Seré feliz mañana

   Fa un temps vaig obrir un compte d'Instagram on vaig posant les fotos dels llibres que passen per les meves mans. Això implica tenir seguidors, seguir lectors i altres comptes que van sortint. Un d'aquests comptes és d'un llibreter gallec, Xacobe Pato, que treballa a la llibreria Cronopios de Santiago de Compostela. Com a bon mil·lenial, va penjant fotos seves i de coses que va fent, i afegeix reflexions que jo anava llegint i que em cridaven l'atenció. Així va ser com vaig saber que Xacobe escriu un diari des de ben petit i els textos que afegeix a les seves fotos formen part també del seu diari. Tant d'èxit ha tingut que ha acabat fent un llibre on recull aquestes petites entregues, que no són més que observacions sobre la seva vida i el que l'envolta, senzilles, sense pretensions, només això. Potser per això mateix un dia vaig decidir que enlloc de tirar enrere en l'Instagram millor em comprava el llibre i així em seria molt més fàcil llegir-ho tot. Dit i fet, el compro i veig que Seré feliz mañana ja va per la seva segona edició, qui ho hauria de dir. És un llibre que potser s'ha de llegir poc a poc, cada dia una o dues entrades, jo l'he llegit tot seguit i penso que ho hauria d'haver fet de l'altra forma. Tot i això, m'ha resultat entretingut, sobretot perquè així puc fer-me la idea de com veu la vida un jove de trenta i pocs, un noi molt normal però amb capacitat d'observació, reflexió i un punt d'ironia.

La nevada del cucut

  La Tònia era una dona que va viure fa cent anys en un petit poble de l'interior de Catalunya. De caràcter introvertit, va tenir la sort d'aprendre a llegir i escriure, cosa poc habitual en aquella època, i va escriure d'amagat durant anys les coses que li passaven, fent com una mena de diari. A més, la Tònia llegia tot el que li queia a les mans, que per desgràcia no era gaire cosa, i va quedar profundament impressionada per Solitud, més encara quan va saber que Víctor Català era una dona. Ja en el present, la Lali és una noia també enganxada a l'escriptura d'un diari com a mitjà reparador de les seves angúnies, pateix molt a causa del seu caràcter tancat, fins i tot els pares pensen que té alguna mena de problema psicològic.

  Totes dues dones tindran un vincle comú, que s'anirà descobrint durant la narració, que ens traslladarà a una època molt dura per a les dones, la que va viure la Tònia, i que acabarà lligada al present amb la Lali, en una trama profunda i emotiva.

  Fins ara havia llegit tres llibres de la Blanca Busquets: Tren a Puigcerdà fa molt temps, Jardí a l'Obaga i La fugitiva no fa tant, i totes tres lectures em van agradar, però no tant com La nevada del cucut, una novel·la que he trobat emocionant i ben treballada pel que fa a les dues protagonistes. Tot just després d'acabar-la he mirat opinions per les xarxes i n'hi ha que la deixen per terra, ben bé al contrari de la impressió que m'ha donat a mi, que he quedat impressionada i ben satisfeta.

Malena es un nombre de tango

   Fa uns dies vaig passar per la biblioteca a retornar uns llibres i, com no, hi havia una taula amb algunes de les novel·les d'Almudena Grandes. Moltes les he llegit però em queden pendents les més antigues, com Malena es un nombre de tango, que vaig agafar ràpidament en una edició ben curiosa. És un llibre llarg, de més de 500 pàgines i amb una lletra força petita en l'edició que vaig trobar. Potser és per això en part, i perquè tinc molts llibres pendents que em venen més de gust llegir, que he deixat a mitges aquest.

 Ens explica la història d'una noia que pertany a una família de l'alta burgesia que no se sent a gust amb si mateixa, és molt diferent de la seva bessona Reina, tant físicament com en el caràcter. La Malena voldria haver nascut nen i continuament se sent fora de lloc, tant a l'escola com amb la seva nombrosa família, excepte amb el seu avi, un home de caràcter singular que mostra una predilecció especial per la seva neta. La Malena prové d'una família amb molta història, que havien fet fortuna a Amèrica des de l'època colonial i que ara conserven alguna casa, quadres i alguna joia de gran valor. 

  M'he quedat sobre la pàgina 200 aproximadament, la Malena ja s'ha fet gran i ha fet estudis universitaris. No he seguit llegint, em fa la impressió que tot el que llegia es podia dir amb la meitat de pàgines, hi ha molts diàlegs familiars que em fa la sensació que es repeteixen, cada cop estic pitjor de la vista i la lletra és molt petita. Per tant, l'he retornat a la biblioteca, tot i que no descarto tornar a llegir-lo més endavant.
 

La farmacèutica - 492 dies segrestada

  Qui no ha sentit parlar del segrest de Mª Àngels Feliu, farmacèutica d'Olot? El segrest es va produir al novembre de l'any 1992, i la Mª Àngels va romandre tancada 492 dies en un petit forat on no es podia ni posar de peu durant tots aquests dies. El segrest va ser molt mediàtic, amb molt de rebombori dins alguns programes de tele-escombraries, que no dubtaven en presentar qualsevol persona que digués que en sabia alguna cosa encara que fos mentida, o fins i tot vidents, cosa que no va fer més que complicar una investigació molt trabada i plena d'entrebancs. 

  Dins la seva línia, en Carles Porta ens porta un recull força objectiu del cas, tal i com fa en el conegut programa de TV3 Crims, del qual soc addicta, i també
en els programes de Catalunya Ràdio. Resulta molt esgarrifós tot el que envolta aquest segrest, tant qui ho va idear i cometre com les condicions infrahumanes en què van mantenir la Mª Àngels durant tant de temps. M'ha posat els pèls de punta.