dissabte, 16 de març del 2024

La sombra del miedo

   

  El jove Ari Thór ha deixat els estudis de teologia i s'ha fet policia. De forma inesperada decideix que el seu primer destí com a policia no serà Reikiavik, on ha estudiat i on conviu amb la seva parella, sinó que anirà a Siglufjördur, un petit poblet al nord d'Islàndia. Si bé el clima ja és extrem en aquesta illa, a Siglufjördur encara ho és més, tant que molts cops a l'hivern queden aïllats de la resta del món. Un cop allà, Ari Thór s'haurà de guanyar la confiança dels seus companys, i establirà contacte amb els pocs habitants que hi viuen tot l'any. Fins que pels volts de Nadal un conegut escriptor que és una celebritat local apareix mort en el teatre del poble, on tot just estava a punt d'estrenar-se una obra en què alguns vilatans hi formen part. I poc després apareix en mig de la neu una jove, ferida i inconscient. Ari Thór haurà d'investigar aquests dos fets com el seu primer cas mentre també ha de fer front als problemes amb la seva parella, que no ha entès la decisió unilateral d'ell de marxar.

  La sombra del miedo és la primera novel·la de la sèrie Islàndia negra, de Ragnar Jonasson, un llibre entretingut i que es llegeix força ràpid. Feia temps que tenia ganes de llegir novel·la negra nòrdica, però no Arnaldur Indridasson, ja que les dues que he llegit d'ell no m'han agradat gaire, i Asa Larsson tampoc m'ha entusiasmat, per això vaig escollir aquest autor i aquesta edició de butxaca, molt portable i econòmica. M'ha agradat però sense entusiasmar, l'acció és lenta i trobo que el protagonista és una mica parat i poc espavilat, però tot i això m'ha caigut bé i m'ha fet passar una bona estona. Seguiré amb la sèrie Islàndia negra? Segurament sí, però més endavant.



dissabte, 9 de març del 2024

Matrioixques

 

  Ja ho sabem tots, que la guerra és la guerra i que passen coses molt greus. Però hi ha coses i coses. Durant la guerra dels Balcans grups de dones van estar en recintes tancats per satisfer les necessitats dels soldats. Aquest fet va provocar, com és lògic, que algunes d'aquestes dones, violades contínuament pels seus captors, quedessin embarassades. Aquest és el cas de l'Hana, que divuit anys després d'aquells terribles temps encara viu a l'exili, en el seu cas doble, lluny de la seva terra i lluny també de la vida que l'envolta i que li pot fer mal. Mentrestant, a Barcelona, la Sara, una noia de divuit anys i de família acomodada, es rebel·la amb el seu entorn, cosa que li comportarà el descobriment del seu origen.

  En la meva biblioteca de capçalera tenen uns prestatges on deixen novel·les que, o bé són novetat, o bé són interessant per allò que poden aportar al lector. Aquest és el cas de Matrioixques, una novel·la no gaire llarga però molt dura, que parla d'uns fets terribles i les seves conseqüències en les persones que directa o indirectament els van patir. És una lectura molt recomanable, els primers capítols em van resultar una mica desconcertants pel seu estil narratiu, són capítols molt curts alguns d'ells en primera persona i plens de diàlegs força reals. Crec que és un llibre molt actual i que s'ha de llegir per conéixer i entendre uns greus fets i les seves conseqüències.




dimarts, 5 de març del 2024

Com s'esbrava la mala llet

   Aquest llibre va de vells; això diu la contraportada i és així, de gent molt gran. És una recopilació de relats molt curts sobre la vellesa sense embuts i sense dramatismes, sense amagar-ne res però amb una petita dosi de bon humor. Trobem iaios que fan una mica el ridícul en balls de casal d'avis; àvies que han perdut el seny; una filla que visita una mare senil però que conserva la mala bava i que està vivint en una residència geriàtrica. Un llibre que es llegeix en una estoneta curta i que per desvergonyit fa aflorir un somriure en alguns dels relats. I prou.



diumenge, 3 de març del 2024

Mirall trencat

   

  La Teresa és una dona jove sense gaires escrúpols, molt maca i que ha sabut encarrilar bé la seva vida: filla d'una peixetera del mercat de la Boqueria, es casa amb en Nicolau, un senyor gran a qui no li falten els diners. Un cop vídua, poc temps després es casa amb el senyor Valldaura, un home amb un gran patrimoni que compra una espectacular torre mig abandonada a Sant Gervasi i l'arregla per tal de viure-hi. La torre es converteix en el centre de la narració, on transcorre la vida de tres generacions dels Valldaura.

  Feia temps que volia llegir aquesta novel·la de Rodoreda, poc a poc les vaig llegint totes, des d'Aloma, que vaig llegir en l'institut, fins El carrer de les Camèlies, llegit fa poc. En totes elles les dones són les protagonistes, tot i que cadascuna és ben diferent, en el cas de Mirall trencat la Teresa no s'assembla gens a la Colometa ni a l'Aloma. Tot i que la Teresa és sens dubte la protagonista de Mirall trencat, com que la narració abarca un temps perllongat, d'altres personatges també tenen el seu pes, tot donant més interès a la lectura: el notari Riera; l'Armanda, una serventa de la casa; Salvador Valldaura, els fills i nets de la Teresa, només per posar exemples. 

  M'ha agradat molt, la lectura no es fa gens pesada, els capítols són curts i ràpids de llegir, potser l'únic que no m'ha acabat de fer el pes és l'excessiva descripció dels jardins que envolten la fantàstica torre, sí que és cert que aquests jardins, que fins i tot es podrien considerar boscos, tenen la seva importància dins del relat, però a mi, que la botànica m'agrada molt, m'han sobrat una mica.




dissabte, 24 de febrer del 2024

Botas de lluvia suecas

   En una zona de Suècia banyada pel mar Bàltic hi ha petites illes, algunes d'elles habitades. En una d'aquestes illes hi viu Fredrik, un metge jubilat, tot sol en la casa que van construir els seus avis. Una nit mentre dorm la casa es crema, ell tot just té temps de sortir corrents de la casa calçat amb un parell de botes que son del mateix peu, mentre veu com totes les seves pertinences desapareixen destruïdes pel foc. Ho ha perdut tot, només li queda l'illa, que és de la seva propietat, i una caravana que fa anys que tenia aparcada allà mateix, i on s'haurà de refugiar. Entre els habitants de la zona s'estèn el rumor que en Fredrik ha estat qui ha provocat el foc i la policia comença a investigar-lo. Mentrestant ell truca la seva filla Louise, a qui fa temps que no veu, i comença una amistat amb la Lisa, una periodista de la zona que també investiga les causes de l'incendi encarregada pel diari pel qual treballa.

  Botas de lluvia suecas és l'última novel·la que va escriure Henning Mankell abans de la seva mort l'any 2015, i que és una continuació, amb salt temporal inclós, de Zapatos italianos, que no he llegit, però tampoc he trobat que m'hagi perdut res per no haver-ho fet. Esperava trobar una narració típica de novel·la negra nòrdica, però el que he trobat és un personatge ancià en un entorn estrany, i uns personatges que no m'han acabat de convèncer, tot començant pel mateix protagonista. Els diàlegs entre pare i filla, per posar un exemple, són molt breus i força estranys; les reaccions de Fredrik són també rares i molts cops contradictòries, tan bon punt diu que farà una cosa i fa tot just el contrari, sense justificació ni sentit. Puc entendre que l'autor volia crear un personatge gran i una mica decrèpit, tot i que està a punt de fer setanta anys, amb remordiments per coses que ha fet en el seu passat i que de vegades li pesen molt i de vegades es justifica a sí mateix. A banda d'això, la narració és molt lenta i amb detalls que trobo que sobren, que només serveixen per omplir línies. M'ha decebut bastant, la veritat.



dimarts, 20 de febrer del 2024

Boomers

 

  De petita llegia còmics, Mortadelo y Filemón i TBO, com molts nens de la meva època; més endavant, en créixer una mica, vaig passar a Esther y su mundo i el món Marvel: Los vengadores, Capitán América, Los 4 fantásticos, etc. En fer-me gran vaig passar a la novel·la i els còmics van quedar en un racó. 

  Ara retorno de tant en tant al món del dibuix amb la novel·la gràfica, cada cop més trobo edicions molt interessants, des d'adaptacions de novel·les com Nada o Los pacientes del doctor García, fins aquesta última lectura: Boomers, un títol amb el qual em puc sentir perfectament identificada, jo també soc de la generació del Babyboom, tots aquells que vam néixer en els anys 60 i 70, quan el més habitual era que les parelles tinguessin com a mínim tres fills.

  Boomers és una novel·la gràfica sobre una parella d'aquesta generació i el seu encaix, de vegades difícil, en la societat actual, tan diferent de la que vam conèixer en la nostra joventut: des de la irrupció de la tecnologia en la vida diària, com l'ús del mòbil, Twitter, etc,  fins a temes tan diferents com la deriva a la dreta d'una bona part de la societat actual o la normalització de les relacions de parella no clàssica. 

  M'ha agradat molt, es llegeix en un sospir, l'única pega que li puc trobar és que el tema dona per molt més, se m'ha fet curt.



dissabte, 17 de febrer del 2024

Cançó de la plana

 

 A la petita localitat de Holt, en l'estat de Colorado, Tom és un professor de secundària amb dos fills dels quals s'ha de fer càrrec pràcticament sol, atès que la seva dona és passa el dia tancada a la seva habitació a les fosques. La Victoria és una alumna de l'institut a qui la seva mare ha fet fora de casa quan ha sabut que la noia estava embarassada. Els MacPheron són dos germans ja grans i solters que fan de grangers, vivint quasi aïllats del poble. 

  Les vides d'aquestes persones i les interaccions amb els altres habitants del poble, que no sempre són bones, és l'argument d'aquesta reconeguda novel·la de Kent Haruf, la primera d'una trilogia. M'ha agradat molt, els personatges són propers i molt humans, tant els bons com els dolents. Vaig conéixer Kent Haruf amb Nosotros en la noche, un llibre no gaire llarg però també amb personatges propers, per això feia dies que buscava aquesta novel·la en la biblioteca, i ben aviat espero tenir temps per llegir la segona part.