Acte de fe

  Dues famílies jueves estan celebrant el casament dels seus fills a Sevilla. Mentrestant, un grup de cristians exaltats comencen el saqueig al call de la ciutat, els convidats, les famílies i les mateixos nuvis han de fugir per salvar la vida. Vuitanta anys després, a la mateixa ciutat de Sevilla i sota el regnat dels Reis Catòlics, el jove estudiant de teologia Manuel prepara un viatge cap a Terol amb el seu company d'estudis Esteban, on estan convidats al casament d'un altre company, en Calixt. Al mateix temps ha començat el primer acte de fe a la ciutat de Sevilla, on diverses persones són acusades de falsos conversos al cristianisme i de practicar en secret la religió jueva. Aquest fet i el viatge cap a Terol canviaran profundament la vida d'en Manuel. 

  Em va costar una mica decidir-me a llegir una novel·la ambientada en l'època medieval, fa anys n'havia llegit unes quantes que em van agradar però ara ja fa temps que no en llegia cap, i a més aquesta del Sergi Belbel té una mica més de cinc-centes pàgines. Malgrat les meves inicials reticències, puc dir hores d'ara que he llegit una gran novel·la que m'ha enganxat des de la primera pàgina. És impressionant llegir com mica en mica es va crear el tribunal de la Inquisició i com actuava, amb una gran dosi de fanatisme religiós i un rerefons econòmic, atès que la majoria de condemnats, jueus, disposaven de bones fortunes, que un cop condemnats passaven a formar part del patrimoni de l'Esglèsia. De fet, alguns dels arguments dels inquisidors a dia d'avui malauradament encara es poden sentir convenientment actualitzats en boca d'alguns personatges a les xarxes.

  En definitiva, gran novel·la de Sergi Belbel, autor que he conegut fa poc amb Morir-ne disset, Acte de fe és molt recomanable.

¡No es no! Necesidad o debilidad

  Andrea és una expolicia que viu a Sabadell amb la seva parella, també expolicia, l'italià Fran. A la Casa Duran, una antiga masia que es conserva al centre de la ciutat, apareixen uns cadàvers, i la policia sol·licita l'ajuda de l'Andrea, que quan estava en actiu era una molt eficaç investigadora. Mentre ajuda en aquesta investigació l'Andrea es retroba amb la Paula, una antiga amiga de la infància que està en una relació amb un home que no la tracta bé precisament.

  En una de les visites que faig a la meva llibreria de capçalera em va cridar l'atenció la portada d'aquest llibre on surten dos edificis emblemàtics de Sabadell, la meva ciutat, i immediatament, un cop llegida la contraportada, me'l vaig endur cap a casa. Semblava una història força interessant en uns escenaris que em són ben coneguts. I efectivament, la investigació dels estranys crims que succeixen és molt interessant però, digueu-me maniàtica o perepunyetes, no he pogut acabar el llibre perquè no m'agrada gens com està escrit, em refereixo a l'estil, la redacció, els diàlegs, segons el meu humil punt de vista aquesta novel·la necessita un professional de la correcció lingüística. I em sap greu dir-ho però és així com ho veig. Una llàstima.

Bienes y codicia

 

  La Carla és una bibliotecària que tot just s'acaba de jubilar i pensa dedicar el seu temps a llegir tranquilament i a gaudir de l'oci. Encara manté contacte amb alguns companys de feina, en Wolfram no és un d'ells precisament: vidu, sense fills i malalt terminal de càncer, escriu a la Carla per tal de convidar-la a casa seva a un esmorzar de forquilla. La Carla queda astorada en rebre aquesta invitació, atès que amb en Wolfram mai va tenir una relació propera. Tot i això, intrigada per aquesta invitació, acaba acceptant-la. Un cop a casa d'ell, la sorpresa serà majúscula: Wolfram li ofereix una quarta part del seu patrimoni si ella es fa càrrec del seu enterrament; la meitat del seu patrimoni si es compromet a cuidar-lo fins a la seva mort; i la totalitat del seu patrimoni si ella es compromet en acabar amb el seu sofriment quan aquest ja no sigui soportable. Mentre s'ho pensa, la Carla ho comentarà amb la seva amiga Judith, companya de la biblioteca i més jove que ella, que l'animarà a decidir-se, atès que Wolfram gaudeix d'una considerable fortuna.

  Fa molt temps vaig llegir La farmacéutica, també de la mateixa autora, Ingrid Noll, un llibre que vaig comprar exclusivament pel seu títol i que em va agradar força, en aquell moment desconeixia totalment qui era aquesta autora, molt coneguda a Alemania com a escriptora de novel·la amb trama policial. De Bienes y codicia puc dir que m'ho he passat força bé llegint-la, narrada en primera persona he trobat divertit de vegades el pensament i reaccions de la Carla. Tot i això, no crec que passi a la història de la literatura policiaca com a una gran obra, entretinguda i prou.

 

Sense bisturí

   Fa un temps que el grup d'investigació dels Mossos d'Esquadra de Lleida que porta el sergent Torres va finalitzar el cas del bisturí, persones que apareixien amb les mans amputades de manera quirúrgica. Aquesta investigació no es va tancar del tot satisfactòriament, el grup de treball va patir-ne les conseqüències en primera persona, però tot i aixó la vida continua i ells han de seguir treballant, ara tenen entre mans la desaparició de dos germans, fills de pares divorciats que no s'han acabat d'entendre alhora de recollir-los i no se sap ben bé qui dels dos progenitors diu tota la veritat.

  Fa un temps, amb ocasió de la celebració del certamen de novel·la negra Sabadell negre, vaig tenir l'oportunitat de conèixer en persona la Ramona Solé, a qui fa temps que segueixo en el seu blog Tumateix llibres, i que ha escrit alguna altra novel·la que he llegit, com Instint de supervivència i també Bisturí, la primera part d'aquesta última lectura, Sense bisturí. En aquestes dues últimes, que recomano llegir la primera per poder seguir la segona part, la investigació la porta un grup de mossos de Lleida que es veuen personalment implicats en el cas.

  Quan vaig veure que sortia a la venda la segona part de Bisturí vaig anar de seguida a comprar-la, em va agradar molt la primera i també aquesta última entrega, són casos que podrien ser perfectament reals i amb personatges molt propers. 

Cambio de clima

   

  Tot just acabem de viure una gran tragèdia a València amb els forts aiguats que han causat un número de víctimes encara per saber definitivament i moltes persones que ho han perdut tot. Som molts els que creiem que, deixant de banda el tema de la gestió d'infraestructures, que és qüestionable, hi ha una part d'aquesta gran desgràcia que podríem justificar pel canvi climàtic. De fet, la temperatura del mar Mediterrani és hores d'ara més alta del que caldria esperar i això fa que la depressió típica de la tardor en aquesta zona encara agafi més força.

  Sigui com sigui, crec que queda molt clar que el clima està canviant. Una part es pot justificar per la pròpia naturalesa de la Terra i la seva atmosfera, però hi ha una part que clarament es deu a l'acció de l'ésser humà. Aquest gran assaig gràfic del francès Philippe Squarzoni explica amb raonaments científics aportats per diversos i reconeguts professionals, que l'activitat industrial humana està canviant el clima: la crema de combustibles fòssils, la desertització dels boscos, el consumisme imparable, han fet pujar la temperatura del planeta provocant un desequilibri que hores d'ara és imparable en els seus efectes per als propers anys. 

  L'autor, a més d'aportar dades científiques contrastades, fa una reflexió personal sobre la seva vida quotidiana amb diàlegs amb la seva parella i com ells enfoquen el tema.

  He trobat aquest senyor llibre de quasi cinc-centes pàgines en la meva biblioteca de referència mentre anava a la cerca d'un assaig sobre el canvi climàtic, una de les categories del repte lector de la biblioteca que m'ha acostat a una lectura que de ben segur no hagués escollit per iniciativa pròpia, atès que no acostumo a llegir assaig, quasi bé sempre llegeixo novel·la. Una gran descoberta, gran treball per part de l'autor i molt recomanable.

El càsting

   

  Dues senyores grans que viuen juntes, la Paula i l'Ernestina, han pensat en llogar una de les habitacions del pis on viuen, un pis prou gran. Ho han rumiat creient que els aniria bé companyia, sobretot a l'Ernestina, que des que va passar la pandèmia del covid pràcticament no surt de casa; això l'ha convertit en un personatge una mica peculiar si és que ja no ho era abans, atès que havia sigut actriu abans de jubilar-se i encara conserva una mica d'histrionisme. És així com comença el càsting, una sèrie d'entrevistes una mica estrafolàries a persones joves que busquen un lloguer assequible.

  No fa gaire vaig llegir Com s'esbrava la mala llet, de la mateixa autora, Antònia Carré-Pons, una lectura curta i entretinguda sobre vells. En aquesta nova lectura, l'autora torna a parlar de vells, també des d'un punt de vista humorístic i un pèl irònic. Com l'altre llibre, m'ha agradat, entretingut i prou, curt i amb sentit de l'humor, poca cosa més a dir excepte que si jo fos l'autora l'hauria allargat una mica més amb més entrevistes.

Les noies de Sants

   

  En Gregorio i la María, que fa poc acaben de ser pares de la seva cinquena filla, decideixen fer un tomb important a la seva vida en el seu petit tros a València, on a dures penes sobreviuen del que els dona la terra, i marxar cap a Sants, llavors un poble a tocar de Barcelona, on el germà del Gregorio, en Miguel, treballa a la gran fàbrica de l'Espanya Industrial. Dit i fet, la família s'instala en una casa de Sants i comencen a treballar, primer el Gregorio i a mesura que les filles es van fent grans també elles, primer la Julia i després la Pilar.  Les cinc filles, la Julia, la Pilar, la Carmen l'Ángeles i la petita Lola, van fent vida al barri, allà van creixent i els tocarà gaudir de les festes majors, de les estrenes de cinema, dels primers amors, i també patiran els estralls de la Guerra Civil.

  En aquesta novel·la l'autora Tània Juste ha volgut retre homenatge a la seva àvia Pilar i les seves germanes, fent el retrat d'una part de la nostra història recent i d'un barri que era com un petit poble, on tots es coneixien i amb importants entitats com l'Orfeó de Sants, també la gran fàbrica de l'Espanya Industrial, un referent econòmic en el seu moment.

  Les noies de Sants és la primera novel·la que llegeixo de Tània Juste, inspirada en la seva família. M'ha agradat pel retrat que fa d'una època no tan llunyana i d'una generació de dones lluitadores, tot i que se m'ha fet un xic llarga quan anava per la meitat del llibre i també he trobat el final una mica abrupte.