dimarts, 9 d’abril del 2024

Estudi en escarlata - El signe dels quatre (Novel·les de Sherlock Holmes I)

   

  Ja fa un temps que vaig llegir el primer llibre que El cercle de Viena va publicar sobre Sherlock Holmes, Les aventures de Sherlock Holmes. Em va agradar força, i em vaig decidir a anar llegint poc a poc tots els llibres del detectiu més observador que mai s'hagi creat. És així com vaig avançant en el coneixement del personatge, aquesta novel·la en concret és força interessant, consta de dos relats i el primer d'ells narra els inicis de la sèrie, en Watson explica com va conèixer Holmes i com van començar la seva relació, al principi compartint casa i després ajudant en Holmes en les seves investigacions.

  Val a dir que Estudi en escarlata m'ha agradat molt, m'ha servit per conéixer millor els dos protagonistes atès que és el moment en què es coneixen. La segona part, El signe dels quatre, se m'ha fet una mica llarga tot i que és interessant la part en què es parla de la situació dels britànics a la zona índica en la època del colonialisme.  

  Actualment hi ha més llibres publicats en aquesta col·lecció que espero continuar llegint, molt recomanable. A més, en aquesta en concret, al final hi ha una petita biografia de l'autor, molt interessant.




diumenge, 31 de març del 2024

La gran serpiente

 

  Mathilde és una vídua de seixanta-tres anys que viu sola amb el seu gos en una casa, ja fa anys que el marit de la Mathilde, que era metge, va morir. Aquesta dona, una mica grassoneta i d'aspecte inofensiu no és el que sembla, quan era jove va participar de manera activa en la resistència francesa contra els nazis i des de llavors és una pistolera a sou que treballa per una obscura empresa que de tant en tant li encarrega feina. Però la Mathilde s'està fent gran i descontrolada, últimament no és tan curosa amb la seva feina i té greus descuits així com rampells de mal geni que preocupen els seus caps.

  Aquesta és la trama d'aquesta divertida, satírica i desvergonyida novel·la, la primera que va escriure Pierre Lemaitre, una novel·la que l'autor mateix reconeix en el pròleg que va deixar en un calaix molt temps. No sé si és la millor de Lemaitre però sí que sé que és amb la que millor m'ho he passat, té un ritme trepidant i molt sentit de l'humor, negre en aquest cas atesa la personalitat de la protagonista, un personatge peculiar, per dir-ho d'alguna manera. Vaig comprar aquest llibre perquè buscava una novel·la de butxaca fàcilment portable i a bon preu i no puc fer res més que recomanar-la, es llegeix en ràpidament i fa passar una bona estona.



diumenge, 24 de març del 2024

Marilyn

   

 La majoria de gent tenim una idea preconcebuda de qui va ser Marilyn Monroe, actriu que va destacar sobretot per la seva bellesa i els papers que va fer en el cinema, de noia més aviat amb poques neurones. Però res més lluny de la realitat: en aquesta novel·la amb il·lustracions de l'autora, María Hesse, podem conéixer qui va ser realment Norma Jean: una nena filla d'una mare amb una malaltia mental greu, que va fer que la petita Norma fes un peregrinatge per diversos orfenats i famílies d'acollida, aquestes últimes a canvi de diners, de forma que mai va tenir una estabilitat emocional ni l'amor que requereix una criatura. Tot i això, ella, que d'adulta donava la imatge d'una dona poc intel·ligent, no ho era pas, però a més va patir el més ranci masclisme de la societat en la qual va viure. Aquest llibre de María Hesse ens apropa a la veritable Norma Jean, una dona intel·ligent i molt sensible, incompresa i de qui molts es van aprofitar sense tenir en compte la seva vulnerabilitat. 



dissabte, 23 de març del 2024

Via morta

   La Carol acaba d'arribar a Portbou per fer un treball de recerca sobre Walter Benjamin, la tomba del qual està en el cementiri d'aquesta localitat fronterera. Aquesta és la versió oficial, la real és que la Carol, professora d'Història, ha trencat amb la Marion, la seva parella, i ha decidit d'un dia per l'altre marxar de Perpinyà, on treballa, per posar distància amb la Marion. Casualment, un antic amor i actualment amic, el Dani, acaba de ser acomiadat de la seva feina, volia trobar-se amb la Carol i consolar-se mutuament, per tant marxa també cap a Portbou. Allà es troben amb la Nèmesi, una noia singular que vol fer un reportatge fotogràfic de l'hotel Le Rayon Vert, actualment abandonat i amb una estructura i ubicació especial, ja que es troba en territori francès, molt a prop de Portbou i pràcticament arran de les vies del tren. El que havia de ser una trobada entre vells amics per donar-se suport i recolzament en moments durs s'acaba convertint en un thriller: com a típic pas fronterer, Portbou és escenari d'un continu tràfic il·legal de substàncies, molt difícil de controlar, on un policia i una prostituta russa també tenen el seu paper protagonista.

  Les xarxes socials ens prenen molt temps però serveixen per conèixer llibres com aquest, del qual no n'havia sentit a parlar fins que vaig veure una recomanació a Instagram. I quina recomanació, aquesta novel·la ho té tot i molt ben escrit: amor i desamor, trama policial, una ubicació singular i molt especial, capítols curts i ben tramats. No puc fer més que recomanar-la sí o sí, i a més si és possible viatgeu cap a Porbou per localitzar bé els escenaris en què es desenvolupa aquesta gran novel·la.



 

dissabte, 16 de març del 2024

La sombra del miedo

   

  El jove Ari Thór ha deixat els estudis de teologia i s'ha fet policia. De forma inesperada decideix que el seu primer destí com a policia no serà Reikiavik, on ha estudiat i on conviu amb la seva parella, sinó que anirà a Siglufjördur, un petit poblet al nord d'Islàndia. Si bé el clima ja és extrem en aquesta illa, a Siglufjördur encara ho és més, tant que molts cops a l'hivern queden aïllats de la resta del món. Un cop allà, Ari Thór s'haurà de guanyar la confiança dels seus companys, i establirà contacte amb els pocs habitants que hi viuen tot l'any. Fins que pels volts de Nadal un conegut escriptor que és una celebritat local apareix mort en el teatre del poble, on tot just estava a punt d'estrenar-se una obra en què alguns vilatans hi formen part. I poc després apareix en mig de la neu una jove, ferida i inconscient. Ari Thór haurà d'investigar aquests dos fets com el seu primer cas mentre també ha de fer front als problemes amb la seva parella, que no ha entès la decisió unilateral d'ell de marxar.

  La sombra del miedo és la primera novel·la de la sèrie Islàndia negra, de Ragnar Jonasson, un llibre entretingut i que es llegeix força ràpid. Feia temps que tenia ganes de llegir novel·la negra nòrdica, però no Arnaldur Indridasson, ja que les dues que he llegit d'ell no m'han agradat gaire, i Asa Larsson tampoc m'ha entusiasmat, per això vaig escollir aquest autor i aquesta edició de butxaca, molt portable i econòmica. M'ha agradat però sense entusiasmar, l'acció és lenta i trobo que el protagonista és una mica parat i poc espavilat, però tot i això m'ha caigut bé i m'ha fet passar una bona estona. Seguiré amb la sèrie Islàndia negra? Segurament sí, però més endavant.



dissabte, 9 de març del 2024

Matrioixques

 

  Ja ho sabem tots, que la guerra és la guerra i que passen coses molt greus. Però hi ha coses i coses. Durant la guerra dels Balcans grups de dones van estar en recintes tancats per satisfer les necessitats dels soldats. Aquest fet va provocar, com és lògic, que algunes d'aquestes dones, violades contínuament pels seus captors, quedessin embarassades. Aquest és el cas de l'Hana, que divuit anys després d'aquells terribles temps encara viu a l'exili, en el seu cas doble, lluny de la seva terra i lluny també de la vida que l'envolta i que li pot fer mal. Mentrestant, a Barcelona, la Sara, una noia de divuit anys i de família acomodada, es rebel·la amb el seu entorn, cosa que li comportarà el descobriment del seu origen.

  En la meva biblioteca de capçalera tenen uns prestatges on deixen novel·les que, o bé són novetat, o bé són interessant per allò que poden aportar al lector. Aquest és el cas de Matrioixques, una novel·la no gaire llarga però molt dura, que parla d'uns fets terribles i les seves conseqüències en les persones que directa o indirectament els van patir. És una lectura molt recomanable, els primers capítols em van resultar una mica desconcertants pel seu estil narratiu, són capítols molt curts alguns d'ells en primera persona i plens de diàlegs força reals. Crec que és un llibre molt actual i que s'ha de llegir per conéixer i entendre uns greus fets i les seves conseqüències.




dimarts, 5 de març del 2024

Com s'esbrava la mala llet

   Aquest llibre va de vells; això diu la contraportada i és així, de gent molt gran. És una recopilació de relats molt curts sobre la vellesa sense embuts i sense dramatismes, sense amagar-ne res però amb una petita dosi de bon humor. Trobem iaios que fan una mica el ridícul en balls de casal d'avis; àvies que han perdut el seny; una filla que visita una mare senil però que conserva la mala bava i que està vivint en una residència geriàtrica. Un llibre que es llegeix en una estoneta curta i que per desvergonyit fa aflorir un somriure en alguns dels relats. I prou.