj48khfucNR2U4u5DduigtM5SFr1TIuSrkIhHbfF3ZdK5Lpsobf9XnzMyQe1n3YMucnB0JnZsql7jjAhV6KEck4I3hEljgh4n4OKHLx1CVDoFCcFGIS_sQF_UOam5_4an9icCLplMHNqXiPtHaEU3A0Bjf8a9smsmThYhBNp5ityi5FBN3rl7m3ZIGCrWtG/s320/Mis%20d%C3%ADas%20en%20la%20librer%C3%ADa%20Morisaki.jpg" width="240" /></a></div><div style="text-align: justify;"> La Takako és una noia de vint-i-cinc anys que acaba de passar un desengany amorós amb un company de feina, la vida a Tokio se li està fent feixuga i està trista. És per això que la Takako accepta la proposta del seu tiet Satoru per anar a viure a l'habitació de sobre de la seva llibreria, situada en el barri de Jinbocho, una zona singular, plena de llibreries i amb un encant especial que la fa molt diferent de l'ambient de la gran ciutat. És en aquest barri i aquesta llibreria on la Takako, que mai ha sigut una gran lectora, descobrirà un món diferent, redescobrirà el seu tiet que amaga també una història d'amor, i establirà relació amb els clients de la llibreria mentre ajuda en el negoci.</div></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> He llegit molt poc de literatura japonesa, la seva cultura és tan diferent a la nostra que no acabo d'entendre el pensament i comportament dels personatges. Tot i això, m'he decidit a llegir aquesta curta novel·la atesa la quantitat de ressenyes bones que he llegit. També tenia clar que, si finalment la llegia, havia de ser en un moment escollit expressament, i sort que ho he fet així, si no m'hauria semblat la cosa més "ñoña" del món. Crec que s'hauria de incloure aquest llibre dins del gènere anomenat <i>feelgood</i> perquè, malgrat que no és una gran lectura, si s'agafa en un bon moment deixa un bon regust i realment fa sentir bé, i a més es llegeix en una estona. </span></div><div><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div>Botikahttp://www.blogger.com/profile/09602208517790934738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5255249905620657565.post-33973370509279483832024-01-14T20:03:00.002+01:002024-01-14T20:03:52.767+01:00A casa teníem un himne<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQ_c9eQapmmUELCvfLCg3ZsIudbEQ2uUdcEI15SfxVsjOyMK-5mN7wWRhYoLX9xTV3oRDLYJOI2fo4WIQYuGXnI0o-pT10lUT0a-qJ84QatjbmPOdeARNn_mGrUL7THynnIsrBQxk4FG6BRBOrREyrVUOyGaEWTuSzv8m_bOQndS1hmbx-IYe9K3IkTpHC/s4032/A%20casa%20ten%C3%ADem%20un%20himne.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQ_c9eQapmmUELCvfLCg3ZsIudbEQ2uUdcEI15SfxVsjOyMK-5mN7wWRhYoLX9xTV3oRDLYJOI2fo4WIQYuGXnI0o-pT10lUT0a-qJ84QatjbmPOdeARNn_mGrUL7THynnIsrBQxk4FG6BRBOrREyrVUOyGaEWTuSzv8m_bOQndS1hmbx-IYe9K3IkTpHC/s320/A%20casa%20ten%C3%ADem%20un%20himne.jpg" width="240" /></a></div><div style="text-align: justify;"> <span style="font-family: verdana;">Tres dones, mare i dues filles, es retroben a la Toscana: la Remei, la filla gran, pràcticament ha arrossegat sa germana Marga a casa de la mare, que fa anys que viu allà. Aquesta trobada familiar ha de servir per que totes tres es retrobin com a família, ja que per diversos motius que s'aniran coneixent poc a poc s'han anat distanciant, tot començant per que les filles entenguin perquè sa mare fa molts anys que va marxar a viure a la Toscana. </span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> Quina novel·la més divertida, propera i emocionant que ha anat a parar a les meves mans, i a més escrita amb el dolç parlar de les Terres de l'Ebre. Si <i>Gina</i> em va agradar molt, <i>A casa teníem un himne</i> m'ha agradat molt més, la manera com està escrita, tan "normal", en què cadascuna de les protagonistes va expressant el que veu i el que sent, fa que el lector se senti molt proper a totes tres, que les entengui, que sembla que les tingui al seu costat explicant-li els seus sentiments i problemes com qui està escoltant una amiga. En resum, llegida en un cap de setmana i gaudida al màxim.</span></p><p><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p>Botikahttp://www.blogger.com/profile/09602208517790934738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5255249905620657565.post-28283231414499716162024-01-10T18:19:00.000+01:002024-01-10T18:19:04.053+01:00A sang freda<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhocuRNBr4pHUY8xzalXHidfGLLjjuW3ptxK-MeRSI6f5MHMoxSfnWNFmIv5fqrYPFswnqoVcQCvw_aL9i7Lggihuy3fu7phwgUzVM0ngq6zM5TngdiY6La-C6TamelXn_OqvAEWprRoJulX5Y2Ucgf61j08f1SLIaSi8gaduYRgcuOpsLF611xNVeE7bF3/s3798/A%20sang%20freda.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="3798" data-original-width="2868" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhocuRNBr4pHUY8xzalXHidfGLLjjuW3ptxK-MeRSI6f5MHMoxSfnWNFmIv5fqrYPFswnqoVcQCvw_aL9i7Lggihuy3fu7phwgUzVM0ngq6zM5TngdiY6La-C6TamelXn_OqvAEWprRoJulX5Y2Ucgf61j08f1SLIaSi8gaduYRgcuOpsLF611xNVeE7bF3/s320/A%20sang%20freda.jpg" width="242" /></a></div><div style="text-align: justify;"> <span style="font-family: verdana;"> A mitjans de novembre de 1959, a la matinada, dos homes van matar a trets quatre persones d'una mateixa família de la localitat de Holcomb, a l'estat nordamericà de Kansas. Les víctimes vivien en una granja d'aquesta població, i eren persones respectades i estimades per la comunitat. Com és lògic, l'aparició dels cadàvers va suposar un gran trasbals en la zona, atès que no s'entenien les causes d'aquest horrible crim. La investigació policial que es va dur a terme va descobrir els dos criminals, dos homes que s'havien conegut a la presó i que van planejar el robatori a la granja, on esperaven trobar un munt de diners i on no volien deixar testimonis. És així com Dick i Perry, els dos criminals, van matar a trets el pare, la mare i els dos fills adolescents que en aquell moment hi havia a la granja, però pràcticament no van trobar diners en efectiu, ja que Herb Clutter, el pare, feia la majoria d'operacions amb xecs.</span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> Aquest esgarrifós crim, que és una història real, va servir a Truman Capote per escriure aquesta novel·la que no pot portar millor títol que <i>A sang freda</i>, que és com els dos criminals van assassinar aquesta família. Capote va queda commocionat pel crim i es va desplaçar cap a la zona per seguir de prop el judici, va entrevistar-se diverses vegades tant amb els investigadors com amb els dos assassins mentre aquests últims estaven a la presó, i fins i tot va assistir a les execucions a la forca de tots dos. La novel·la va trigar uns anys a escriure-la, la major part mentre vivia al Baix Empordà, entre Calonge i Palamós.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> He llegit aquesta novel·la seguint un cop més una iniciativa de lectura conjunta a Instagram organitzada per Raquel @tontoelquenolea, una persona molt dinàmica que sempre proposa lectures interessants i ben moderades segons el meu parer, sense terminis i segons vagi fent cadascún. Ha estat una bona lectura, esgarrifosa en certs moments atesa la gran frialdat dels dos criminals però molt interessant. He trobat googlejant una foto de la casa de Palamós on es va allotjar Capote, que deixo aquí penjada.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-1daCXn5wZ8C-rrzNRg0zu-DyxYOAiVtfm1f-tzNHs-UXQiiuTsgG2KEmkmE6oz0AxQ4luQhRhTqhYn7Qn2Au2ToYaefLUgbJ-0HSrC7F6JiJ121KdobQzUfO2uyWb00x9QXZ3hm2G0EDs_r6YRIkFDvkkHWrr1KtC-kmgYZMnJ4pq5Z6zAsH_rwT3eHA/s750/63126.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="491" data-original-width="750" height="163" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-1daCXn5wZ8C-rrzNRg0zu-DyxYOAiVtfm1f-tzNHs-UXQiiuTsgG2KEmkmE6oz0AxQ4luQhRhTqhYn7Qn2Au2ToYaefLUgbJ-0HSrC7F6JiJ121KdobQzUfO2uyWb00x9QXZ3hm2G0EDs_r6YRIkFDvkkHWrr1KtC-kmgYZMnJ4pq5Z6zAsH_rwT3eHA/w249-h163/63126.jpg" width="249" /></a></span></div><p></p><p><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p>Botikahttp://www.blogger.com/profile/09602208517790934738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5255249905620657565.post-51884853101652298632023-12-30T11:01:00.000+01:002023-12-30T11:01:22.122+01:00Lectures 2023<span style="background-color: #efe7dd; font-family: verdana; font-size: 13.524px;"><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: #eeeeee;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmLSoJN0tI0u5TggnXuHryMlcS5F2pwL2hEc_GmA3I9SFMjLnIrtjs4WwSjvcbZR-y5wps6oqb4420Eh9MbgGRqNTH9IbpdVo-z8BWRZBeEoMSu7XKvuDRdFIrxbGjSEepnnxmPAETJhEND9JEuEEcJU5eTQxKjKf3yKl0L0l50CSwzNEay40DglP_S4ZX/s4032/2023.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmLSoJN0tI0u5TggnXuHryMlcS5F2pwL2hEc_GmA3I9SFMjLnIrtjs4WwSjvcbZR-y5wps6oqb4420Eh9MbgGRqNTH9IbpdVo-z8BWRZBeEoMSu7XKvuDRdFIrxbGjSEepnnxmPAETJhEND9JEuEEcJU5eTQxKjKf3yKl0L0l50CSwzNEay40DglP_S4ZX/s320/2023.jpg" width="320" /></a></div><br /> S'acaba el 2023 i és hora de fer el típic resum anual de lectures. La veritat és que crec que va bé fer un balanç lector anual, tot fent el resum trobo sempre coses interessants que en el dia a dia se m'escapen. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: #eeeeee;">Aquest any també he participat en el repte lector de la Biblioteca Sud, però no l'he pogut completar, hi havia 20 categories + 5 extres, de les quals només he fet catorze. Les meves lectures d'aquest any han estat condicionades sobretot per la quantitat de llibres que m'he comprat, és que és passar per davant de la llibreria i no poder-me estar d'entrar, mirar i comprar alguna cosa. Això ha fet que, a més de no poder acabar el repte lector, se m'hagin acumulat a casa una pìla de llibres sense llegir com mai he tingut i que espero rebaixar durant el 2024.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: #eeeeee; font-size: 13.524px;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: #eeeeee; font-size: 13.524px;">Anem per feina, aquest és el balanç lector del 2023:</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: #eeeeee; font-size: 13.524px;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: #eeeeee; font-size: 13.524px;">- <b>M'ha agradat molt</b>: <i>Temps enrere</i>, de Ramon Solsona, la història d'una família molt lligada al Priorat, moltes pàgines que han valgut la pena; <i>Persèpolis</i>, de Marjane Satrapi, novel·la gràfica autobiogràfica, un retrat de l'evolució, o més aviat involució, de la situació política i humana a l'Irak. I també <i>Por </i>i<i> </i></span><i style="font-size: 13.524px;">Carta d'una desconeguda</i><span style="background-color: #eeeeee; font-size: 13.524px;">, de Stefan Zweig, impressionant com escrivia aquest home.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: #eeeeee; font-size: 13.524px;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: #eeeeee; font-size: 13.524px;">- <b>Clàssics que he llegit</b>: </span><i style="font-size: 13.524px;">La llogatera de Wildfell Hall, </i><span style="font-size: 13.524px;">d'Anne Brönte,</span><span style="background-color: #eeeeee; font-size: 13.524px;"> un descobriment fet gràcies a una lectura conjunta a Instagram, un llibre de la més desconeguda de les germanes Brönte; <i>Trilogía rural</i>, de Federico García Lorca, no sé si s'ha de considerar un clàssic però per mi sí que ho és, i a més recomano l'edició de Trotalibros, impecable; <i>Fahrenheit 451</i>, una distopia pràcticament imprescindible.</span></div></span><span style="background-color: #efe7dd; font-family: verdana; font-size: 13.524px;"><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: #eeeeee; font-size: 13.524px;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: #eeeeee; font-size: 13.524px;">- <b>M'ha emocionat</b>: </span><i style="background-color: transparent; font-size: 13.524px;">La voz dormida</i><span style="background-color: #eeeeee; font-size: 13.524px;">, de Dulce Chacón, una història de dones en la postguerra espanyola, imprescindible, emocionant i basada en testimonis reals.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: #eeeeee; font-size: 13.524px;"><br /></span></div></span><span style="font-family: verdana; font-size: 13.524px;"><div style="background-color: #efe7dd; text-align: justify;"><span style="background-color: #eeeeee; font-size: 13.524px;">- <b>He abandonat</b>: <i>Teoria del gall</i>, de Margarida Aritzeta, potser no el vaig agafar en el moment adequat, però en cap moment em vaig sentir dins de la lectura.</span></div><div style="background-color: #efe7dd; text-align: justify;"><span style="background-color: #eeeeee; font-size: 13.524px;"><br /></span></div><div style="background-color: #efe7dd; text-align: justify;"><span style="background-color: #eeeeee; font-size: 13.524px;">- <b>No hauria d'haver llegit</b>: <i>Divorci i aventura</i>, de Leticia Asenjo, no m'ha agradat, crec que no aporta res, completament prescindible.</span></div><div style="background-color: #efe7dd; text-align: justify;"><span style="background-color: #eeeeee; font-size: 13.524px;"><br /></span></div><div style="background-color: #efe7dd; text-align: justify;"><span style="background-color: #eeeeee; font-size: 13.524px;">- <b>He descobert</b>: <i>Sostiene Pereira</i>, d'Antoni Tabucchi, la veritat és que les lectures conjuntes d'Instagram donen per molt, com aquesta novel·la sobre un periodista a Lisboa mentre Espanya estava en plena Guerra Civil; <i>8 Hores, el Noi del Sucre i la vaga de la Canadenca</i>, novel·la gràfica sobre un personatge important de la nostra història recent que desconeixia.</span></div><div style="background-color: #efe7dd; text-align: justify;"><span style="background-color: #eeeeee; font-size: 13.524px;"><br /></span></div><div style="background-color: #efe7dd; text-align: justify;"><span style="background-color: #eeeeee; font-size: 13.524px;">- <b>M'ha decebut</b>: <i>El retrat de matrimoni</i>, de Maggie O'Farrell, que vaig llegir per una altra iniciativa de lectura conjunta a Instagram, havia llegit crítiques boníssimes i, sincerament, tot i que està bé crec que no n'hi ha per tant; <i>Miss Marte</i>, de Manuel Jabois, una història en principi interessant però desaprofitada per la manera caòtica en què està escrita.</span></div><div style="background-color: #efe7dd; text-align: justify;"><span style="background-color: #eeeeee; font-size: 13.524px;"><br /></span></div><div style="background-color: #efe7dd; text-align: justify;"><span style="background-color: #eeeeee; font-size: 13.524px;">- <b>He tornat a la biblioteca sense llegir</b>: <i>Llum</i>, d'Elisabet Riera; <i>Últim agost a Barcelona</i>, d'Anna Gurgui; <i>Lliçons de química</i>, de Bonnie Garmus; <i>Amor i no</i>, d'Alba Dalmau; <i>L'amor que molesta</i>, d'Elena Ferrante; <i>El mal pare</i>, de Pep Prieto. Déu n'hi do, tots ells agafats amb ganes i molt poc temps, segurament torni a passar durant el 2024 per donar-los una segona oportunitat.</span></div><div style="background-color: #efe7dd; text-align: justify;"><span style="background-color: #eeeeee; font-size: 13.524px;"><br /></span></div><div style="background-color: #efe7dd; text-align: justify;">- <b>M'ha angoixat</b>: <i>El confident</i>, de Xavier Álvarez Llaberia; <i>Brots de narcosocietat</i>, de Fàtima Llambrich. El primer és ficció però no tant, vivim en una societat amb gent molt dolenta...; el segon fa por precissament perquè no és ficció, sinó la realitat en què vivim i desconeixem.</div><div style="background-color: #efe7dd; text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: #eeeeee;">Com a anècdota curiosa, aquest any he llegit dos llibres relacionats amb malalties mentals que he trobat molt recomanables: <i>Por si las voces vuelven</i>, d'Ángel Martín, un relat autobiogràfic en clau d'humor negre que fa entendora la malaltia mental que pateix l'autor; <i>Els dits dels arbres</i>, d'Anna Maria Vilallonga, novel·la curta que expressa els sentiments d'una noia que acaba de sortir del psiquiàtric.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: #eeeeee;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: #eeeeee;">Altres llibres que destacaria són <i>Les nostres mares</i>, de Gemma Ruiz; <i>La llarga migdiada de Déu</i>, de Pep Coll; <i>Dragones de papel,</i> de Rafa Melero Rojo, continuació de la saga de Xavi Masip i el millor per mi de tota la saga; i <i>La teranyina</i>, de Jaume Cabré, última lectura del 2023. </span></div></span><p style="background-color: #efe7dd; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.524px; text-align: justify;"><br /></p><p style="background-color: #efe7dd; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.524px; text-align: justify;"><span style="background-color: #eeeeee; font-family: verdana;">Anècdota estadística: he llegit un total de 49 llibres, de tots aquests 21 els he comprat, 2 d'ells en botiga de segona mà; 21 són de la biblioteca, 2 ja els tenia per casa, 1 me l'han regalat i 4 me'ls han deixat.</span></p><p><span style="background-color: #eeeeee; font-family: verdana; font-size: 13.524px; text-align: justify;">Bon any i bones lectures!</span> </p>Botikahttp://www.blogger.com/profile/09602208517790934738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5255249905620657565.post-58502804191950354472023-12-27T17:58:00.000+01:002023-12-27T17:58:52.058+01:00La teranyina<p> <span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFyxT97oP1vW3JZHTf4Q3UCOEc2XUQ1sFdTf5db9oguTaZcdUQKp367SpgAa0DZXWje8KxYMQrwTp2lhWTmK9kSmuFwZILX33xfqaahsYd5nVDY0GTi2WqfNVJQNz1-sHsei9jLbweUbpArHzoWMTReshiIrCSKIyZxko_JmcfO08ZHzi053gWDtpCBNMy/s2796/La%20teranyina.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2796" data-original-width="1868" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFyxT97oP1vW3JZHTf4Q3UCOEc2XUQ1sFdTf5db9oguTaZcdUQKp367SpgAa0DZXWje8KxYMQrwTp2lhWTmK9kSmuFwZILX33xfqaahsYd5nVDY0GTi2WqfNVJQNz1-sHsei9jLbweUbpArHzoWMTReshiIrCSKIyZxko_JmcfO08ZHzi053gWDtpCBNMy/s320/La%20teranyina.jpg" width="214" /></a></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> El Vapor Rigau és una fàbrica tèxtil de la localitat de Feixes que ara té força feina, atès que ha acceptat l'encàrrec de fer roba militar en un moment en què és molt necessària, tot just hi ha guerra al Marroc i el govern espanyol hi està enviant soldats, som a l'any 1909. La fàbrica és propietat de la família Rigau, però no hi ha bon ambient entre els seus membres, el cap de la família, en Francesc Rigau, acaba de morir i els altres components de la família inicien una batalla interna per aconseguir el control de la fàbrica. Mentre passa això, l'ambient social s'està caldejant, atès que molta gent s'hi oposa a la participació en la guerra, entre ells el personal de la fàbrica, i la mala maror social acabarà esclatant en la coneguda com a Setmana Tràgica.</span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> <i>La teranyina</i> va rebre el premi Sant Jordi l'any 1983, és una novel·la curta, 219 pàgines que es llegeixen ben ràpid. Aprofitant una visita a la biblioteca en busca d'un altre llibre he trobat aquesta petita joia de Jaume Cabré que, segons he llegit, forma part de l'anomenada Trilogia de Feixes. Jaume Cabré és un dels meus escriptors favorits des que vaig llegir <i>Les veus del Pamano</i>, poc a poc vaig llegint tota la seva obra, i ara la casualitat ha fet que hagi vingut a parar a les meves mans aquest llibre, amb tot de personatges de diferents nivells socials però lligats pel Vapor Rigau, una fàbrica ficticia ubicada en una petita ciutat anomenada Feixes que no és altra que Terrassa, molt propera al meu entorn personal. M'ha agradat molt, sense arribar al nivell de <i>Jo confesso</i> o <i>Les veus del Pamano</i> però més fàcil de llegir, no hi ha millor manera d'acabar l'any.</span></p><p><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p><br /></p>Botikahttp://www.blogger.com/profile/09602208517790934738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5255249905620657565.post-25495552233764815732023-12-23T10:41:00.002+01:002023-12-23T10:41:17.223+01:00Islàndia, l'illa del vent<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUO6J0vqRppoAEK_-8PuciIPE9nU2V1stqnvOQNs7i777pvX4Q41SLygNwqGzS9tj59vd8wAn0sG1B1yazCXik3et-ecGgnnkVrbjvj-wjRdFZsB1tC_YnbzNK2q_cRHTSJTC9ybhKw51Rlpe1LTd_V3JaRyV0ryKEGJO5cA8U77Ald5coqHUKeFcpaXk1/s3883/Isl%C3%A0ndia,%20l'illa%20del%20vent%202.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="3883" data-original-width="3024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUO6J0vqRppoAEK_-8PuciIPE9nU2V1stqnvOQNs7i777pvX4Q41SLygNwqGzS9tj59vd8wAn0sG1B1yazCXik3et-ecGgnnkVrbjvj-wjRdFZsB1tC_YnbzNK2q_cRHTSJTC9ybhKw51Rlpe1LTd_V3JaRyV0ryKEGJO5cA8U77Ald5coqHUKeFcpaXk1/s320/Isl%C3%A0ndia,%20l'illa%20del%20vent%202.jpg" width="249" /></a></div><div style="text-align: justify;"> <span style="font-family: verdana;">Poques vegades llegeixo llibres de no ficció, m'agraden molt més les novel·les. Tot i això, de tant en tant cau a les meves mans un llibre com aquest, en què el periodista català Èric Lluent, que fa anys que viu i treballa a Islàndia, fa un retrat objectiu del que és la vida en aquesta illa, tan lluny i tan diferent de Catalunya. L'Èric intenta desmitificar la idea que tenim els catalans del que és el dia a dia en aquest territori, aspre i canviant, sotmès contínuament a les forces de la natura, com són els terratrèmols, quasi diaris, els volcans i sobretot el vent. </span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> L'autor, tot i que coneix bé Islàndia, fa un recorregut per diferents zones, des de les glaceres fins als ports marítims, del nord al sud, de la capital a remots poblets amb pocs habitants, i també entrevista diferents persones que poden aportar informació perquè poguem entendre la història, la societat i la manera de fer dels islandesos. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> Haig de dir que m'ha semblat un llibre molt interessant, instructiu i escrit d'una forma molt amena. Viatjaré a Islàndia després d'haver-lo llegit? Mai se sap, el que sí sé és que la lectura m'ha servit per trencar tòpics sobre un país fascinant. I per conéixer, entre d'altres coses, el xatrac, l'ocell que travessa el món de nord a sud vàries vegades durant la seva vida.</span></p><p><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p>Botikahttp://www.blogger.com/profile/09602208517790934738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5255249905620657565.post-35557624937044210132023-12-17T20:36:00.001+01:002023-12-17T20:49:28.746+01:00Lecciones<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjvMo5roMyjA5hyphenhyphenJs_unjCrqCkn3vU56Cy1yRVomJNEkiRjVOGQYwvSJFQ418EmasQRXKOPHILb9SHDA05FJnxQjgoznC35RWldf3BEq-7JafXBmO55YIER-68Vx8_WW8CuUU-uxdKvb6JRt6SwVqNed1K5JVSK_WEpEoPNae5TwomIMcLHXw3xGb1lvhp/s4032/Lecciones.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjvMo5roMyjA5hyphenhyphenJs_unjCrqCkn3vU56Cy1yRVomJNEkiRjVOGQYwvSJFQ418EmasQRXKOPHILb9SHDA05FJnxQjgoznC35RWldf3BEq-7JafXBmO55YIER-68Vx8_WW8CuUU-uxdKvb6JRt6SwVqNed1K5JVSK_WEpEoPNae5TwomIMcLHXw3xGb1lvhp/s320/Lecciones.jpg" width="240" /></a></div><div style="text-align: justify;"> <span style="font-family: verdana;">El jovenet Roland Baines ingressa en un internat britànic, on l'han deixat els seus pares després d'haver viscut a Líbia, on estava destinat el seu pare, militar de professió. Roland observa els seus companys i intenta adaptar-se i aprendre com enfocar aquesta nova etapa de la seva vida. És allà on comença a rebre lliçons de piano a càrrec d'una jove professora, Míriam Cornell, amb qui establirà una estreta relació, fascinant i traumàtica alhora, atès que ell només té catorze anys i la Míriam vint-i-cinc; allò que ell veu com una relació amorosa no ho és ni molt menys, i aquesta situació d'abús canviarà la vida del Roland.</span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> <i>Lecciones</i> és una novel·la llarga que ens explica la vida sencera del Roland, des del seu naixement fins a la vellesa, una vida encaixada en tots els moments històrics que van passant, des dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial passant per la crisi dels míssils de Cuba, la caiguda del Mur de Berlin, el desastre de Txernòbil, el Brexit i la pandèmia. Tot i que és una gran novel·la on es detalla la vida del Roland en cada moment, m'ha costat força seguir-la, sobretot al començament atès la forma en què està feta la narració, una mica caòtica pel meu gust. Els capítols són força llargs i no se segueix un ordre cronològic fins molt endavant, de vegades se m'ha fet complicat seguir el fil, sobretot fins a ben entrada la meitat del llibre. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> He llegit algunes novel·les d'Ian McEwan, de totes elles tinc un bon record, per això quan vaig veure <i>Lecciones</i> a la llibreria no vaig dubtar a l'hora de comprar-la. M'ha costat acabar-la, pràcticament no he començat a gaudir-la de veritat fins a l'última de les tres parts en què està dividida. Trobo que és un retrat molt profund d'una persona al llarg de tota la seva vida, del Roland, i mai havia llegit un llibre així.</span></p><p></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: verdana;"><div style="text-align: justify;"><br /></div></span><p></p>Botikahttp://www.blogger.com/profile/09602208517790934738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5255249905620657565.post-16150264329672980472023-12-02T11:10:00.000+01:002023-12-02T11:10:56.923+01:00Massa deutes amb les flors<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwJfaVtDEYqDqB-Ge_izT7MtodgMcPsjJF7XlCCthn6UV32zja0C0US_g6_NgmOF2TT74vIgAze3sgVqQFq1IVF5SPQ7u1uZKqz3_LJ-ayhI-KBoUVucv6D-gqYcxQl-bPiIq613ZkriOx1v5OIQFoKwnj-sdDWMerC9zfrFUfuFhqMAc6K3A7WE4w6ILZ/s3498/Massa%20deutes%20amb%20les%20flors.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3498" data-original-width="3024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwJfaVtDEYqDqB-Ge_izT7MtodgMcPsjJF7XlCCthn6UV32zja0C0US_g6_NgmOF2TT74vIgAze3sgVqQFq1IVF5SPQ7u1uZKqz3_LJ-ayhI-KBoUVucv6D-gqYcxQl-bPiIq613ZkriOx1v5OIQFoKwnj-sdDWMerC9zfrFUfuFhqMAc6K3A7WE4w6ILZ/s320/Massa%20deutes%20amb%20les%20flors.jpg" width="277" /></a></div><div style="text-align: justify;"> <span style="font-family: verdana;">Una dona que fuig cap a un poble del Pirineu en un moment de crisi personal s'hi instal·la provisionalment, i amb la idea d'escriure un llibre entrevista individualment les poques persones que l'envolten: el poble on ha anat és molt petit, fa poc estava pràcticament abandonat fins que una família va decidir implicar-se seriosament en la seva recuperació. Aquesta família arrossega una trista història, cadascún dels seus membres explicarà a la protagonista com van viure la tragèdia que els va marcar. </span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> <i>Massa deutes amb les flors</i> és una novel·la no gaire llarga, 249 pàgines amb lletra gran (gràcies, editors que penseu en les persones que ja necessitem ulleres per llegir); es llegeix ràpid, és trista però amb un punt de llum al final del túnel. Els capítols estan dedicats cadascún a escoltar el monòleg de cada membre de la família, amb frases molt curtes, de fet tot el llibre és així, frases de vegades tan excessivament curtes que penso que se n'ha abusat, d'aquest estil d'escriptura, tot i que puc entendre que l'autora vol reflectir la manera de parlar de gent senzilla marcada per una gran desgràcia, o al menys jo ho entenc així.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> M'ha agradat? Sí, però sense escarafalls, és una novel·la íntima i una mica poètica i a mi aquest estil no m'acaba d'agradar del tot, crec que si la mateixa història s'hagués escrit d'una altra manera m'hauria agradat més. A més trobo que la dona que fuig i que protagonitza el primer capítol queda completament desdibuixada pel pes de la història principal. Bé i prou.</span></p><p></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>Botikahttp://www.blogger.com/profile/09602208517790934738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5255249905620657565.post-53294399521969550642023-11-28T17:24:00.000+01:002023-11-28T17:24:04.300+01:00Brots de narcosocietat<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtkvD01O-LpWztNycV_FEoKniiYHlGTTl7NZLQCrcIomup7Wkklv5xVdywW31n8wUTKr5G5R71ksO1mAeVj1za9RXM9r8qKUHii1gbZMgbhMG7oGxsuArofW_NpU0qkbFTLcXv-oXSt2tlL9svhuwO2TmdU3cnRVqpm2FmVCyXPQ4J3lVrlVX-Wmgq1rb7/s3680/Brots%20de%20narcosocietat.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="3680" data-original-width="2753" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtkvD01O-LpWztNycV_FEoKniiYHlGTTl7NZLQCrcIomup7Wkklv5xVdywW31n8wUTKr5G5R71ksO1mAeVj1za9RXM9r8qKUHii1gbZMgbhMG7oGxsuArofW_NpU0qkbFTLcXv-oXSt2tlL9svhuwO2TmdU3cnRVqpm2FmVCyXPQ4J3lVrlVX-Wmgq1rb7/s320/Brots%20de%20narcosocietat.jpg" width="239" /></a></div><div style="text-align: justify;"> <span style="font-family: verdana;">No sé si tothom estarà d'acord, però en el meu cas, quan he vist alguna notícia relacionada amb el tràfic de haixix a Espanya sempre he pensat en la zona sud de l'Estat, per exemple en La Línea de la Concepción, tot just a tocar de Gibraltar. Un cop llegit el llibre de la Fàtima he vist que sí, en efecte, aquesta zona és ben coneguda per aquesta modalitat de delinqüència organitzada, des de fa molts anys sense que s'hagi pogut resoldre. Però el que més m'ha esgarrifat és saber que des de fa temps també s'ha fet servir la costa catalana per desembarcar grans quantitats de haixix, concretament alguns llocs de l'Empordà i sobretot la zona propera al delta de l'Ebre. </span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> I si parlem de les plantacions de marihuana està clar que cada cop més Espanya s'està convertint en l'hort d'Europa, dia sí dia també es desmantella una plantació, en naus industrials, habitatges o al mig del bosc si convé.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> En aquest llibre l'autora ens va una revisió de diferents casos, alguns dels quals ha viscut en primera persona com a periodista, i recull no només les seves impressions personals, sinó també les de persones que ha conegut relacionades amb aquesta modalitat de crim organitzat, tant policies com delinqüents. Si heu vist el 30 minuts <i>Les arrels del narcotràfic</i> us podeu fer una petita idea, ja que en el llibre la Fàtima aprofondeix molt més en els diferents casos en què ha participat com a periodista, inclús recollint testimonis personals de policies i narcotraficants.</span></p><p><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p>Botikahttp://www.blogger.com/profile/09602208517790934738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5255249905620657565.post-25548383230946699562023-11-17T16:53:00.001+01:002023-11-17T16:53:24.469+01:00Miss Marte<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPQTFPDb-qC1c0rkfToIlnZSnwjDJOyNopUFXpQdaEQkA8Lp7XKDxPJQveJa0zXftkmkF1jh10JcU1rj0E4kv5cCkqcOtwxbgQTg-5a9HjBXreWvJuVpW0dlLu0ZaaCZA_Xi2UdHgxveiISzpGnaOIDnuT6M5ctwFv4ocCCMZVfbSl8VQ7ZpiMF5z8eu-g/s3815/Miss%20Marte.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="3815" data-original-width="2934" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPQTFPDb-qC1c0rkfToIlnZSnwjDJOyNopUFXpQdaEQkA8Lp7XKDxPJQveJa0zXftkmkF1jh10JcU1rj0E4kv5cCkqcOtwxbgQTg-5a9HjBXreWvJuVpW0dlLu0ZaaCZA_Xi2UdHgxveiISzpGnaOIDnuT6M5ctwFv4ocCCMZVfbSl8VQ7ZpiMF5z8eu-g/s320/Miss%20Marte.jpg" width="246" /></a></div><div style="text-align: justify;"> <span style="font-family: verdana;"> La periodista Berta Soneira està rodant un documental sobre la desaparició d'una nena fa 25 anys en un poble de la Costa da Morte; la petita Yulia, de tres anys, va desaparèixer el dia en què la seva mare, la joveníssima Mai, es casava amb el Santi, un jove del poble. La Mai era efectivament molt jove, i va causar una revolució en el poble quan va arribar un any enrere amb la petita Yulia, no només pel fet de presentar-se tan jove amb una criatura, sinó pel seu caràcter una mica especial, per dir-ho d'alguna manera. La Mai de seguida va fer amics tot i la seva peculiar manera de ser, i el seu amor amb el Santi va ser pràcticament a primera vista. Desgraciadament, a conseqüència de la desaparició de la petita Yulia la Mai va embogir i poc després va morir. </span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> Aquest és el punt de partida de <i>Miss Marte</i>, que sembla força interessant i atractiu. Llàstima que la forma en què està escrita aquesta novel·la, caòtica en la narració dels fets, fa difícil seguir-ne el fil, les entrevistes que va fent la Berta de vegades són rares, de vegades he trobat que no tenen ni cap ni peus, amb contínues interrupcions i diàlegs difícils de seguir, tant per part dels entrevistats com per la Berta mateix. Els personatges que es van entrevistant són complicats d'entendre en les seves respostes i reaccions i trobo que no s'ha aprofondit gens en ells ni en la Mai o el Santi. He tingut la sensació de perdre'm contínuament i si he seguit llegint fins al final és per saber si es descobriria què va passar amb la Yulia, cosa que a vegades he dubtat que passaria. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> Vaig comprar aquesta novel·la perquè n'havia sentit a parlar molt bé de l'autor i perquè era una edició de butxaca, barata i fàcil de portar, però vista l'experiència dubto que torni a llegir res més de Manuel Jabois.</span></p><p></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p><p><br /></p><p><br /></p>Botikahttp://www.blogger.com/profile/09602208517790934738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5255249905620657565.post-23562680672768312412023-11-11T09:32:00.000+01:002023-11-11T09:32:41.658+01:00La oscura historia de la prima Montse<p> <span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFWxmvy-nQOajLR6J2trWzEhbX1hJLI6qIMlswVJ2xfn40VHDcrpl-WlG8cdFoIrkXXhd4Oh9Qd19yMGO29FVnZyN7o70M5qrNQfroUdzx9cCtcGKcMYvz0Ul9kB0s3cC2OUjjhFtPkvf0qz_6d0AE_kQsNiIjZ28UmLTe0i2gvbL7dd1K-196_N2bFl5G/s4032/La%20oscura%20historia%20de%20la%20prima%20Montse.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFWxmvy-nQOajLR6J2trWzEhbX1hJLI6qIMlswVJ2xfn40VHDcrpl-WlG8cdFoIrkXXhd4Oh9Qd19yMGO29FVnZyN7o70M5qrNQfroUdzx9cCtcGKcMYvz0Ul9kB0s3cC2OUjjhFtPkvf0qz_6d0AE_kQsNiIjZ28UmLTe0i2gvbL7dd1K-196_N2bFl5G/s320/La%20oscura%20historia%20de%20la%20prima%20Montse.jpg" width="240" /></a></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> El Paco, el cosí pobre i andalús, torna a Barcelona després d'uns anys a París. Tot caminant per l'avinguda Verge de Montserrat troba les restes del xalet on vivien els seus tiets. Què ha passat, com pot ser que la magnífica casa de la família Claramunt es trobi en aquest estat? El Paco i la Nuria, la seva cosina i germana de la Montse, van recordant poc a poc com es va produir la tragèdia familiar que van patir els Claramunt, família de la burgesia catalana molt ben posicionada socialment. Tot va començar quan la Montse, molt catòlica i dedicada en cos i ànima a fer la caritat entre els més necessitats, coneix un presidiari a qui està encaparrada en redimir.</span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> Feia temps que volia tornar a llegir Juan Marsé, m'agrada molt com descriu el barri on va néixer i els voltants i la gent que hi vivia. Per casualitats de la vida vaig passar fa pocs dies per la Ronda Guinardó i l'avinguda Montserrat, i mentre hi passava imaginava en Marsé, com hauria viscut els canvis d'aquells carrers de la seva infantesa i joventut.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> Quant a la novel·la, m'ha agradat molt, m'han atrapat tant la Montse com la seva germana Nuria, tan diferents en la seva personalitat com en el seu destí. Tot i això haig de dir que la lectura no ha estat gens fàcil, em fa la impressió que en Marsé s'ha recreat excessivament en la floritura lingüística, amb frases molt llargues i recargolades, plenes d'adjectius que han fet que a estones la lectura se m'hagi fet feixuga, si no fos per això li hauria donat 5 estrelles.</span></p><p></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>Botikahttp://www.blogger.com/profile/09602208517790934738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5255249905620657565.post-56116152007925512202023-10-29T19:36:00.000+01:002023-10-29T19:36:43.132+01:00El confident<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit7dqstcHnCtSqtd7SxaS4eTSr3vWB_-f-9sDg8cSNlpg2BNsN9GDDOOhI2Pc92EWnLaZQgRbw1RdMzum8Yj0EcZy2zBxGR5eiKJD70MlkfwNlCVwdmtCWvOw8ejsBFsauLCc_FgWu2VcnoS9KQLwShwq1-hbLuGJk2c8vwO1-Xw8_thPPwNtKcjksLzvk/s3533/El%20confident.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3533" data-original-width="2594" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit7dqstcHnCtSqtd7SxaS4eTSr3vWB_-f-9sDg8cSNlpg2BNsN9GDDOOhI2Pc92EWnLaZQgRbw1RdMzum8Yj0EcZy2zBxGR5eiKJD70MlkfwNlCVwdmtCWvOw8ejsBFsauLCc_FgWu2VcnoS9KQLwShwq1-hbLuGJk2c8vwO1-Xw8_thPPwNtKcjksLzvk/s320/El%20confident.jpg" width="235" /></a></div><div style="text-align: justify;"> <span style="font-family: verdana;">Barcelona, gener de 2017; un tiroteig en l'avinguda Meridiana provoca un mort i tres ferits, en el que sembla un crim perpetrat per un sicari. A partir d'aquest fet anirem coneixent una part del món dels clans de narcotraficants d'origen colombià i dominicà que actuen a la Ciutat Comtal i el seu entorn, dedicats fonamentalment al cultiu de la marihuana. Alguns dels personatges que formen part d'aquesta història són l'Emilio, amb un passat com a guerriler de las FARC a Colòmbia; el Raül, un home que va perdre el seu fill víctima d'aquests clans; i l'Esmeralda, també víctima a Colòmbia dels guerrillers ara convertits en narcotraficants. Dos membres dels Mossos d'Esquadra, la sergenta Elisa Codina i el caporal Jordi Carter, intentaran posar fi a la lluita entre narcotraficants, cadascún d'ell des de diferents unitats de la policia.</span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> <i>El confident</i> és la primera novel·la que llegeixo de Xavier Álvarez Llaberia, mosso d'Esquadra i escriptor, també professor universitari i especialitzant en l'anàlisis de perfils criminals. Segurament les seves dues feines li han permès crear els personatges que surten en aquesta novel·la, plena d'acció, dura i amb una dosi de violència que no resulta excessiva tenint en compte que es tracta d'exguerrillers i narcotraficants, però que és punyent. La veritat és que la narració sembla tan real que fa una mica de por i deixa un sentiment d'inseguretat en el ciutadà de a peu, que vivim les nostres vides aliens a tot aquest món, més proper del que ens sembla. Com he dit, és una novel·la dura però amb un final no diré sorprenent però que m'ha convençut.</span></p><p></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: verdana;"><div style="text-align: justify;"><br /></div></span><p></p><p><br /></p>Botikahttp://www.blogger.com/profile/09602208517790934738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5255249905620657565.post-30199429543572624252023-10-18T08:47:00.000+02:002023-10-18T08:47:47.576+02:008 hores - El Noi del Sucre i la vaga de La Canadenca<p> <span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwCYzt1y3gG_dMmtbaDcJU97fq2J6Y4Xk478Duqku0s7MWUgghnk7Av_SQ_BBohiZ3dXdSZ3TvxSN4Dbvr0Z7dz6zIKs1wC3k57Xk0wgcrn01RDgcAkFPi_jkLnKOvpScvgJe4K9cbTP2x5fONmeatSlkBBEGaxcIEo9UIZiIDPcsl028xQwv70NGZJWUK/s3805/8%20hores%20-%20El%20Noi%20del%20Sucre%20i%20la%20vaga%20de%20la%20Canadenca.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3805" data-original-width="2804" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwCYzt1y3gG_dMmtbaDcJU97fq2J6Y4Xk478Duqku0s7MWUgghnk7Av_SQ_BBohiZ3dXdSZ3TvxSN4Dbvr0Z7dz6zIKs1wC3k57Xk0wgcrn01RDgcAkFPi_jkLnKOvpScvgJe4K9cbTP2x5fONmeatSlkBBEGaxcIEo9UIZiIDPcsl028xQwv70NGZJWUK/s320/8%20hores%20-%20El%20Noi%20del%20Sucre%20i%20la%20vaga%20de%20la%20Canadenca.jpg" width="236" /></a></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> Aquest any 2023 s'han complert cent anys de l'assassinat del sindicalista de la CNT Salvador Seguí, conegut com El Noi del Sucre. Seguí va néixer a Lleida, de ben petit amb els seus pares va venir a Barcelona, on aviat va començar a treballar, com era normal en aquella època entre les classes baixes. Amb el temps Salvador es va convertir en un defensor dels drets dels treballadors en una època convulsa a Barcelona, on la patronal de les grans empreses s'oposaven frontalment a introduir millores en la vida dels treballadors, algunes d'elles tan bàsiques com la jornada laboral de vuit hores, un dret pel qual lluitava en Seguí. </span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> Entre 1917 i 1923 van haver-hi moltes mobilitzacions, tant dels sindicats com de la patronal, amb estira i arronsa entre uns i d'altres, amb greus episodis de violència on les bandes de pistolers a sou assassinaven impunement en mig del carrer a qualsevol que s'interposés als interessos de la patronal. En aquest context es va desenvolupar la lluita, sempre pacífica, del Noi del Sucre, cosa que va suposar-li la presó i també la mort a trets en un carrer del Raval.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> He conegut aquesta novel·la gràfica per una publicació d'Instagram i de seguida m'ha interessat, atès que desconeixia completament aquesta part de la història recent, això no s'explicava a l'escola quan jo estudiava, per tant, ràpidament vaig cercar-la a la biblioteca. Es llegeix pràcticament d'una tirada, i permet no només conéixer Salvador Seguí sinó també altres personatges contemporanis i que van tenir-hi relació, alguns d'ells tan importants com l'advocat Francesc Layret o qui va ser president de la Generalitat, Lluís Companys. Una lectura molt recomanable. </span></p><p><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p>Botikahttp://www.blogger.com/profile/09602208517790934738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5255249905620657565.post-49333673438961600742023-10-15T17:56:00.001+02:002023-10-15T17:56:24.612+02:00Seré el teu mirall<p> <span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7_H4PN9zTmecP_AglcHwoiPboAgS0QjoaVi98s7mAryj2IIRBqpjQFNHvWOcVpPFJYz4YugAsjiI5zn5JApeig7tPITofC-2lk06dNTgKQoyc5tH1JNBezmcjfrPy5T1fO_y7QbjkzeCr_RtYWYWAzaLu5iMpk-JgprBzYQ2w_uGMu2Y6wAGwXOppG8vH/s4032/Ser%C3%A9%20el%20teu%20mirall.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7_H4PN9zTmecP_AglcHwoiPboAgS0QjoaVi98s7mAryj2IIRBqpjQFNHvWOcVpPFJYz4YugAsjiI5zn5JApeig7tPITofC-2lk06dNTgKQoyc5tH1JNBezmcjfrPy5T1fO_y7QbjkzeCr_RtYWYWAzaLu5iMpk-JgprBzYQ2w_uGMu2Y6wAGwXOppG8vH/s320/Ser%C3%A9%20el%20teu%20mirall.jpg" width="240" /></a></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> Al Jaume Pedrol la vida no li ha anat gaire bé: professor de literatura, va deixar la seva feina arran d'un tràgic fet en què va morir el seu millor amic i ell va perdre una orella. Ara treballa en un bar del Raval, som a l'any 2003 a Barcelona, i l'atzar vol que un dia ajudi un home que es troba en una situació compromesa. Com a agraïment, aquest home li ofereix feina com a cap d'una oficina immobiliària d'alt standing que no és res més que la tapadora dels negocis corruptes d'aquest home a qui ha ajudat. En Jaume accepta l'oferta, ja és gran, no li queda gaire per jubilar-se i pensa que com a mínim tindrà millor qualitat de vida a la immobiliària que al bar.</span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> <i>Seré el teu mirall </i>és una novel·la que ha guanyat el premi Santa Eulàlia 2023, el primer d'aquest nou premi que vol significar novel·les que tenen com a rerefons la ciutat de Barcelona. En aquest cas el premi està més que ben atorgat, atès que, durant la narració que va fent en Jaume en primera persona, la Barcelona post olímpica i pre fòrum de les cultures 2004 quasi es converteix en un personatge més, i més tenint en compte la feina d'en Jaume que, entre d'altres coses, el porta a tocar a fons el tema dels remunts, àtics construïts entre els anys 50 i 60 a dalt d'edificis de l'Eixample molts d'ells amb trets modernistes i que quedaven força deslluïts per l'afegit d'aquests remunts, fruits de l'especulació urbanística de l'època.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> La lectura m'ha resultat entretinguda a estones, en Jaume m'ha caigut bé tot i les seves contradiccions, m'ha fet una mica de pena i tot, no sembla mala persona, però a estones la narració se m'ha fet una mica lenta, per això només li dono tres estrelles. </span></p><p><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p>Botikahttp://www.blogger.com/profile/09602208517790934738noreply@blogger.com0