diumenge, 9 de juny del 2024

Canteu, esperits, canteu

   

 La Leonie rep la bona notícia que en Michael, el seu marit, surt de la presó. Sense pensar-s'ho gaire, agafa els seus dos fills, en Jojo i la Kayla, i la seva amiga Misty i van cap a la presó a recollir en Michael. Però, hi ha alguns però: la Leonie és negra, en Michael és blanc; viuen al sud dels Estats Units, en la zona del Mississipí, on el racisme encara és ben vigent. La Leonie només té ulls per a en Michael, els pares del qual la rebutgen, tant a ella com als seus fills. En Jojo, que només té tretze anys, ha d'encarregar-se de la seva germaneta de tres. Tots viuen a casa dels pares de la Leonie, on l'àvia està morint de càncer. A tot aquest quadre s'han d'afegir lloses del passat, com la mort del germà de la Leonie per part d'un home blanc que va sortir immune. 

  Aquesta novel·la és un relat que vol expressar que encara hi ha molt per fer als Estats Units pel que fa al tema del racisme, sobretot en algunes zones del país. A més, hi ha una part espiritual que demana una reconciliació amb el passat, expressada per les veus de dos personatges morts fa temps que apareixen de tant en tant en la narració. Potser aquesta part és la que m'ha sorprès més i m'ha costat una mica d'entendre al començament, ja que no me l'esperava. Tot i això, m'ha agradat força, tant com m'ha indignat, no només pel racisme que no entenc avui dia en aquell país, sinó també per com la Leonie descuida els seus fills. En resum, un molt bon llibre que s'ha de llegir amb calma, com he pogut fer-ho jo aquests dies. Val a dir que que l'autora va rebre el seu segon National Book Award, prestigiós premi literari estadounidenc.



dissabte, 1 de juny del 2024

El palacio de la luna

  El jove Marco Stanley Frogg acaba de perdre el seu tiet Víctor, un clarinetista sense gaire sort que l'ha cuidat des que la seva mare va morir fa anys, i mai ha conegut el seu pare. Atès que s'ha quedat sol a la vida, Marco, que es trobava estudiant a la universitat de Nova York, s'ha quedat pràcticament sense recursos econòmics i ha de malviure venent els llibres que el seu tiet li ha deixat en herència. A partir d'aquí començarà una difícil època de la seva vida que, malgrat tot, el portarà de manera inesperada a conèixer els seus origens.

  Fa poc ha mort Paul Auster, tinc a casa algun llibre d'ell però l'últim que vaig llegir, Un hombre en la oscuridad, ni tan sols el vaig acabar, no em va agradar gens. Tot i això, finalment m'he decidit a fer-li un petit homenatge llegint un altre dels que fa temps que tinc a la pila de pendents. No puc dir que no m'hagi agradat, però sense estusiasme, trobo que el personatge protagonista està molt ben treballat, i el fet que tota la narració sigui en primera persona facilita entendre el seu comportament, ja que proporciona una visió molt objectiva de si mateix, de com se sent i del que li passa. Potser el que se'm fa una mica difícil de païr és precisament una de les característiques de les novel·les de Paul Auster segons tinc entès, que és l'important paper que juga l'atzar en la vida dels personatges, com és també el cas de M.S. Frogg, se'm fa difícil d'acceptar en un país tan gran com els Estats Units.

  En definitiva, no descarto tornar a llegir Paul Auster però crec que trigaré bastant en donar-li una altra oportunitat.



divendres, 17 de maig del 2024

Guanyaràs una mar llisa

   L'Amàlia és una nena inquieta a qui la seva mare, la Gona, fa temps que li va explicar una història familiar en què es justificava el perquè el besavi tenia l'estrany nom d'Espiridió, que li van posar segons expliquen els familiars en ser rescatat l'avi després d'un naufragi en una illa grega. És per això que una nit de Sant Joan, l'Amàlia torna a fer preguntes sobre aquesta història, i la Gona, en voler-li respondre, es comença a qüestionar si tot va passar com a ella li han explicat. Per tal d'esbrinar l'entrellat real d'aquest relat familiar, la Gona començarà una exhaustiva recerca, amb les dades de la qual voldrà escriure un llibre, atès que ella mateixa és escriptora, un llibre on voldrà recollir informació sobre els seus avantpassats, pescadors de corall.

  No fa gaire temps vaig llegir La drecera, un llibre que em va agradar molt, del mateix autor de Guanyaràs una mar llisa, Miquel Martín i Serra. En veure que havia publicat un nou llibre el vaig apuntar a la llista de desitjos per a Sant Jordi i el vaig rebre de regal, i m'ha faltat temps per llegir-lo. I què m'ha semblat? Doncs reconec que no puc ser gens objectiva en donar la meva opinió, però ha estat així: m'ha agradat, m'ha emocionat, m'ha fet veure amb uns altres ulls els meus paisatges preferits de l'Empordà, a més de gaudir d'allò més amb el dialecte salat de la zona. Si bé crec que no és una gran obra literària sí que li he donat cinc estrelles per allò que m'ha fet sentir, considero que un bon llibre no és potser aquell amb una gran qualitat literària sinó aquell que et remou per dintre i et fa sentir que hi ets dins de la narració com si fossis una observadora del que passa. 

  A més, he descobert que durant el segle XIX hi havia expedicions de pescadors que marxaven més enllà de la costa a la recerca de corall, molt valorat llavors. Tot confirmat per una companya de feina empordanesa que m'ha ensenyat el penjoll que li va regalar la seva àvia quan era joveneta, fet amb corall que havien trobat en l'antiga casa familiar a l'Escala. Deixo aquí la foto d'aquest penjoll i una de la platja de Sa Riera, feta per mi fa uns mesos.

  

dimarts, 7 de maig del 2024

Mort sota zero

   

  En plena temporada d'esquí a Andorra es produeix un crim en un hotel de Soldeu: han assassinat una de les treballadores de l'hotel. Un dels millors clients d'aquest hotel, fill del marquès de Fenolleda, pateix un accident esquiant, tot i que ell assegura que l'han empès cap el buit. El comissari Llop s'encarregarà d'investigar tots dos casos, que causen un gran enrenou al tranquil país dels Pirineus, mentre haurà d'esquivar l'antic batlle, Climent Masoliver, un senyor ja gran i una mica peculiar que sembla que no ha assumit la seva actual posició de jubilat.

  Mort sota zero és la primera novel·la de Ludmilla Lacueva i també la primera de la saga protagonitzada per la parella comissari Llop i exbatlle Masoliver. Té dues línies temporals, l'actual a Andorra i una altra situada al Regne Unit als anys setanta. És una novel·la curta i entretinguda que es llegeix ràpidament i que ens transporta al petit país dels Pirineus i a la seva singularitat, que es reconeix en el personatge de l'exbatlle Masoliver, un senyor gran que sembla que encara visqui en la seva època jove, quan Andorra no era el paradís turístic i comercial que és ara. 

  Fa poc més de dos anys que s'ha publicat la tercera entrega d'aquesta sèrie negra andorrana. Mort sota zero ha estat una lectura ràpida, potser massa curta pel meu gust, trobo que se li podria haver tret més suc als personatges principals, tot i això no descarto llegir les següents ben aviat. 



diumenge, 28 d’abril del 2024

Els dies robats

   Res millor que un cap de setmana plujós per avançar lectures. Els dies robats és un dels regals que he rebut per Sant Jordi, un llibre no gaire llarg i molt de l'estil de la Blanca Busquets que tant m'agrada. L'acció se situa en un poble de muntanya lluny de la capital, en un castell construït per un ric i misteriós industrial fa uns anys. És en aquest castell on s'han de reunir un grup de trenta persones per passar uns dies d'estada de ioga i pilates. Però som al mes de març de 2020, amb l'esclat de la pandèmia i el confinament que va comportar, això fa que, per por, moltes persones de les trenta que hi havien d'anar es tirin enrere i, finalment, només apareixen la monitora i dues persones, de manera que acaben sent quatre, ells tres i el cuiner Mateu, que a més té cura del castell. Tots quatre es veuen obligats a romandre tancats en el que es pensen que seran pocs dies però que s'allarguen molt més. Poc a poc es va coneixent la vida de cadascú d'ells, perquè han anat allà, el seu passat i la seva trajectòria vital, d'ells i també d'altres persones amb qui es relacionen, com en Pep, el carnisser del poble, que els porta el menjar que en Mateu cuinarà;  la Consol, la dona d'en Pep; i la Laia, una barcelonina que es va estimar més marxar a la casa del poble amb el marit i els fills que quedar-se a la capital en un pis sense balcó.

  Com ja he dit, m'agrada molt com escriu la Blanca Busquets, d'una manera senzilla aconsegueix personatges molt humans i propers. La lectura de Els dies robats m'ha recordat una mica Tren a Puigcerdà, on diferents persones que en principi no tenen res a veure entre ells acaben estant relacionats d'una manera molt natural. Si heu llegit abans la Blanca Busquests i us ha agradat, aquest també us agradarà.



diumenge, 21 d’abril del 2024

Vides en cercle

   

  La malastrugança persegueix la família Gasull: durant la festa major de Monells, l'estiu de 1983, la Sílvia, filla petita del matrimoni format per l'Eudald i la Eulàlia, desapareix sense deixar rastre mentre jugava amb les amigues. Tot i els esforços de la policia mai la van trobar. Passen els anys i el matrimoni Gasull apareix assassinat a casa seva, a Begur, l'any 2004. I l'any 2023, durant la celebració de la gala que premia el millor empresari de l'any, el Joan, fill gran dels Gasull, únic supervivent de la família i que ha de rebre el premi, també és trobat mort. Quina és la maledicció que planeja sobre aquesta dissortada família?

  Vaig trobar aquesta novel·la de la col·lecció Llibres del Delicte a la biblioteca i no vaig dubtar ni un moment en agafar-la. Després vaig veure que havia rebut el premi Vilassar de Noir 2022 i sens dubte se'l mereix. Aquest llibre està estructurat en capítols curts que van alternant passat i present, amb les dates claus de 1983, 2004 i 2023, en què diversos membres de la família Gasull van desaparèixer o morir. Això fa que la lectura sigui molt àgil, tot i això a vegades m'he perdut una mica, atès que no he pogut seguir la lectura de manera continuada. No desvetllaré res sobre el final, només dir que tot plegat és bastant dur. Malgrat això, m'ha agradat força, de fet un dels motius per agafar-la, a part de què m'agradi la novel·la negra, és que fa pocs dies vaig estar a Monells i m'intrigava saber quina mena de crim estava pensat en aquest poble tan maco. 

  

dimarts, 9 d’abril del 2024

Estudi en escarlata - El signe dels quatre (Novel·les de Sherlock Holmes I)

   

  Ja fa un temps que vaig llegir el primer llibre que El cercle de Viena va publicar sobre Sherlock Holmes, Les aventures de Sherlock Holmes. Em va agradar força, i em vaig decidir a anar llegint poc a poc tots els llibres del detectiu més observador que mai s'hagi creat. És així com vaig avançant en el coneixement del personatge, aquesta novel·la en concret és força interessant, consta de dos relats i el primer d'ells narra els inicis de la sèrie, en Watson explica com va conèixer Holmes i com van començar la seva relació, al principi compartint casa i després ajudant en Holmes en les seves investigacions.

  Val a dir que Estudi en escarlata m'ha agradat molt, m'ha servit per conéixer millor els dos protagonistes atès que és el moment en què es coneixen. La segona part, El signe dels quatre, se m'ha fet una mica llarga tot i que és interessant la part en què es parla de la situació dels britànics a la zona índica en la època del colonialisme.  

  Actualment hi ha més llibres publicats en aquesta col·lecció que espero continuar llegint, molt recomanable. A més, en aquesta en concret, al final hi ha una petita biografia de l'autor, molt interessant.