Tardor

   

  L'Elizabeth  ha de renovar el seu passaport i aquesta renovació es converteix en un absurd d'entrebancs administratius, de tal manera que el temps necessari per fer aquest tràmit esdevé llarguíssim, fins i tot hi ha temps per llegir un llibre, els números d'espera no avancen, l'espera és desesperant i tot sembla un sense sentit.

  Aquest és el primer capítol de Tardor, novel·la que forma part de la tetralogia d'Ali Smith que ha sigut un gran èxit editorial. No puc dir gaire cosa més perquè no he passat del segon capítol, de seguida he vist que no és el tipus de lectura que fa per mi, tot i que és un llibre no gaire llarg i molt lloat no he tingut gens de ganes de seguir endavant, no m'agrada l'estil, aquest primer capítol se m'ha fet tan absurd i llarg com és el fet que explica. El deixo inacabat amb una gran desil·lusió.

Los buenos hijos

   La Nora torna a treballar a Hernández Detectives després d'un temps desapareguda i sense donar explicacions. La Nora és la filla gran d'en Mateo, propietari de la curiosa agència de detectius que té les oficines en el barri de Sant Andreu, a Barcelona. En aquesta agència treballen, a més del Mateo i la Nora, els altres dos fills, l'Amalia i el Marc. Les oficines de l'agència estan en la mateixa casa on viu el Mateo amb la seva dona Lola, en una impressionant casa construida per un avantpassat de la família de la Lola que va fer fortuna a Amèrica i conegut com l'Indiano. 

  L'agència rep l'encàrrec d'un matrimoni que vol esbrinar la causa del suïcidi de la seva filla adolescent. En Marc serà l'encarregat d'aquest cas, però quan porta a mitges la investigació sobtadament els pares de la noia decideixen no continuar; tot i això en Marc i la Lola volen esbrinar exactament què ha passat, ja que sospiten que la víctima portava una doble vida.

  He tornat a l'agència de detectius privats que es va donar a conèixer a la novel·la Un asunto demasiado familiar, que vaig llegir fa temps i que em va agradar força. Los buenos hijos no és només una bona novel·la de detectius, sinó que també aborda les difícils relacions familiars, sobretot quan tots treballen junts, amb el problema afegit de la malaltia mental de la Lola, una dona molt intel·ligent i intuitiva però incapaç de controlar el seu caràcter. 

  M'agrada molt com escriu Rosa Ribas, aquesta novel·la m'ha enganxat, la barreja de temes familiars i professionals està molt ben aconseguida. Això sí, tot i que no és imprescindible, és millor haver llegit primer Un asunto demasiado familiar, sobretot per entendre el comportament de la Lola.

Assassinat al Consell Polític

 

  Hi ha hagut eleccions al Parlament de Catalunya i els resultats no donen majoria absoluta a cap partit polític, les forces estan molt dividides i s'ha de negociar el que sembla que serà un govern de tres. ERC negocia amb altres partits, però no està clar qui serà qui els acompanyi. La CUP és un d'aquests possibles candidats i davant la possibilitat de formar part del govern s'obre un debat intern i es convoca el Consell Polític a Lleida per tal de prendre una decisió. En mig d'aquest debat, en un moment donat marxa la llum i tot queda a les fosques durant un minut; quan torna la llum l'alcaldessa de Solsona jaç a terra assassinada. El Xavi, periodista menorquí afincat a Lleida i molt proper a la formació cupaire intentarà ajudar a les seves amigues Laia i Aina, que es trobaven a la sala on es va produir el crim.

  Fa dies vaig assistir a una de les xerrades proposades per Les Dames del Crim dins les jornades Sabadell Negre 2021, havia anat a escoltar la Ramona Solé, va coincidir que l'acompanyava en la tertúlia el Pau Juvillà Ballester, tercer secretari del Parlament de Catalunya i també escriptor! Tots dos són de Lleida i l'acció de les seves novel·les transcorre en terres de Ponent. No necessitava gaire motivació més per sortir d'allà amb totes dues novel·les dedicades pels autors. Assassinat al Consell Polític em va cridar l'atenció perquè la vaig trobar molt d'aquest moment i amb la trama dins la més rabiosa actualitat política, i a més narrada per un polític de la CUP, que coneix bé com ningú les tripijocs de la política i dels qui ens governen. La lectura ha estat molt distreta, m'ha agradat força. 

Campos de fresas

    Un grup de joves surten de festa a finals dels anys 90, a ballar i gaudir del cap de setmana tant com sigui possible. I si necessiten alguna substància per passar-ho millor encara, la compren. Sempre hi ha algú que ofereix pastilles, d'èxtasi o similar, per riure més, ballar més, dormir menys. Però una nit la Luciana pateix una reacció rara, queda sense sentit i amb convulsions, i l'han de portar a urgències. Allò que ha pres no era èxtasi o MDMA, sinó el que es coneix com eva o MDEA, molt semblant però menys conegut. Els amics i la família estan destrossats, no saben com ajudar mentre la Luciana es debat entre la vida i la mort.

   Campos de fresas és una novel·la juvenil, que voltava per casa i que he escollit per completar una altra categoria de les proposades per la Biblioteca Sud en el seu repte. Suposo que si la tenia a casa és perquè és una lectura escolar, adequada per adolescent, perquè puguin entendre el perill que suposen les drogues de disseny que molts inconscients pensen que són inofensives, que no creen addició i que no tenen efectes secundaris. Crec que Jordi Serra i Fabra ha aconseguit un relat que trobo que pot ser molt proper a la mentalitat dels adolescents.

Bisturí

   

  Tot i que Lleida és una ciutat petita també passen coses, de vegades molt esgarrifoses: un professor d'institut és trobat a casa seva estabornit i amb les mans amputades, diríem que molt ben amputades, ja que el seu agressor o agressors ha fet una feina molt professional, com si fos o fossin cirurgians, cosint bé les ferides i embolicant-les amb cura. El professor no recorda res del que ha passat, segurament va ser anestesiat sense que s'adonés del que estava passant. La policia no troba cap pista en el pis de la víctima, tot està molt net. Passats uns dies una altra agressió semblant succeeix a Tarragona, en aquest cas les víctimes són un home amb les dues mans amputades i la seva dona, però en aquest cas els agressors només han amputat una de les mans a la dona. És evident que alguna relació ha d'haver-hi entre els dos casos.

  L'última novel·la de la Ramona Solé, a qui vaig tenir el plaer de saludar en l'última edició de Sabadell Negre, planteja uns crims esfereïdors amb una investigació policial exhaustiva, angoixant i plena d'acció al final del llibre, en què no només la trama policial és el nucli de la narració, sinó que també es planteja un dilema moral del que no diré res per no fer un spoiler. Haig de dir que la novel·la és llegeix bé, atrapa des del primer moment per la terrible particularitat dels crims i a més fa pensar. En definitiva, un encert més de la col·lecció Llibres del Delicte.

Drames rurals

  Drames rurals és el llibre que he escollit per seguir amb el repte de la Biblioteca Sud, necessitava un llibre en què l'autor l'hagués escrit amb pseudònim, Víctor Català és el que més a prop em quedava, i com que ja vaig llegir fa temps Solitud vaig pensar que aquest recull de relats era el més adequat, tenint en compte el poc temps que tinc últimament.

  La majoria dels relats estan ubicats en l'Empordà, terra natal de l'autora, però no en l'Empordà idíl·lic que coneixem la majoria, sinó en l'entorn rural, és fàcil imaginar la zona del Montgrí en algunes de les descripcions. La veritat és que tots els relats són força depriments, en la majoria d'ells les víctimes dels drames ho són per la ignorància dels que les envolten, ja siguin familiars, ja siguin els veïns dels petits pobles on s'ubica l'acció. No puc dir que m'hagi agradat perquè cada cop que acabava un relat em quedava una mica de mal cos, però haig de reconèixer que Víctor Català és una gran escriptora amb un bon domini de la llengua.

  

Sexe fora de norma

   

  Des de començaments d'any estic seguint el repte lector que va proposar la Biblioteca Sud de Sabadell, que consisteix en llegir 20 llibres dins les categories proposades per ells, que són diverses. Una de les categories, la número 10, consisteix en llegir un llibre eròtic. Fa molts anys que no llegeixo literatura eròtica, ben bé des que la col·lecció La sonrisa vertical, ja desapareguda, publicava llibres. Després es van posar de moda llibres de l'estil Cinquanta ombres de Grey, que he llegit i que m'ha servit per decidir no llegir més llibres que segueixin aquesta línia. 

   Així doncs, em resultava difícil escollir un llibre d'aquesta categoria, sort que el personal de la biblioteca ens proposa de tant en tant suggeriments per a cadascuna de les categories proposades. Sexe fora de norma és una d'aquestes recomanacions, i haig de dir que és una molt bona recomanació, un recull de relats curts eròtics que, com diu la contraportada, defugen dels estereotips, i en què les protagonistes són dones, algunes de joves i d'altres no tant, algunes heterosexuals, d'altres bisexuals i d'altres sense definir, només a la cerca del plaer, però sempre des de la llibertat individual i el respecte per les altres persones. Són relats ubicats en el present, tant que alguns d'ells succeeixen en plena pandèmia de covid-19. En definitiva, una bona recomanació de la Biblioteca Sud.