Feia temps que volia llegir una altra novel·la de Pierre Lemaitre, Recursos inhumanos em va agradar molt, i aquest llibre en edició de butxaca i les vacances han estat el millor moment. Vestido de novia és un llibre molt angoixant, les coses que li passen a la pobre Sophie no tenen explicació; fins que s'arriba a la segona part del llibre, de la qual no es pot donar detalls sense fer un spoiler. La lectura enganxa, és addictiva, tot i això crec que l'autor ha tingut alguna anada d'olla en segons quins moments, hi ha algun detall que costa bastant de creure però en general la història està força ben tramada per enganxar el lector.
diumenge, 31 de juliol de 2022
Vestido de novia
dijous, 28 de juliol de 2022
La librería del señor Livingstone
Fa temps que segueixo la Mònica Gutiérrez com a blogaire i a l'Instagram, sé que ha escrit diversos llibres del gènere anomenat feelgood, un gènere que mai m'ha atret però que té molt d'èxit pel que he pogut veure. Fa uns dies vaig veure La librería del señor Livingstone en una edició de butxaca molt econòmica en la meva llibreria de capçalera i no m'ho vaig pensar gaire, amb la calor d'aquests dies em venia de gust llegir alguna cosa lleugera. I l'he encertat. No és el tipus de llibre que llegiria habitualment, no és cap gran obra ni crec que em deixi empremta, però m'ha distret força, els fets passen entre novembre i desembre a Londres, la descripció de la ciutat fa venir ganes de tornar-hi i visitar racons que no vaig veure en el seu moment. Hi ha moltes referències a llibres que mai he llegit ni llegiré de grans autors britànics però tot i això m'ho he passat força bé, segurament perquè he escollit el moment personal adequat per fer-ho.
dimecres, 20 de juliol de 2022
Todos me llaman Ful
M'ha faltat temps per córrer cap a la llibreria quan he sabut que Rafa Melero havia publicat una continuació de Ful, una novel·la que em va agradar molt en la qual el protagonista ja no és el típic policia sinó un delinqüent força desgraciat. És curiós com Rafa Melero, que és mosso d'Esquadra, és capaç de retratar aquest personatge i fer-lo proper, fins i tot cau bé tot i estar a l'altra banda de la llei. Tant aquesta novel·la com l'anterior de Ful les recomanaria a tots aquells als qui els agradin els llibres de policies i delinqüents, es nota que en Melero sap de què parla en tot moment.
dijous, 14 de juliol de 2022
L'obscur adeu de Teresa Lanza
He llegit uns quants llibres de Toni Hill, sens dubte el que més m'ha agradat fins ara ha estat Tigres de cristal. Per això no vaig dubtar aquest Sant Jordi en comprar L'obscur adeu de Teresa Lanza aprofitant que el vaig trobar en edició de butxaca. M'ha enganxat des del primer moment, tant la trama com la composició dels personatges, semblava que els estava veient de tant reals que m'han semblat, amb les seves virtuts i defectes, 457 pàgines que m'han passat volant.
dijous, 7 de juliol de 2022
El portero
El Juan és un exiliat cubà que viu a Nova York, on ara treballa de porter en un edifici residencial, ha fet diverses feines però en cap d'elles fins ara, ha triomfat. Ara vesteix uniforme i, a més d'obrir la porta als peculiars personatges que viuen en l'edifici, també intenta ajudar-los, tot i que resulta una mica difícil tenint en compte les excentricitats d'aquests veïns. Per exemple, un senyor de més de setanta anys que continuament ofereix caramels a tothom, inclosa la seva mascota, un gos que els accepta de mala gana; o una dona que ha intentat suicidar-se diverses vegades sense aconseguir-ho i que té una serp com a mascota; o el senyor Lockpez, que en realitat es diu López i que és pastor d'una esglèsia cristiana que segurament s'ha inventat ell mateix. Tots els veïns tenen animals de companyia, i de fet, el Juan acabarà entenent-se millor amb els animals que amb les persones.
No coneixia el Reinaldo Arenas, un escriptor cubà exiliat als Estats Units i que es va suïcidar l'any 1990, quan ja sabia que patia sida. Ni tampoc coneixia aquesta novel·la, que he llegit seguint el repte de la Biblioteca Sud, un llibre d'un tipus que no acostumo a llegir, tot i que en el fons és una sàtira i crítica ferotge de la societat nordamericana, cosa que m'ha agradat força, el que no m'ha fet el pes és la humanització dels animals que hi apareixen, que acaben tenint més pes que les persones, però només en la segona meitat del llibre. És un bon llibre en el fons, però el seu estil no és del meu gust.