La nena perduda

   La Lila i la Lenù són adultes, mares i esposes, es fan grans, arriben a la vellesa. El món va canviant al seu voltant i elles també, mentre els seus fills van creixent, passen per l'adolescència, es fan adults. L'amistat entre totes dues protagonistes continua amb alts i baixos, i la seva vida continua a Nàpols, com si la mateixa ciutat formès part d'elles o fins i tot arribès a ser un personatge més de la narració. El fort caràcter d'aquesta ciutat impregna tot allò que fan no només les dues amigues sinó també tots els altres personatges que formen part d'aquesta impresionant tetralogia: la violència als carrers, la brutícia, els barris marginals i els que no ho són tant, els seus monuments i també la impactant presència del volcà Vesubi.  

   M'ha impressionat el profund treball que ha fet l'Elena Ferrante d'unes persones al llarg de la seva vida, des de la infantesa fins a la vellesa , tan ben fet que a vegades m'ha semblat que estava al seu costat vivint amb elles, amb les seves pors, amors, inseguretats, desgràcies i alegries. Al llarg d'aquest recorregut no només es viu al costat de les dues amigues, es fa un ampli recull de la història contemporània i política d'Itàlia, com també un estudi de la societat en què viuen les amigues, i es qüestionen les relacions de parella, la maternitat, la família i el valor de la cultura.  

   Em queda la sensació que necessito un dies per pair tot el que m'ha deixat aquesta lectura, com una mena de dol, fins que enceti un nou llibre.

Una fuig, l'altra es queda

    Més d'un any ha passat des que vaig llegir la primera i segona part de la tetralogia d'Elena Ferrante, i m'hi he tornat a enganxar ràpidament, poc m'ha costat tornar a endinsar-me en el món de les dues amigues, la Lila i la Lenù, tan diferents, tan distants a vegades i tan properes.

   En aquest tercer volum ambdues són adultes joves, la Lenù ha acabat els estudis universitaris i es prepara per un futur aliè completament al seu entorn napolità, ja que la universitat l'ha obert les portes d'un món diferent on la cultura és un valor primordial. En canvi, la Lila continua amb la seva rebel·lia però dins la seva ciutat, ha deixat el seu marit i el benestar econòmic que ell li oferia, i ara viu amb el seu fill i treballa en una fàbrica en dures condicions laborals.

    L'acció d'aquesta tercera part s'emmarca en una part convulsa de la història contemporània d'Itàlia, que pràcticament desconeixia, de vegades m'he trobat una mica perduda per un moment polític desconegut per mi, la Itàlia de finals dels seixanta i principis dels setanta, on van tenir lloc greus incidents per les lluites entre feixistes i comunites armats, amb assassinats majoritàriament de caire polític i molts cops sense resoldre. 

    Durant aquest periode el concepte de familia també va evolucionant, sobretot el paper de la dona en la societat. L'entorn en què han crescut les dues amigues les condiciona a ser esposes i mares, sense cap més ambició a la vida; en canvi, totes dues es rebel·len a la seva manera contra aquest destí. En la narració que la fa Lenù, a més de la relació amb els amics, la familia, etc, cada cop es qüestiona més quin és el seu lloc com a dona en el seu entorn i el de les dones que l'envolten, intentant lluitar contra un masclisme molt arrelat, tant que fins i tot en els ambients cultes teòricament més oberts també es pretèn adaptar la dona a la mentalitat de l'home en lloc de deixar-la que es desenvolupi lliurement:

 "I ningú sabia millor que jo què significava masculinitzar el cap propi perquè fos ben acollit per la cultura dels homes", pàgina 358.

Història del nou cognom

    Poques vegades m'ha passat que un llibre m'hagi enganxat tant com per córrer a la llibreria a buscar el següent. I no és pas una novel·leta curta, set-centes vint pàgines. No sé si és la manera d'escriure d'Elena Ferrante, se m'han fet fins i tot curts, tant el primer com el segon. 

   Història del nou cognom continua amb l'amistat entre la Lila i la Lenù, la seva joventut un cop passada l'adolescència, cadascuna amb la seva realitat. Amor, estudis, maternitat, feina, amics, passions. Com passa moltes vegades en la realitat del dia a dia, elles de vegades estan molt a prop, de vegades són molt lluny l'una de l'altra, com va relatant la Lenù en primera persona. 

   No puc dir gaire cosa més sense fer un spoiler, només que ara intentaré fer una pausa en aquesta història de la qual encara em queden dos llibres més, no perquè no vulgui continuar, sinó perquè crec que cal allargar-ho per tenir-ne més ganes encara quan m'hi posi. 

L'amiga genial

    L'amiga genial narra l'amistat entre la Lila i la Lenù des de la infància fins a l'adolescència en un barri perifèric de Nàpols entre els anys 40 i 50. Podria semblar una història simple que no té res d'especial, però la narració que fa la Lenù en primera persona atrapa des del primer moment, senzilla i directa, sense frases grandiloqüents, endinsant el lector en un món molt particular, un entorn degradat amb famílies pobres fins i tot d'esperit. Dins la misèria del barri destaca la inteligència de la Lila, dotada d'un caràcter molt especial que fa que es guanyi el respecte dels qui l'envolten. Per altra banda, la Lenù, molt més dòcil, va passant més desapercebuda i poc a poc va avançant en els estudis mentre els seus amics ja estan treballant només acabar l'escola primària. La vida de les dues amigues va avançant pràcticament tota dins el barri, on la resta de personatges que les acompanyen juguen també un important paper: els amics d'escola que van creixent i seguint el seu camí a la vida; els pares d'uns i d'altres; els botiguers del barri.

    Tothom en parlava de la tetralogia de l'Elena Ferrante, tant que finalment em vaig decidir a començar-la amb reticències, moltes vegades les altes expectatives queden decebudes, però aquest no ha estat el cas, quan més avançava en la lectura més m'enganxava, 512 pàgines que se m'han fet curtes i m'han deixat amb la mel als llavis, desitjant començar la segona part.