dissabte, 15 de juliol del 2023

La flor del azafrán amarillo

   Virgínia, any 1837, en una típica plantació de l'època acaba de néixer l'Elizabeth, filla primogènita de la família Wainwraight. Com era normal en aquell temps, la senyora de la casa i mare de la petita no amamantaria la nena, sinó que ho faria una de les esclaves negres que tenien a la casa, la Mattie, que ha de deixar el seu petit Samuel per dedicar-se en cos i ànima a la petita senyoreta Lisbeth. Entre totes dues s'estableix una relació que va més enllà del que s'esperaria, la Mattie es converteix en una segona mare per la Lisbeth, li aporta més amor, protecció i valors humans que la seva pròpia mare. D'aquesta manera serà com la Lisbeth anirà entenent que els negres també són persones amb sentiments i no éssers inferiors tractats com a animals, com fa la seva família i les de les plantacions veïnes.

  Aquesta novel·la ha arribat a les meves mans gràcies a una companya de feina poc aficionada a la lectura, si no fos així probablement no l'hauria llegit mai perquè aquests tipus d'històries una mica ensucrades no m'atrauen. L'he llegida bastant ràpidament, és cert que la lectura és senzilla amb capítols no gaire llargs, tot i això no m'ha entusiasmat, per passar l'estona està bé i també per no oblidar el crim contra la humanitat que va suposar l'esclavisme al sud dels Estat Units. He trobat també que no s'ha aprofondit en alguns personatges, com els pares de la Lisbeth o inclús el marit de la Mattie, que apareix ben poc, tots ells crec que són dignes de ser desenvolupats tan pel bo com pel dolent.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada