Res millor que un cap de setmana plujós per avançar lectures. Els dies robats és un dels regals que he rebut per Sant Jordi, un llibre no gaire llarg i molt de l'estil de la Blanca Busquets que tant m'agrada. L'acció se situa en un poble de muntanya lluny de la capital, en un castell construït per un ric i misteriós industrial fa uns anys. És en aquest castell on s'han de reunir un grup de trenta persones per passar uns dies d'estada de ioga i pilates. Però som al mes de març de 2020, amb l'esclat de la pandèmia i el confinament que va comportar, això fa que, per por, moltes persones de les trenta que hi havien d'anar es tirin enrere i, finalment, només apareixen la monitora i dues persones, de manera que acaben sent quatre, ells tres i el cuiner Mateu, que a més té cura del castell. Tots quatre es veuen obligats a romandre tancats en el que es pensen que seran pocs dies però que s'allarguen molt més. Poc a poc es va coneixent la vida de cadascú d'ells, perquè han anat allà, el seu passat i la seva trajectòria vital, d'ells i també d'altres persones amb qui es relacionen, com en Pep, el carnisser del poble, que els porta el menjar que en Mateu cuinarà; la Consol, la dona d'en Pep; i la Laia, una barcelonina que es va estimar més marxar a la casa del poble amb el marit i els fills que quedar-se a la capital en un pis sense balcó.
Com ja he dit, m'agrada molt com escriu la Blanca Busquets, d'una manera senzilla aconsegueix personatges molt humans i propers. La lectura de Els dies robats m'ha recordat una mica Tren a Puigcerdà, on diferents persones que en principi no tenen res a veure entre ells acaben estant relacionats d'una manera molt natural. Si heu llegit abans la Blanca Busquests i us ha agradat, aquest també us agradarà.
