Morir-ne disset

  L'Ernest, nascut als anys 60, és fill d'una família d'immigrants vinguts del sud d'Espanya i que viuen en una gran ciutat industrial del Vallès Occidental. Alguns dels companys de classe de l'Ernest, no tots, el menyspreen i li diuen xarnego, tot i que ell s'integra a Catalunya com un català més, de fet l'Ernest és un perfeccionista de la gramàtica i la llengua catalana que no suporta els barbarismes. Durant tota la narració l'Ernest va explicant en primera persona la seva infantesa i joventut amb un llenguatge descarat i poca-solta mentre narra els assassinats que comet i com els justifica, totes les seves víctimes són males persones que es mereixen que ell les mati; no, perdó, que les mori, parlem-ne correctament.

  Vaig comprar aquesta novel·la, premi Sant Jordi 2021, en una botiga solidària d'aquelles que recullen llibres i després els venen a preus mòdics, i ha estat un gran encert trobar-la. M'ha agradat molt, l'Ernest m'ha caigut molt bé tot i ser un assassí, puc dir que en part entenc el que li passa ja que som de la mateixa generació i origen familiar molt semblant, jo també soc xarnega i algunes de les persones amb què m'he trobat en la meva joventut no s'han estalviat de recordar-m'ho, algunes de les situacions que li passen a l'Ernest m'han resultat molt properes, però haig de dir que jo no he assassinat a ningú per aquest motiu 😄. I també haig de dir que, potser no tant com li passa a l'Ernest, soc una maniàtica de la gramàtica, de les poques persones que encara posa accents en els missatges de Whatsapp.

  En definitiva, segons la meva modesta i subjectiva opinió, un premi Sant Jordi molt encertat, tot i que si li he donat només quatre estrelles és perquè entenc que la forma en què està escrit i les contínues referències lingüístiques poden fer-se una mica carregants a qui no agradi aquest tema.