Mossos d'Esquadra Els casos de ficció

   Sempre he dit que no m'agraden els llibres de relats curts, però veig que m'equivocava, sobretot últimament que no paro de trobar llibres així que m'agraden força. I com que no tinc gaire temps per llegir crec que aquests tipus de format s'adapta molt a les meves necessitats lectores actuals.

  Les novel·les de polis sempre m'han agradat, així que aquest cop he escollit aquest llibre escrit i il·lustrat per policies, alguns d'ells reconeguts escriptors, com Rafa Melero, Iván Llambí i Xavier Álvarez entre d'altres, i pròleg de Víctor del Árbol. Tots els relats tenen en comú certs detalls interessants, Veciana és la població on es desenvolupa l'acció en tots els casos, o l'institut de Veciana, l'IES Paco Camarasa, que és també un lloc de referència en tots els relats.

  Tots els casos, com diu el títol, són de ficció però és evident que es basen en situacions reals que els policies es troben en el seu dia a dia, i que poden resultar esfereïdores, des de casos de xenofòbia a violència de gènere, assetjament mitjançant les xarxes socials, furts o violència sexual amb submissió química.

   Cada cas té l'estil del seu autor i això fa que la lectura sigui molt entretinguda, així també com una il·lustració feta també per policies. De tots els casos els que més m'han agradat han sigut El destí no té pietat de ningú, Falses creences i Vaig marxar sense voler anar-me'n, que tracten d'estafes a gent gran, odi i racisme i  violència sexual respectivament.

Una noche en el paraíso

   Després d'haver quedat fascinada per la Lucia Berlin en Manual para mujeres de la limpieza vaig córrer cap a la llibreria a comprar aquest recull de relats curts, que m'ha agradat força però no tant com l'anterior publicació. Per què? Potser perquè els relats no tenen gairebé continuitat, són petites històries la majoria d'elles de gent que va formar part de la seva vida en algun moment o altre; potser perquè no sempre l'autora és la protagonista, de fet només ho és en uns pocs contes, encara que a vegades sembla que sigui ella mateixa. Es podria dir que és una petita autobiografia d'ella i de les persones que va conéixer al llarg de la seva vida, en els diferents llocs on va viure: Mèxic, Albuquerque, Nova York, Xile.
  El que sí tenen en comú tots aquests relats és el protagonisme de les dones i la omnipresència de l'alcohol i les drogues, que ja sabem que van formar part de la vida de la Lucia Berlin. Són petites històries en les quals es veu el que passa des de fora, petits retalls de realitat vistos des de l'exterior, però si mires a fons pots veure la soledat de les dones, la beguda que transforma les persones, els fills desatesos, els homes egoïstes i poc implicats en la cura dels fills. Tot i això, sempre hi ha un lloc per al sentit de l'humor, molt peculiar i molt personal de l'autora, les desgràcies sembla que no ho siguin tant quan ella ho explica.