Dragones de papel

   En aquest nou cas del sergent Xavi Masip dels Mossos d'Esquadra, aquest es troba fora de servei investigat per Afers Interns a causa d'una polèmica intervenció policial. Tot i això, serà cridat pels seus superiors per investigar un cas complicat: una noia coneguda com a Clarise ha aparegut morta en un contenidor, mutilada i amb un drac de paper al costat. La Clarise era famosa a internet pels seus vídeos de contingut porno. Tothom té clar que aquest estrany cas ha de ser investigat pel Xavi, i més quan dies més tard una altra noia que es dedicava al mateix que la Clarise és trobada morta en circumstàncies similars però aquest cop a Cadaqués. 

  Segueixo amb la saga de Xavi Masip, un gran investigador amb una gran personalitat i capacitat. A més, com no pot ser d'una altra manera tenint en compte que Melero és mosso d'esquadra, en tota la novel·la s'explica ben bé el funcionament de la policia catalana quan a actuacions i investigacions. Potser dels quatre llibres del sergent Masip aquesta és la que més m'ha agradat, pels personatges que apareixen, com la caporala Cristina Espejel, que des de les comarques gironines col·labora amb Masip en la investigació del cas.

 

  

Fahrenheit 451

  Guy Montag és bomber, però en una època futura en què els bombers, en lloc d'apagar focs es dediquen a cremar llibres, ja que estan prohibits per la llei. No només cremen els llibres sinó també les cases d'aquelles persones que en tenen i els llegeixen. En la societat distòpica on es desenvolupa la trama tothom té clar que els llibres no han d'existir, Guy ho té clar, fins que un dia comença a preguntar-se perquè els llibres són tan perillosos.

  Feia molt temps que tenia a la llista de llibres pendents aquesta novel·la escrita fa molts anys però que planteja temes ben actuals, de fet crec que l'autor fliparia si veiés com molta gent està ben enganxada a les pantalles dels telèfons mobils. Per qui no ho sàpiga (jo no ho sabia fins que he llegit el llibre) 451 graus Fahrenheit és la temperatura a la qual el paper dels llibres s'encén i crema. 

  Aquesta és una novel·la escrita fa anys però ben actual. Està dividida en tres parts, les dues primeres m'han agradat molt, la tercera no tant, però no puc dir el perquè sense fer un spoiler. Tot i això, haig de dir que s'ha de llegir sí o sí, com 1984 o La revolta dels animals, fan pensar i molt.

La llarga migdiada de Déu

   L'any 1940, en la França en guerra, Samuel Silverstein, francès d'origen jueu, fuig dels nazis amb la seva família cap al sud del país, però malauradament en el camí ho perd tot. Tot i això ell dedicarà els seus esforços a ajudar una organització clandestina que es dedica a recollir nens jueus fills de pares que han anat a parar a camps de concentració. Samuel, que ha estat tota la vida transportista, treballa ara de venedor ambulant, una feina que li facilita els moviments. És així com entrarà en contacte amb una colònia de nens jueus que sota l'auspici de la Creu Roja suïssa viuen en un recinte on hi ha les ruïnes d'un antic monestir ben a prop de la frontera amb Espanya.

  Si abans havia llegit el llibre d'Espinàs en què fa un recorregut a peu per la Vall d'Aran i el Pallars, amb La llarga migdiada de Déu em torno a trobar al Pirineu, serà una senyal? Ha estat ben bé casualitat. El cas és que he trigat bastant en acabar aquesta última novel·la de Pep Coll, amb sis-centes pàgines i amb molt poc temps per llegir. Això ha fet que no l'hagi gaudit com ho hauria fet en altres circumstàncies. Haig de dir però, que és una molt bona novel·la, on Pep Coll dona veu en cada capítol a cadascún dels personatges més importants que en formen part, des del Samuel fins a alguns dels nens que viuen dins la colònia. La narració comença al 1940 però coneixerem el destí d'aquest personatges i com intenten sobreviure a la barbàrie nazi, sobretot quan França resta completament envaïda per les tropes de Hitler.