El cel no és per a tothom

  L'Eva i la Sara són dues bessones tan idèntiques com diferents, fins i tot sembla que cadascuna d'elles hagi fet el que ha pogut per assemblar-se el menys possible a l'altra. El Pep, germà petit de les bessones, ho pateix com pot, tot i que intenta manternir-se al marge de les disputes entre les germanes. Després d'uns anys de distanciament entre les germanes, un fet important provoca que l'Eva demani ajuda al Pep per tal que la Sara li doni un cop de mà.

  La nova novel·la de Marta Rojals narra quaranta anys en la vida d'una família, tan normal i tan plena de problemes com qualsevol altra, per això resulta tan propera, tan fàcil endinsar-se en aquesta família com si el lector ho estigués vivint des de dins. Els personatges són ben autèntics. El Pep, germà petit i etern adolescent. L'Eva, rebel quan era adolescent i ben clàssica en la seva maduresa. La Sara, nineta dels ulls del seu pare que li ha encomanat la seva passió pels avions, independent fins al límit. El pare, amb la invalidesa des de ben jove i dedicat en cos i ànima a les seves estimades maquetes d'avions. La mare, sempre de mal humor, sempre menyspreant el seu home, perruquera als baixos de casa seva. Aquestes quatre paraules sobre aquests personatges són un resum massa simple de la profunditat i complexitat amb què la Rojals els ha creat.

  Poques vegades he corregut a la llibreria a comprar una novetat, i aquesta ha estat una d'elles. La majoria de vegades mentre llegeixo miro els personatges des de la distància, però amb El cel no és per a tothom ha estat al contrari, jo estava dins del llibre, veia la Sara i l'Eva discutir, prenia partit, intentava entendre les raons d'una i l'altra. I més encara quan el temps en què es desenvolupa la narració m'és pràcticament contemporani, quan són adolescents veig el context de la meva adolescència, quan són adultes joves puc entrendre perfectament el món i les idees que les envolta. 

  Resumint, una lectura fantàstica i molt especial, d'aquelles que et deixen un bon regust i que trigues a desar en un racó de la memòria.

Geranios en el balcón

   Rosario y Remedios són dues germanes de família acomodada de principis del segle XX que viuen a Málaga amb el pare i els altres germans. De cop i volta, l'empresa familiar fa fallida, han de vendre-ho tot i marxar per començar una nova vida i un nou negoci a Algeciras, amb moltes menys comoditats de les que tenien abans. Després d'un temps de vida gris i d'una desgràcia familiar, totes dues decideixen marxar cap a Barcelona, on la Rosario vol fer realitat els seus somnis. La Remedios intentarà també trobar el seu camí, molt diferent a les ambicions de la seva germana. 

  Amb Geranios en el balcón l'autora, Carolina Pobla ha volgut fer un homenatge a la seva pròpia família, explicant la seva història des de joves fins a la maduresa, un cop passada la Guerra Civil i fins als anys 50 aproximadament. Està redactada en un llenguatge molt planer i senzill, tal vegada m'ha semblat que estava veient una telenovel·la de les que fan al migdia a la TV1. Se m'ha fet distreta, una lectura lleugera sense cap pretensió.

Entre limones

    Què passa quan un músic britànic decideix comprar un cortijo a la comarca granadina de Las Alpujarras? Doncs li pot passar de tot, més quan no coneix la zona ni les seves gents, només sap que li agrada el lloc i que vol passar aquí la resta dels seus dies, amb la companyia de la seva dona Ana. Entre limones és la història real de Chris Stewart, que va formar part del grup Genesis en els seus inicis, explicada per ell mateix, des del moment en què decideix quedar-se a viure a Las Alpujarras, compra una finca amb una casa atrotinada sense llum ni aigua però amb un entorn idíl·lic ple de llimoners i oliveres, sense camí d'accés en condicions i al marge equivocat del riu. Chris no té experiència com a pagès, ni coneix el caràcter i la manera de fer de la gent de la comarca, de vegades li prenen el pèl, de vegades l'ajuden i li ensenyen com ha de fer les coses. Tot això explicat amb molt sentit de l'humor i un optimisme desbordant.

   Tenia aquesta edició de butxaca per casa des de fa molt de temps, i vaig pensar que era una bona idea per portar-la de viatge, una lectura lleugera, tant pel contingut com pel continent. A l'inici he rigut força amb la candidesa amb què Stewart explica com compra la finca i com comença a treballar en ella. Però cap a la meitat se m'ha començat a fer una mica repetitiva i al final ja m'avorria tanta explicació sobre com cultivar o criar el bestiar; serà que sóc de ciutat...
   Resumint, com a curiositat no està malament tenint en compte que la història és real, i va tenir tant d'èxit que hi ha dos llibres més com a continuació d'aquest: El loro en el limonero i Los almendros en flor, que no crec que llegeixi.

Tantos lobos

  Tantos lobos és un recull de quatre relats curts protagonitzats per la parella de guàrdies civils Chamorro i Bevilacqua. Els quatre relats tenen en comú que en tots ells els morts (perquè tot són assassinats a investigar) són nens o joves, i tots ells succeeixen a l'estiu. Qui hagi llegit algun llibre d'aquesta famosa saga d'investigadors no descobrirà res de nou, estan ben resolts i deixen petites notes de la personalitat tant de Bevilacqua com de Chamorro. Personalment, se m'han fet massa curts tots, però crec que és una sensació molt subjectiva.

  Com sempre, aquesta parella d'investigadors sempre em deixa una impressió agradable i una bona estona de lectura.

El extraño verano de Tom Harvey

  Tom, saxofonista de jazz, es troba a Roma passant una bona estona amb la companyia d'una dona quan reb la trucada del seu amic Bob, de qui fa temps que no té notícies. Però no és un bon moment per agafar la trucada, i Tom pensa que si és important ja tornarà a trucar. Dos dies més tard, Tom s'assabenta que Bob ha mort en caure del balcó de casa seva, precissament uns minuts després d'haver trucat al Tom. Ràpidament es trasllada a la localitat italiana de Tremonte, on vivia Bob, per assistir a l'enterrament. Tot sembla indicar que la seva mort ha estat un accident, però hi ha estranyes circumstàncies que fan pensar a Tom que potser no ha estat així. Això li fa emprendre una investigació pel seu compte, parlant amb l'Elena, exdona de Tom i filla de Bob, l'escriptora Stelia Moon, veina i amiga de Bob, i altres persones que envoltaven Bob, antic fotoperiodista i fins a la seva mort pintor internacionalment reconegut.
  Feia setmanes que tenia aquesta edició de butxaca a la pila de llibres pendents de llegir, i quin millor moment per llegir-lo que a l'estiu, no? Hi ha llibres que a vegades em sembla que tenen una estació de l'any adequada per gaudir-los més. Per posar un exemple, si hagués de llegir Jane Austen o les germanes Bronte, ho faria a la tardor o l'hivern.
  Bé, i després d'aquest petit apunt de manies personals, El extraño verano de Tom Harvey m'ha servir per conéixer un escriptor de qui havia llegit molt bones referències però fins ara desconegut per mi, Mikel Santiago. Puc dir que no m'ha decebut gens, la intriga es manté fins l'últim moment, no es fa llarg malgrat les quasi 500 pàgines que té i la trama està molt ben elaborada. He començat per l'última novel·la que ha publicat però és molt probable que llegeixi les anteriors.

Les aventures de Sherlock Holmes

   A Les aventures de Sherlock Holmes, el seu amic i company doctor Watson narra en primera persona com el famòs detectiu investiga tant delictes i crims com fets que aparentment podrien ser-ho i acaben convertint-se en fets sense trascendència criminal però amb una certa intriga que Holmes resol ràpidament amb les seves grans dots d'observació i la àmplia informàció que obtè de la premsa escrita, que llegeix a fons diàriament. 

   Tal i com estan escrits aquests relats, no costa gens imaginar-se Sherlock Holmes en el saló de la seva casa de Baker Street, amb la seva pipa i els ulls mig tancats, escoltant a qui li demana ajuda i a la vegada ja esbrinant la solució al problema plantejat.

   Fa dies que donava voltes a llegir alguna cosa sobre Sherlock Holmes. No m'acabava de decidir perquè em sentia una mica contaminada per les pel·lícules i les sèries de televisió, tot i que aquestes últimes no les segueixo a vegades he vist algun trosset perdut. El fet de trobar aquesta edició, que comprèn relats curts, em va fer decidir-me, i ha estat un gran encert. 

Susqueda

   La construcció de l'embassament de Susqueda va causar força enrenou entre la població afectada per aquesta gran obra, no només per la desaparició del petit poble de Susqueda o per l'alteració del cabal del riu Ter, sinó per la ubicació de la presa, no debades la Garrotxa és un terreny volcànic, tot i que l'activitat sísmica és mínima o pràcticament nul·la. Però això és sempre així? No és cert que de tant en tant es produeixen petits terratrèmols, pràcticament imperceptibles però que queden registrats en els sismògrafs? I si algun dia un d'aquests petits moviments sísmics arriba a un nivell una mica superior a l'habitual? I si a més es produeix en un lloc crític? Tot això és possible, i podria arribar a afectar la presa de Susqueda, provocant danys irreparables, tant que el trencament de la presa es converteix en un fet altament probable. Què passaria? Tots els pobles de la conca del Ter quedarien assolats per una gran ona d'aigua.

   El plantejament de Susqueda esgarrifa per la proximitat d'uns fets que a mesura que es va llegint es van visualitzant per part del lector. A més l'autor desdramatitza i fa que el relat sigui el més objectiu possible, abarcant totes les possibilitats que certament podrien passar, com l'enfocament per part de l'Administració del desastre, els plans d'evacuació de la població, com quedaria d'afectada tota la zona, la missió dels alcaldes, bombers, policia, la informació que reb la població. 

    Miquel Fañanàs ha construit aquesta novel·la a partir d'un relat curt escrit per ell mateix fa anys i que va guanyar un premi l'any 1983, i amb l'assessorament d'experts geòlegs l'ha fet tan versemblant que fa por, sobretot als que tenim un lligam especial amb Girona i els pobles del voltant.