Brots de narcosocietat

   No sé si tothom estarà d'acord, però en el meu cas, quan he vist alguna notícia relacionada amb el tràfic de haixix a Espanya sempre he pensat en la zona sud de l'Estat, per exemple en La Línea de la Concepción, tot just a tocar de Gibraltar. Un cop llegit el llibre de la Fàtima he vist que sí, en efecte, aquesta zona és ben coneguda per aquesta modalitat de delinqüència organitzada, des de fa molts anys sense que s'hagi pogut resoldre. Però el que més m'ha esgarrifat és saber que des de fa temps també s'ha fet servir la costa catalana per desembarcar grans quantitats de haixix, concretament alguns llocs de l'Empordà i sobretot la zona propera al delta de l'Ebre. 

  I si parlem de les plantacions de marihuana està clar que cada cop més Espanya s'està convertint en l'hort d'Europa, dia sí dia també es desmantella una plantació, en naus industrials, habitatges o al mig del bosc si convé.

  En aquest llibre l'autora ens va una revisió de diferents casos, alguns dels quals ha viscut en primera persona com a periodista, i recull no només les seves impressions personals, sinó també les de persones que ha conegut relacionades amb aquesta modalitat de crim organitzat, tant policies com delinqüents. Si heu vist el 30 minuts Les arrels del narcotràfic us podeu fer una petita idea, ja que en el llibre la Fàtima aprofondeix molt més en els diferents casos en què ha participat com a periodista, inclús recollint testimonis personals de policies i narcotraficants.

Miss Marte

   La periodista Berta Soneira està rodant un documental sobre la desaparició d'una nena fa 25 anys en un poble de la Costa da Morte; la petita Yulia, de tres anys, va desaparèixer el dia en què la seva mare, la joveníssima Mai, es casava amb el Santi, un jove del poble. La Mai era efectivament molt jove, i va causar una revolució en el poble quan va arribar un any enrere amb la petita Yulia, no només pel fet de presentar-se tan jove amb una criatura, sinó pel seu caràcter una mica especial, per dir-ho d'alguna manera. La Mai de seguida va fer amics tot i la seva peculiar manera de ser, i el seu amor amb el Santi va ser pràcticament a primera vista. Desgraciadament, a conseqüència de la desaparició de la petita Yulia la Mai va embogir i poc després va morir. 

  Aquest és el punt de partida de Miss Marte, que sembla força interessant i atractiu. Llàstima que la forma en què està escrita aquesta novel·la, caòtica en la narració dels fets, fa difícil seguir-ne el fil, les entrevistes que va fent la Berta de vegades són rares, de vegades he trobat que no tenen ni cap ni peus, amb contínues interrupcions i diàlegs difícils de seguir, tant per part dels entrevistats com per la Berta mateix. Els personatges que es van entrevistant són complicats d'entendre en les seves respostes i reaccions i trobo que no s'ha aprofondit gens en ells ni en la Mai o el Santi. He tingut la sensació de perdre'm contínuament i si he seguit llegint fins al final és per saber si es descobriria què va passar amb la Yulia, cosa que a vegades he dubtat que passaria. 

  Vaig comprar aquesta novel·la perquè n'havia sentit a parlar molt bé de l'autor i perquè era una edició de butxaca, barata i fàcil de portar, però vista l'experiència dubto que torni a llegir res més de Manuel Jabois.

La oscura historia de la prima Montse

   

  El Paco, el cosí pobre i andalús, torna a Barcelona després d'uns anys a París. Tot caminant per l'avinguda Verge de Montserrat troba les restes del xalet on vivien els seus tiets. Què ha passat, com pot ser que la magnífica casa de la família Claramunt es trobi en aquest estat? El Paco i la Nuria, la seva cosina i germana de la Montse, van recordant poc a poc com es va produir la tragèdia familiar que van patir els Claramunt, família de la burgesia catalana molt ben posicionada socialment. Tot va començar quan la Montse, molt catòlica i dedicada en cos i ànima a fer la caritat entre els més necessitats, coneix un presidiari a qui està encaparrada en redimir.

  Feia temps que volia tornar a llegir Juan Marsé, m'agrada molt com descriu el barri on va néixer i els voltants i la gent que hi vivia. Per casualitats de la vida vaig passar fa pocs dies per la Ronda Guinardó i l'avinguda Montserrat, i mentre hi passava imaginava en Marsé, com hauria viscut els canvis d'aquells carrers de la seva infantesa i joventut.

  Quant a la novel·la, m'ha agradat molt, m'han atrapat tant la Montse com la seva germana Nuria, tan diferents en la seva personalitat com en el seu destí. Tot i això haig de dir que la lectura no ha estat gens fàcil, em fa la impressió que en Marsé s'ha recreat excessivament en la floritura lingüística, amb frases molt llargues i recargolades, plenes d'adjectius que han fet que a estones la lectura se m'hagi fet feixuga, si no fos per això li hauria donat 5 estrelles.

El confident

   Barcelona, gener de 2017; un tiroteig en l'avinguda Meridiana provoca un mort i tres ferits, en el que sembla un crim perpetrat per un sicari. A partir d'aquest fet anirem coneixent una part del món dels clans de narcotraficants d'origen colombià i dominicà que actuen a la Ciutat Comtal i el seu entorn, dedicats fonamentalment al cultiu de la marihuana. Alguns dels personatges que formen part d'aquesta història són l'Emilio, amb un passat com a guerriler de las FARC a Colòmbia; el Raül, un home que va perdre el seu fill víctima d'aquests clans; i l'Esmeralda, també víctima a Colòmbia dels guerrillers ara convertits en narcotraficants. Dos membres dels Mossos d'Esquadra, la sergenta Elisa Codina i el caporal Jordi Carter, intentaran posar fi a la lluita entre narcotraficants, cadascún d'ell des de diferents unitats de la policia.

  El confident és la primera novel·la que llegeixo de Xavier Álvarez Llaberia, mosso d'Esquadra i escriptor, també professor universitari i especialitzant en l'anàlisis de perfils criminals. Segurament les seves dues feines li han permès crear els personatges que surten en aquesta novel·la, plena d'acció, dura i amb una dosi de violència que no resulta excessiva tenint en compte que es tracta d'exguerrillers i narcotraficants, però que és punyent. La veritat és que la narració sembla tan real que fa una mica de por i deixa un sentiment d'inseguretat en el ciutadà de a peu, que vivim les nostres vides aliens a tot aquest món, més proper del que ens sembla. Com he dit, és una novel·la dura però amb un final no diré sorprenent però que m'ha convençut.

8 hores - El Noi del Sucre i la vaga de La Canadenca

   

  Aquest any 2023 s'han complert cent anys de l'assassinat del sindicalista de la CNT Salvador Seguí, conegut com El Noi del Sucre. Seguí va néixer a Lleida, de ben petit amb els seus pares va venir a Barcelona, on aviat va començar a treballar, com era normal en aquella època entre les classes baixes. Amb el temps Salvador es va convertir en un defensor dels drets dels treballadors en una època convulsa a Barcelona, on la patronal de les grans empreses s'oposaven frontalment a introduir millores en la vida dels treballadors, algunes d'elles tan bàsiques com la jornada laboral de vuit hores, un dret pel qual lluitava en Seguí. 

  Entre 1917 i 1923 van haver-hi moltes mobilitzacions, tant dels sindicats com de la patronal, amb estira i arronsa entre uns i d'altres, amb greus episodis de violència on les bandes de pistolers a sou assassinaven impunement en mig del carrer a qualsevol que s'interposés als interessos de la patronal. En aquest context es va desenvolupar la lluita, sempre pacífica, del Noi del Sucre, cosa que va suposar-li la presó i també la mort a trets en un carrer del Raval.

  He conegut aquesta novel·la gràfica per una publicació d'Instagram i de seguida m'ha interessat, atès que desconeixia completament aquesta part de la història recent, això no s'explicava a l'escola quan jo estudiava, per tant, ràpidament vaig cercar-la a la biblioteca. Es llegeix pràcticament d'una tirada, i permet no només conéixer Salvador Seguí sinó també altres personatges contemporanis i que van tenir-hi relació, alguns d'ells tan importants com l'advocat Francesc Layret o qui va ser president de la Generalitat, Lluís Companys. Una lectura molt recomanable. 

Seré el teu mirall

   

  Al Jaume Pedrol la vida no li ha anat gaire bé: professor de literatura, va deixar la seva feina arran d'un tràgic fet en què va morir el seu millor amic i ell va perdre una orella. Ara treballa en un bar del Raval, som a l'any 2003 a Barcelona, i l'atzar vol que un dia ajudi un home que es troba en una situació compromesa. Com a agraïment, aquest home li ofereix feina com a cap d'una oficina immobiliària d'alt standing que no és res més que la tapadora dels negocis corruptes d'aquest home a qui ha ajudat. En Jaume accepta l'oferta, ja és gran, no li queda gaire per jubilar-se i pensa que com a mínim tindrà millor qualitat de vida a la immobiliària que al bar.

  Seré el teu mirall és una novel·la que ha guanyat el premi Santa Eulàlia 2023, el primer d'aquest nou premi que vol significar novel·les que tenen com a rerefons la ciutat de Barcelona. En aquest cas el premi està més que ben atorgat, atès que, durant la narració que va fent en Jaume en primera persona, la Barcelona post olímpica i pre fòrum de les cultures 2004 quasi es converteix en un personatge més, i més tenint en compte la feina d'en Jaume que, entre d'altres coses, el porta a tocar a fons el tema dels remunts, àtics construïts entre els anys 50 i 60 a dalt d'edificis de l'Eixample molts d'ells amb trets modernistes i que quedaven força deslluïts per l'afegit d'aquests remunts, fruits de l'especulació urbanística de l'època.

  La lectura m'ha resultat entretinguda a estones, en Jaume m'ha caigut bé tot i les seves contradiccions, m'ha fet una mica de pena i tot, no sembla mala persona, però a estones la narració se m'ha fet una mica lenta, per això només li dono tres estrelles. 

Púa

   

 Púa, aquest és el nom en clau d'un antic agent que treballava per a una organització secreta dedicada a la lluita contraterrorista. Púa ara ja viu retirat però un dia rep un missatge d'un antic company de qui fa anys no sap res i que li demana ajuda. Aquest antic company, de nom en clau Mazo, està ingressat en un hospital molt malalt i li demana que l'ajudi a salvar la seva filla, que es troba en una situació complicada. Púa se sent moralment obligat a fer aquest favor al seu company però això li suposarà retornar a un ofici que va deixar enrere amb un regust amarg i retrobar-se amb persones i situacions que li recorden la càrrega d'un passat que no és fàcil d'assumir.

  Des que vaig descobrir fa molts anys Lorenzo Silva i la saga del dos investigadors de la Guàrdia Civil Chamorro i Bevilacqua em vaig fer molt fan d'aquest autor. Tot i això, amb els anys i d'altres llibres que he anat llegint d'ell me n'he allunyat. Malgrat això, en llegir la contraportada d'aquesta nova novel·la em vaig decidir a retornar-hi. La veritat és que la història que narra no està malament, alterna capítols del passat amb el present, però el protagonista no m'ha fet el pes, ja són massa vegades explotant el mateix tipus de personatge d'altres novel·les tot i que aquest és més extrem en les seves accions, és el caràcter de l'individu, que crec que ja he vist en d'altres novel·les del mateix autor. I també el llenguatge de la narració se m'ha fet pesat, frases ampul·loses i recarregades que em sobren en una lectura d'aquest tipus. 

  Sí, li he trobat pegues però com a contrapartida haig de dir que es llegeix ràpid i que en el fons la història que narra no està malament.