Mecanoscrit del segon origen

 

  L'Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, defensa un vailet negre, en Dídac, de l'atac d'uns nens. En un moment donat, els altres nens llençen en Dídac a una resclosa de la qual no pot sortir per si sol, i l'Alba es llença a l'aigua per tal de salvar-lo. Quan el treu de l'aigua aconsegueix que recuperi el coneixement fent-li el boca a boca, i un cop recuperat tots dos observen que els nois que l'han atacat són morts. Tot just un moment abans s'havien vist coses estranyes al cel.

  Aquest és el començament de l'aclamada novel·la de Manuel de Pedrolo, lectura escolar que crec que quasi tots hem llegit a l'institut. Per mi ara mateix ha estat una relectura, feia molt temps que en tenia ganes atès que va ser una de les lectures que més em va agradar de totes les que em van fer llegir en la meva etapa escolar. Poca cosa més puc dir que no sàpiga tothom d'aquest curt relat de ciència-ficció que es llegeix en una estoneta. 

Cops de bec a Pasadena

   Aquest és un títol ben estrany per un llibre que també ho és en part. Perquè la història que ens explica Manuel de Pedrolo, a més de ser una mica estrambòtica també fa riure per absurda que sembla a vegades. No pot ser d'una altra manera quan un dels protagonistes, míster Spill, es guanya la vida encenent cigarretes. A més de mantenir amb el seu sou la seva dona i dos aspirants a guionista i escriptor respectivament que descaradament viuen a costa d'ell: la seva cunyada i un amic. Evidentment, això només pot passar a Hollywood.
   Cops de bec a Pasadena el vaig comprar en una botiga de segona mà, en una edició antiga, d'aquelles que em recorden la meva època d'estudiant de batxillerat. És un llibre entretingut i que es llegeix ràpid. Tot i això, no m'ha agradat gaire, potser perquè per a mi Pedrolo és el de Joc brut i Mecanoscrit del segon origen.