El árbol de la ciencia

  Madrid, a finals del segle XIX. El jove Andrés Hurtado comença a estudiar la carrera de medicina. Andrés és un jove peculiar, diferent dels seus companys d'estudis, preocupat per la realitat que viu la societat de la seva època; fa amics dins la facultat però se sent fora de lloc, els seus companys es dediquen a estudiar poc i viure la vida amb els avantatges que tenen per ser membres de famílies benestants. Andrés s'indigna per les condicions en què s'imparteixen els estudis de medicina, per començar en la facultat d'arquitectura, amb professors molt vells i poc actualitzats en coneixements, preocupats només per ser considerats grans eminències.

  El árbol de la vida és tot ell una reflexió carregada de filosofia sobre la societat madrilenya i espanyola en general, on Andrés observa, reflexiona i cada cop més s'aïlla més de tot allò que l'envolta perquè li resulta insuportable conviure amb la mesquindat, l'egoïsme, la falta d'empatia de la gent. Els rics són rics i només per això es creuen per sobre de la resta, amb dret a tot i millors en tots els aspectes. Els pobres, analfabets, ignorants, malalts i ruïns, són presents en tota l'obra, i encara són més mesquins per no aixecar-se i acceptar la seva pròpia misèria com una cosa natural atesa la seva posició social.

   Andrés discuteix sovint amb el seu tiet, també metge, discussions de caire profundament filosòfic que se m'han fet feixugues, ja que la filosofia no m'ha agradat mai. A part d'aquestes discussions, la resta és una lectura força entretinguda tenint en compte l'autor i l'època en què es va escriure, tot i que resulta una mica depriment en veure la visió de Pío Baroja sobre el seu entorn.

   L'edició que he llegit té un pròleg bastant il·lustratiu sobre la figura de l'autor, on s'acaba entenent que el jove Andrés no deixa de ser l'alter ego de Baroja. Tot el llibre està ple de referències als diferents filòsofs i escriptors que van apareixent durant la lectura, no debades és un llibre de lectura recomanada a algunes escoles.

La meva germana viu sobre la llar de foc

   La família del James està destrossada per la mort fa anys de la seva germana Rose en un atemptat terrorista islàmic. La mare del James no ha pogut suportar la pressió i ha abandonat la família, deixant enrere un marit alcoholitzat, la Jasmine, germana bessona de la Rose, i en James, que ara està a punt de fer deu anys i pràcticament no recorda res de la germana desapareguda. Per tal de fer un tomb a la seva vida, el pare decideix marxar de Londres i anar cap a un lloc on no hi hagin musulmans, pels qui sent un profund rebuig. Un cop arribats a un poble ben allunyat de la gran ciutat, en James troba que pràcticament res no ha canviat: el pare continua bevent mentre ploriqueja mirant l'urna que conté les cendres de part del cos de la Rose, té els fills pràcticament desatesos, només la Jasmine cuida del seu germà petit. En James comença a l'escola i la companya de taula que li ha tocat resulta ser la Sunya, una nena musulmana, amb qui en James de seguida fa una bona amistat, mentre es troba estrany pensant que està traint al seu pare i la memòria de la germana que no recorda.

   La meva germana viu sobre la llar de foc és un tipus de novel·la qualificada de juvenil i que segurament no hauria escollit com a lectura si no fos perquè ha anat a parar a les meves mans per un sorteig realitzat a l'Instagram per @unmonminuscul. Narrada en primera persona, la visió innocent i pràctica que té en James de la seva dura realitat commou, emociona, de vegades arrenca un somriure i de vegades una llagrimeta. Ha estat una bona lectura, que fuig de sensibleries i que fa pensar, reflexionar.

Lectures escolars: Què farem, què direm?

    A Esterri d'Àneu hi ha un museu etnològic on es poden conèixer les eines i costums típiques dels pobles del Pirineu. En una visita escolar, la Bet descobreix el canut dels minairons, i sense pensar-s'ho gaire decideix robar-lo. Però els minairons, éssers molt petits i actius, no paren de demanar feina, i pot ser molt perillós no donar-los tota l'activitat que demanen.

   Tant de bo hagués pogut llegir aquest llibre quan anava a l'institut. Ara pot semblar una mica antic en les expressions utilitzades pels adolescents, però l'he trobat molt instructiu, entretingut i fàcil de llegir. Cosa bastant normal tenint en compte el mestre que l'ha escrit, en Pep Coll, que aplica amb mestria el llenguatge i expressions dels pobles del Pallars.

Lectures escolars: Quantic love

    La jove Laila està a punt de començar els seus estudis universitaris, però mentrestant aprofita l'estiu per treballar com a cambrera en un lloc molt especial: el CERN, a Suïssa, laboratori europeu de física de partícules elementals, i on està ubicat el famòs accelerador de partícules circular, de 27 km de longitud. La Laila compartirà habitació amb l'Angelina, esbojarrada i cervellet, i coneixerà brillants estudiants de ciències amb qui farà amistat mentre s'enfrontarà al misteri més gran que existeix: com triar entre dos amors.

    Quantic love és el segon llibre escrit per Sonia Fernández-Vidal, llicenciada en Física i doctora en Informació i Òptica Quàntica. De lectura àgil i ràpida, és una bona elecció com a lectura escolar per a estudiants d'ESO i batxillerat, sobretot per a aquells que tenen interès per la ciència, ja que mentre es va desenvolupant l'aventura romàntica de la Laila va deixant perletes científiques per estimular la curiositat d'un jove lector.

    Mai se m'hauria acudit llegir un llibre com aquest, ja que el llibre juvenil no m'atreu gaire però ha estat una sort tenir-lo a casa per aprofitar-ho, tot i que no és res de l'altre món al menys m'ha distret una mica de tanta novel·la negra com estic llegint últimament.

Lectures escolars: Últimas tardes con Teresa

    Durant la dècada dels 50, el Pijoaparte, jove lladregot d'extracció social baixa, sobreviu com pot robant motos i buidant cotxes, tot esperant que arribi la seva oportunitat per millorar de vida. Impetuós i atractiu, durant una nit de Sant Joan es cola en una revetlla que es celebra als jardins d'una casa del barri de Sant Gervasi. Allà entrarà en contacte amb una jove morena a qui pren per una convidada més a la festa i que s'enamora bojament d'ell. Més tard descobrirà que forma part del servei domèstic de la família Serrat, però això li servirà per acostar-se a Teresa, jove universitària rebel i d'esquerres, que l'idealitza com a representant d'un moviment obrer oprimit per la burgesia de la qual ella mateixa en forma part.

    Aquest llibre és una de les lectures obligatòries de primer de batxillerat d'aquest any, i axò m'ha servit per no deixar passar l'ocasió de llegir una novel·la, mítica segons el meu punt de vista, que fa molt de temps que volia llegir. En ella queda molt ben retratada la diferència entre classes socials i els barris de Barcelona, tant presents en l'obra de Juan Marsé. És especialment interessant com descriu el barri del Carmel i els seus carrers, la vida miserable dels murcianos o xarnegos, i en contrast, la vida fàcil dels joves burgesos, amb estius eterns a la platja i als bars de moda.

    No sé si serà la lectura més adequada per a adolescents, i si acabaran d'entendre el rerefons de la novel·la, que a vegades pot ser una mica pesada de tant absolutament descriptiva i plena d'adjectius que és. El que sí sé és que s'ha de llegir, la considero una d'aquelles que són imprescindibles tant per la temàtica com per entendre una època que a alguns no ens queda tan llunyana. 

    El bar Delicias, on el Pijoaparte juga a cartes amb la gent del barri, és real, com tants altres escenaris representats en la novel·la. I els protagonistes de la pel·lícula, em semblava que els veia passejar per Barcelona mentre el llegia.

Lectures escolars II: Diari, d'Anna Frank

    Diari recull les experiències viscudes per l'adolescent Anna Frank en els dies previs i durant la seva reclusió, que va durar més de dos anys, amagats de la persecució nazi, en un amagatall dins l'empresa on treballava el seu pare. La família Frank va compartir espai amb la família Van Daan i el senyor Dussel, en total vuit persones de les quals únicament el pare de l'Anna va sobreviure. Ell va recuperar el diari gràcies a una de les persones que va ajudar a amagar els perseguits, i va publicar-ho.

   En el seu diari, l'Anna comença parlant dels seus amics i de la vida feliç i despreocupada que portava abans d'haver-se d'amagar. Un cop tancats, la novetat fa que vegi la seva reclusió com una experiència fins i tot divertida. Però els problemes de convivència aviat canvien aquest panorama i els seu trajecte per l'adolescència fa que cada cop tot esdevingui més gris, més trist i més decebedor. No només li resulta insufrible la companyia dels Van Daan i del senyor Dussel, sinó que cada cop més s'allunya de la seva mare, amb qui no té una bona relació, i del seu pare, a qui més estima però que no l'entèn, fins el punt que, en les parts finals del diari la seva mare pràcticament no apareix. Malgrat això, i amb els daltabaixos d'humor propis de la seva edat, l'Anna va madurant com a persona i parla uns dies de felicitat, d'altres de tristesa, del seu futur, dels seus desitjos, de la seva visió de la política i de la persecució dels jueus, de voler convertir-se en escriptora.

   La lectura del Diari ha estat a estones interessant i a estones avorrida, sense perdre en cap moment el valor que representa com a testimoni d'una guerra tan cruel i desoladora. Un cop acabat, vaig buscar l'entrada corresponent a la Viquipèdia, i resulta esfereïdor llegir com van acabar els seus dies tant la família Frank com la resta de persones que surten en el Diari, els amagats i els qui van ajudar els amagats facilitant-los menjar, roba i tot allò que els hi calia. També resulta interessant fer una ullada al lloc web oficial de la casa-museu: http://www.annefrank.org/es/. 

   

Lectures escolars: Nada

    Guanyadora del Premi Nadal l'any 1944, és una novel·la que feia temps que tenia ganes de llegir, i aprofito les lectures obligatòries de l'institut per treure-li el suc a un llibre que si m'haguessin obligat a llegir amb setze anys hauria trobat avorrit i no hauria entès (com li passa a la majoria d'estudiants...).

    Andrea és una jove de divuit anys que viatja del seu poble a Barcelona per seguir estudis universitaris. La il·lusió per l'arribada a la gran ciutat queda ràpidament eclipsada per l'ambient que es viu a casa de la seva àvia i tiets, al carrer Aribau. La casa està bruta i descuidada, la seva àvia està perdent el cap, l'oncle Juan està desquiciat i maltracta la seva dona. La tia Angustias pretén controlar cada moviment de l'Andrea per tal que es comporti com una noia pietosa. La criada Antonia domina la cuina i no hi deixa entrar ningú, i viu únicament per satisfer l'oncle Roman, personatge turmentat i turmentador, de forta personalitat, dominador i manipulador de la resta d'habitants de la casa. A tot això s'afegeix la penúria econòmica dels anys immediataments posteriors a la guerra.

    Andrea troba en Ena, companya d'estudis, alegre i de bona posició, un món de llum en la grisor del carrer Aribau, omnipresent durant tot el llibre simbolitzant tot allò d'on ella creu que no en treu res. A més, fugint del control de la tia Angustias, paseja sola per una Barcelona que li descobreix paisatges inesperats.

    M'ha agradat molt com descriu l'autora l'ambient tens que es viu constantment a la casa, i com ho viu ella com a innocent adolescent. També els carrers i edificis de Barcelona, des de la zona acomodada del carrer Muntaner amunt fins el barri xinès, la catedral, la Rambla. Malgrat això, he trobat a faltar més referències a l'anterior vida de l'Andrea.