Lectures 2012

    S'acaba l'any i és hora de fer balanç lector, aturar-se un moment i reflexionar sobre les lectures que he fet durant el 2012, la majoria bones i entretingudes. Dels 30 llibres que han passat per les meves mans:

- M'han agradat molt: El lector de Julio Verne, Primavera, estiu, etcètera, Blau de Prússia, La plaça del Diamant.

- M'han emocionat: Las normas de la casa de la sidra.

- No m'agradat: El prisionero del cielo. No és que no m'hagi agradat, és que ni tan sols recordo gaire de què anava.

- He abandonat: Ronda naval sota la boira. Algun dia hi tornaré.

- No hauria d'haver llegit: per sort aquest any aquesta casella queda buida. Ni tan sols em penedeixo d'haver llegit Cinquanta ombres d'en Grey.

- He rigut amb: L'avi de cent anys que es va escapar per la finestra, Solar.

- He descobert: Rebeca, El carrer dels Tres Llits.

- M'ha decebut: Diari d'Anna Frank, El tesoro.

- He retornat a la biblioteca sense llegir: Fantasmas del invierno, Sota la pols, País íntim. Ni tan sols els he començat, els vaig agafar i no vaig tenir temps de llegir-los, però encara hi són a la llista de pendents de llegir.

Tots els altres que no hi són aquí m'han deixat un bon record encara que no els hagi inclòs en cap categoria, i molts d'ells han estat novel·la negra.

Blau de Prússia

 

   Un policia andorrà, trist i abatut per la mort en accident de la seva dona, investiga l'aparició del cadàver d'una jove en un abocador de runa proper a La Seu d'Urgell, on descarreguen només camions provinents d'Andorra. Tancat en si mateix, Andreu Boix intenta refer la seva vida sense gaire entusiasme, mentre ajudat per companys i amics tira endavant la investigació que el portarà a un retrobament que no hagués imaginat mai, la neu va caient després de tres anys dolents i l'Andreu s'ha d'enfrontar als seus fantasmes personals.

   Aquesta novel·la va rebre el premi Carlemany l'any 2006, i crec que és un cas estrany en què el premi és ben merescut i jo li hauria donat algun altre més. És magnífica la descripció de la història i la societat andorrana que fa Albert Villaró, d'aquest país tan petit, tan proper i moltes vegades poc conegut, com també ho és la creació del personatge d'Andreu Boix.

   Un altre cop ha anat a parar a les meves mans una novel·la negra en una visita a la biblioteca, sembla que m'esperen, i espero que aviat tinguin disponible L'escala del dolor, continuació de Blau de Prússia, haig de dir que ha estat una petita gran troballa, així com una lliçó de vocabulari andorrà:

posobra
	[de posar (en imperatiu) i obra, és a dir, 'deixa l'obra' per començar a descansar]
	f Vigília d'una festa.