Guilleries

  Es fets de Guilleries es desenvolupen en els darrers anys del segle XIX, el protagonista i qui relata els fets és un nen, en Boi, que viu amb la seva àvia, una remeiera, a Taradell. Amb la seva visió infantil va explicant com viu la separació del seu pare i la seva germana un cop morta la seva mare, com es queda amb l'àvia, les diverses persones que van passant prop de casa seva i amb els qui té contacte.

  No puc dir gaire cosa més d'un llibre que, malgrat ser curt, he començat dos cops i no l'he acabat. No m'ha agradat l'estil narratiu que m'ha fet perdre el fil més d'un cop, se'm feia difícil entendre el perquè passen determinats fets, com si em faltessin dades. M'havia fet moltes il·lusions pel que fa a aquest llibre, tan bones eren les crítiques que havia llegit, però en cap moment m'he sentit dins la lectura, fins i tot ha arribat a avorrir-me. Potser no l'entès o no està fet per mi.

Malena es un nombre de tango

   Fa uns dies vaig passar per la biblioteca a retornar uns llibres i, com no, hi havia una taula amb algunes de les novel·les d'Almudena Grandes. Moltes les he llegit però em queden pendents les més antigues, com Malena es un nombre de tango, que vaig agafar ràpidament en una edició ben curiosa. És un llibre llarg, de més de 500 pàgines i amb una lletra força petita en l'edició que vaig trobar. Potser és per això en part, i perquè tinc molts llibres pendents que em venen més de gust llegir, que he deixat a mitges aquest.

 Ens explica la història d'una noia que pertany a una família de l'alta burgesia que no se sent a gust amb si mateixa, és molt diferent de la seva bessona Reina, tant físicament com en el caràcter. La Malena voldria haver nascut nen i continuament se sent fora de lloc, tant a l'escola com amb la seva nombrosa família, excepte amb el seu avi, un home de caràcter singular que mostra una predilecció especial per la seva neta. La Malena prové d'una família amb molta història, que havien fet fortuna a Amèrica des de l'època colonial i que ara conserven alguna casa, quadres i alguna joia de gran valor. 

  M'he quedat sobre la pàgina 200 aproximadament, la Malena ja s'ha fet gran i ha fet estudis universitaris. No he seguit llegint, em fa la impressió que tot el que llegia es podia dir amb la meitat de pàgines, hi ha molts diàlegs familiars que em fa la sensació que es repeteixen, cada cop estic pitjor de la vista i la lletra és molt petita. Per tant, l'he retornat a la biblioteca, tot i que no descarto tornar a llegir-lo més endavant.
 

Tardor

   

  L'Elizabeth  ha de renovar el seu passaport i aquesta renovació es converteix en un absurd d'entrebancs administratius, de tal manera que el temps necessari per fer aquest tràmit esdevé llarguíssim, fins i tot hi ha temps per llegir un llibre, els números d'espera no avancen, l'espera és desesperant i tot sembla un sense sentit.

  Aquest és el primer capítol de Tardor, novel·la que forma part de la tetralogia d'Ali Smith que ha sigut un gran èxit editorial. No puc dir gaire cosa més perquè no he passat del segon capítol, de seguida he vist que no és el tipus de lectura que fa per mi, tot i que és un llibre no gaire llarg i molt lloat no he tingut gens de ganes de seguir endavant, no m'agrada l'estil, aquest primer capítol se m'ha fet tan absurd i llarg com és el fet que explica. El deixo inacabat amb una gran desil·lusió.

1 fill inesperat i 1 sofà

 

  Fa un temps i tot veient el sentit nou que prenen les xarxes socials vaig decidir obrir un compte d'Instagram, on vaig penjant les fotos dels llibres que llegeixo. Des d'aquesta xarxa es va posar en contacte amb mi una persona que no coneixia, amb el nom de Josep Valent, que em va demanar llegir un llibre i fer-ne difusió. Normalment no faig cas de sol·licituds d'aquest tipus, entre d'altres coses perquè llegeixo per plaer i el que em ve de gust, sense obligacions. Però vaig veure que el llibre que em recomanava aquesta persona tenia alguna cosa d'especial i vaig pensar que podia provar-ho. I no m'ha decebut.

  1 fill inesperat i 1 sofà és la crònica dels primers deu anys de vida d'un nen que pateix autisme. Però si aquest llibre té alguna cosa d'especial, a part del Josep, és clar, és com està escrit, de com parla l'autora, que és la seva mare, de la malaltia del seu fill, com l'afronta la família, sempre des de l'optimisme malgrat els múltiples entrebancs que suposa tirar endavant la vida amb la feina, la parella i les germanes del Josep, aquest nen tan especial. És un llibre curtet que es llegeix en una estona i que transmet amor, ànims i energia. No cal dir que el Josep, a banda de ser un nen molt especial té la gran sort de comptar amb una gran família que el recolza.

El consol

  Charles és un arquitecte de mitjana edat que conviu amb la seva dona i la filla d'aquesta, que es troba en plena adolescència. Per la seva feina Charles viatja sovint i passa poc temps a casa. Un dia, mentre està a casa dels seus pares celebrant l'aniversari de la seva dona, rep la notícia de la mort de l'Anouk, antiga veïna i mare d'un company d'escola. Charles havia mantingut una relació  molt estreta amb l'Anouk, de fet van tenir una relació amorosa, tot i que ella era més gran que ell, l'Anouk va ser mare molt jove. 

  El primer llibre que vaig llegir d'Anna Gavaldà va ser Junts i prou, i em va agradar molt; després vaig repetir amb L'estimava, però amb El consol no he pogut, tot i que al començament la narració m'ha enganxat, de seguida ha perdut pistonada i la pena del Charles per la pèrdua de l'Anouk se m'ha fet insuportable per avorrida, amb constants salts temporals difícils de seguir. En algun lloc he llegit que la traducció tampoc ha sigut gaire afortunada. Tot plegat, l'he deixat una mica més enllà de la pàgina 100, en té més de 500! Sort que l'he comprat en una botiga de segona mà, aviat el retornaré per comprar-ne més...

No culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas

  La Sara ha acabat la carrera de Química i està preparant-se per ser professora; però no és aquest el futur que li agrada, per la qual cosa decideix llençar-se a la piscina i dedicar-se a les plomes de la forma més creativa possible, dissenyant barrets, vestits i tota mena de complements amb les plomes com a denominador comú, tal i com feia la seva àvia. És per això que es trasllada a viure al local on tenia la botiga i taller l'àvia i que ara pertany al seu pare. Mentrestant, el seu nòvio marxa a París a la recerca d'oportunitats professionals dins la seva carrera d'arquitecte. Els pares i la germana de la Sara es dediquen a complicar-li la vida, i ella ho va patint perquè no és capaç d'assumir amb seny i maduresa els entrebancs que li van posant uns i d'altres per tirar endavant el seu dia a dia.

   Tenir temps per anar a la biblioteca a triar i remenar a vegades es converteix en un luxe, per això, entre dies de festa i grip vaig arreplegar amb tot el que m'hi cabia a la bossa. Algunes de les lectures han estat un encert i d'altres me les podria haver estalviat, com és el cas d'aquest llibre, que de forma increïble ha arribat a la trenta-tresena edició com a mínim, que és la que ha anat a parar a les meves mans. Un cop vaig decidir que no llegia més (pàgina 200 aproximadament d'un total de 349) vaig començar a buscar crítiques, la majoria d'elles el qualifiquen d'estil Chic-lit, que no tinc ni idea què vol dir; d'altres parlen de situacions còmiques i divertides, però que a mi no m'han fet gaire gràcia. El perquè ha sigut un èxit de vendes és un misteri per mi, potser l'hauria trobat més interessant si l'hagués llegit en l'adolescència, on suposo que es deu trobar el gruix de lectores d'aquesta novel·la, una mena de Diari de Bridget Jones a la madrilenya.