Fa molt temps havia llegit la primera novel·la de Joël Dicker, La verdad sobre el caso Harry Quebert, i en tinc un bon record. I per a aquests dies de calor i més temps lliure em venia de gust una novel·la addictiva i no gaire feixuga, és per això que vaig escollir aquesta novel·la de Dicker. Però quina diferència. Si bé és cert que la lectura és fàcil, lleugera i que enganxa, la portava força bé fins que, un cop passades tres quartes parts de llibre, hi ha un fet del qual no puc parlar sense fer un spoiler, que l'ha fet perdre tota la credibilitat al relat, m'ha semblat a partir d'aquest fet que tota la narració és una presa de pèl al lector. És una llàstima que una història que en principi semblava força interessant s'hagi convertit en un despropòsit. No sé si la resta de novel·les del Dicker seran així, però després d'aquesta m'han marxat les ganes de tornar-lo a llegir.¨
