El secreto está en Sasha

  La dona d'un empresari barceloní apareix morta a casa seva, el seu cos presenta una estranya marca feta amb un ganivet o similar. Casualment, la mateixa marca va aparéixer en el cos d'una dona jove morta a ganivetades que es va trobar fa uns anys en un bosc de Girona; mai no es va conéixer la identitat d'aquesta jove i en la investigació policial se la va anomenar com a Sasha, ja que portava una polsera amb aquest nom.

   El grup d'homicidis liderat pel sergent Xavi Masip dels Mossos d'Esquadra serà l'encarregat d'investigar aquests crims, en aquesta ocasió recolzats per la inspectora Andrea Martínez de la Policia Nacional, uns crims que s'acabaran relacionant amb les màfies russes que operen en la costa propera a Barcelona i controlen els grans locals de prostitució.

   Es nota que Rafa Melero, mosso d'Esquadra des de fa molts anys, sap de què parla quan escriu sobre la investigació d'homicidis, el món de què parla es ben real, amb els entrebancs que presenta qualsevol investigació, relacions entre diferents cossos policials, caps policials que no volen intromissions en la seva feina ni que sigui per ajudar a un company a resoldre un crim. El secret està en Sasha es una novel·la d'acció, d'investigació policial on el sergent Xavi Masip, personatge peculiar que s'implica personalment en cada cas, no s'aturarà fins a esbrinar la relació entre la mort de la dona de l'empresari i Sasha.

   De les tres novel·les que ha protagonitzat Xavi Masip, aquesta es la que més m'agradat, feia temps que la tenia per casa i no acabava de trobar el moment de llegir-la, ja sabia més o menys com anava i com que els assassins psicòpates no m'agraden gaire no em decidia a començar-la, però ara no em penedeixo gens.

84, Charing Cross Road

 

Aquesta novel·la epistolar és sobretot apta per a malalts dels llibres, que puguin entendre l'Helene Hanff i la seva passió pels llibres, una dona amb no gaires estudis però apassionada per al coneixement que va adquirint poc a poc, a mesura que amplia la seva particular biblioteca amb els llibres que li subministra la llibreria Marks & Co. de Londres.

  La comunicació entre la Helene, que viu a Nova York, i la llibreria comença quan ella veu en un diari un anunci d'aquesta llibreria, que ofereix llibres antics i d'edicions rares. Immediatament es posa en contacte amb ells mitjançant una carta, i així comença una relació que dura molts anys, durant la qual el tracte entre l'Helene i els empleats de la llibreria acaba convertint-se en molt més que una relació comercial. 
  La gràcia d'aquest llibre rau precisament en què la correspondència és real, l'Helene és una dona una mica excèntrica, amb no gaires recursos econòmics però amb un sentit del humor molt peculiar que contrasta amb la sobrietat anglesa del personal de la llibreria. Una novel·la curta, diferent i recomanable.

Tristana

   Madrid, a principis del segle XX. La jove Tristana ha quedat òrfena i el senyor Garrido, amic dels pares i als qui ha hagut d'ajudar econòmicament en diverses ocasions, l'acull a casa seva. El senyor Garrido, don Lope, és un home ja gran, cavaller amb una magre situació econòmica, que sobreviu amb uns escasos recursos i que sempre ha estat un Don Juan, per a ell qualsevol dona és susceptible de convertir-se en una conquesta, ja sigui casada, soltera o fins i tot monja. I Tristana no ha de ser una excepció per a ell, ara ja gran i envellit converteix la innocent jove en la seva amant. Però Tristana un dia desperta i comença a tenir iniciativa, ganes de viure, d'aprendre, de coneixement, de llibertat, una llibertat vetada i impensable per a les dones de la seva època.

  M'ha sorprès que ja en l'època de Galdós un home pogués descriure de manera tan clara la situació de les dones i les seves necessitats com a persones lliures i iguals als homes; així ho expressa Tristana:

"Aspiro a no depender de nadie, ni del hombre que adoro. No quiero ser su manceba, tipo innoble, la hembra que mantienen algunos individuos para que les divierta; como un perro de caza; ni tampoco que el hombre de mis ilusiones se me convierta en marido. No veo la felicidad en el matrimonio. Quiero, para expresarlo a mi manera, estar casada conmigo misma y ser mi propia cabeza de familia."

  Tot i aquestes idees que tant sí com no vol tirar endavant Tristana, el destí no l'acompanyarà, les seves il·lusions s'aniran diluint poc a poc sense que ella mateixa en sigui conscient i la realitat acabarà imposant-se.

  Quan anava a l'institut les lectures obligatòries acostumaven a ser molt pesades i farragoses, marxaven les ganes de tornar a llegir mai més cap llibre de l'autor en qüestió. Sóc de l'opinió que els autors clàssics s'han de conéixer, però escollint molt bé l'obra, i crec que aquesta seria molt adequada, tant per la temàtica com pel número de pàgines, 234 en aquesta edició, incloent-hi un dens pròleg per mi prescindible. Vaig conéixer en la meva adolescéncia Benito Pérez Galdós per La desheredada, que recordo com un totxo infumable i que encara volta per casa sense que m'hagi atrevit a obrir-lo mai més.

   Però també tinc a l'abast els Episodios Nacionales, bastant més curts i que tracten fets històric de manera novel·lada i força rigorosa. Això em va fer retornar a Galdós i canviar la trista opinió i el mal record que en tenia. I per això mateix fa uns dies vaig trobar Tristana a la biblioteca, un llibret relativament curt i avalat per la pel·lícula de Buñuel, que encara no he vist. Tot i això, el llenguatge utilitzat per l'autor no és gens fàcil, una mica barroc i recarregat.

Lejos del corazón

  L'última entrega de la parella de guàrdies civils Chamorro i Bevilacqua transcorre aquest cop en terres andaluses, concretament en un lloc força peculiar per la seva ubicació estratègica i el seu entorn: Algeciras, Gibraltar, La Línea de la Concepción i Sotogrande. Jo recomanaria a qui no conegui la zona fer una ullada al Maps per situar-se una mica. 

  En aquesta àrea es desenvolupa la investigació dels dos guàrdies, que aquest cop intenten resoldre el segrest del jove Crístofer, professional de la informàtica que ha creat amb un soci una petita empresa amb molt d'èxit. Els segrestadors de Crístofer van demanar un rescat de cent vint-mil euros a la família, quantitat que casualment el jove guardava sota el llit a casa seva. El pagament es va fer segons les instruccions dels segrestadors però el jove no ha estat alliberat.

  Ja fa vint anys de la publicació de la primera novel·la d'aquesta parella d'investigadors, i ells han anat madurant a mesura que ha passat el temps, com s'han anat actualitzant els casos investigats, en aquest cas relacionats amb delictes informàtics, a vegades una mica difícils d'entendre pels que ja tenim una edat i no hem nascut en l'era digital. Tot i això, la lectura ha estat entretinguda i interessant, ja no només pels delictes de què tracta, sinó per on està ubicada l'acció, un territori preciós però de difícil convivència entre gibraltarenys, traficants de drogues i pasteres. Qui conegui la saga Chamorro-Bevilacqua no quedarà decebut.

Anaïs sota les voltes

   La jove barcelonina Jana reb com a regal del seu pare la casa de Ciutadella, on havia passat els estius de petita. La Jana aprofitarà aquest regal per passar un temps a la casa, ja que l'editorial per la qual treballa li ha encarregat un treball de recerca sobre l'escriptora Anaïs Nin. Mentre duri la seva estada a l'illa, la Jana es retrobarà no només amb la casa sinó també amb els secrets que s'hi amaguen, que formen part de la seva història familiar i que desconeix, cosa que la marcarà profundament.

  L'última novel·la de Maria Vilanova i Vila-Abadal és un llibre profund però a la vegada de lectura lleugera, un diari íntim de la Jana, on poc a poc es van descobrint els secrets amagats de la seva família, secrets que la trasbalsaran. A la vegada serveix per documentar-se sobre la vida d'Anaïs Nin, tan diferent i tan especial, i de la qual desconeixia pràcticament tot. I també per endinsar-se en l'illa de Menorca, en el seu dia a dia, la seva geografia i la seva parla, tan especial i tan maca. 

   Una de les coses que més m'agradat és el personatge de la Jana, i no perquè m'agradi el seu caràcter i la seva manera de fer, que no comparteixo, sinó perquè l'autora aconsegueix que la tingui al meu costat, que la senti molt propera, tant que en no entrendre les seves reaccions m'enfadi amb ella o li vulgui parlar, aconsellar què ha de fer, escridassar-la o consolar-la. I això és un gran mèrit per part de la Maria.

   

Lectures 2018

   Un altre any que ha passat i ara sí que per fi he aconseguit llegir bastants més llibres que altres anys, per la qual cosa estic molt satisfeta. Tot i això, en aquesta fita personal hi ha una mica de trampa, ja que he passat de llarg de novel·les totxo que em semblaven interessants i que no he llegit per mandra. En total he llegit 41 llibres i la majoria d'ells m'han agradat força. De tots ells 28 han estat agafats de la biblioteca, des d'aquí dono les gràcies a qui les va inventar, ja que m'han estalviat la ruïna econòmica.

   I resumint un més que bo any lector, puc dir que:

- M'ha agradat molt: Quan arriba la penombra; el senyor Cabré és un mestre indiscutible. El cel no és per a tothom, de Marta Rojals; cada cop m'agrada més com escriu aquesta dona. Els ambaixadors, d'Albert Villaró; ficció històrica d'una Catalunya independent que podria haver estat real perfectament.

- M'ha emocionat: El cuento de la criada, de Margaret Atwood; més que emocionar-me m'ha colpit, perquè la terrible visió del món que explica és imaginària però podria fer-se realitat qualsevol dia. Una fuig, l'altre es queda i La nena perduda; vaig començar l'any passat la tetralogia d'Elena Ferrante i tots han estat igual d'emocionants.

- He abandonat: Todo es silencio, de Manuel Rivas; suposo que és un bon llibre però no m'ha agradat com està escrit. Fundación, d'Isaac Asimov; crec que hi tornaré, però és massa polític i ara mateix estic una mica saturada.

- No hauria d'haver llegit: No culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas, de Laura Norton; el vaig agafar de la biblioteca en un moment de debilitat, sort que no he invertit ni un sol cèntim en aquest mal entès best-seller que encara no entenc com ha venut tant i que vaig ser incapaç d'acabar-lo després d'haver llegit més de la meitat.

- He rigut amb: 100 insults imprescindibles, de Pau Vidal; a més de cultura lingüística aporta sentit de l'humor.

- He descobert: Les aventures de Sherlock Holmes; un gran clàssic que he gaudit gràcies a l'edició en català d'Editorial Viena, un gran encert. Frankenstein, de Mary Shelley, un clàssic imprescindible.

- M'ha decebut: Tiene que ser aquí, de Maggie O'Farrell; no està malament però esperava alguna cosa més. La forma de l'aigua, d'Andrea Camilleri; he volgut començar pel primer Montalbano i crec que no he estat encertada. Permagel, d'Eva Baltasar; segurament tenia unes expectatives massa altres en vista de les bones crítiques llegides.

- He retornat a la biblioteca sense llegir: La senyora Dalloway, de Virginia Woolf; tenia moltes ganes de llegir-lo però l'edició que vaig agafar tenia més pròleg i comentaris que novel·la, i a més la traducció no em va semblar massa bona. Londres NW, de Zadie Smith; fa temps que ho intento amb aquesta autora, però no me'n surto, els agafo de la biblioteca amb moltes ganes i els acabo tornant sense llegir.

I per acabar, desitjo a tothom un any 2019 ple de lectures, salut i felicitat, poca cosa, no?

Las maldiciones

   Román Sabaté arriba al món de la política per casualitat, tot buscant feina és escollit per formar part de l'equip de Fernando Rovira, líder i fundador del partit Pragma. Rovira vol arribar a presidir l'Argentina, però va pas per pas, i primer s'ha de convertir en governador de Buenos Aires, una gran província que vol dividir en dos. Román es converteix en la mà dreta de Rovira, l'acompanya pràcticament tot el dia, és el seu secretari i entrenador personal, però Román no acaba d'entendre ben bé com ha estat escollit per tal càrrec de confiança. Poc a poc Román veurà la cara més lletja de la política, de l'ambició sense límits, de la corrupció, tot s'hi val per arribar al poder, incloent-hi el crim. 

   Però per Román tot té un límit, ell és un home íntegre que ha estat enganyat i que intentarà fugir enduent-se el que més s'estima: Joaquín, el fill de Fernando Rovira.

   Las maldiciones és una molt bona novel·la, una espècie de thriller polític molt actual que descriu detalladament fins a quin punt pot arribar una persona per aconseguir les seves ambicions polítiques, enganyant, manipulant i pasant per sobre de tot i de tots. Però també hi ha un bri d'esperança, persones íntegres que valoren l'amistat i l'amor per sobre del poder. En la narració s'alterna present i passat, de manera que poc a poc es va esbrinant com i perquè va ser escollit Román.

   Fa un temps vaig llegir per casualitat Tuya, i en guardava un bon record, tant que ja feia temps que volia llegir alguna cosa de Claudia Piñeiro, i l'elecció que he fet no pot haver estat millor.