La llogatera de Wildfell Hall

  La mansió de Wildfell Hall fa anys que està deshabitada i no es troba en gaire bon estat, fins que un dia arriba per viure-hi en una part recentement rehabilitada la jove vídua Helen Graham i el seu fill Arthur. Els veïns de la zona queden sorpresos i de seguida volen saber qui és aquesta dona i d'on ve, Helen és educada però distant i una mica esquerpa amb ells, de manera que la curiositat dels veïns encara augmenta més i els rumors comencen a escampar-se. El jove Gilbert Markham queda impressionat per la bellesa i el caràcter de Helen, fins al punt de caure'n enamorat, Helen el tracta amb amabilitat però amb molta distància i això fa que encara se'n senti més atret, tot i que els rumors negatius sobre la vídua cada cop s'escampen més entre els veïns.

  Aquesta novel·la d'Anne Brontë està escrita en primera persona, és Gilbert qui va narrant de forma epistolar els fets que van succeint des que Helen i el seu fill arriben a la ruïnosa mansió. No voldria donar més detalls de com continua la novel·la sense fer spoiler, haig de dir que jo l'he començat sense saber-ne gaire i això m'ha agradat, he anat descobrint poc a poc les seves 636 pàgines i així ho he gaudit més. 

  Val a dir que la petita de les germanes Brontë sembla avançada al seu temps, en la manera com tracta les relacions entre homes i dones, i no només ho dic jo, arreu es considera així, en un llibre en què es parla entre d'altres coses del maltractament dels homes envers les dones, del trist paper que toca a les dones fer a la vida, únicament com a mares, esposes devotes i gestores de les cases; una dona independent econòmicament era mal vista, tal com passa amb Helen, cosa que fa que sigui objecte de crítiques contínues per part de tothom. En el fons hi ha una dura crítica al masclisme de l'època i també a l'alcoholisme i les seves conseqüències negatives.

  Per qui vulgui més informació sobre La llogatera de Wildfell Hall, la seva autora i la relació amb les seves famoses germanes arreu pot trobar-ne, només puc dir que m'ha agradat molt, la vaig agafar amb una mica de recança atès el gruix de la novel·la, però no m'ha decebut, ans al contrari, una gran lectura.