La niña alemana

   La Hannah és una nena de bona família, rossa amb ulls blaus, la típica nena alemanya. Llàstima que sigui jueva, perquè viu al Berlin previ a l'esclat de la Segona Guerra Mundial. La seva mare prové d'una família molt rica i el seu pare és professor universitari i a ella no li ha faltat mai de res. Però ja fa setmanes que tots viuen pràcticament confinats a casa seva, esperant el moment adient per marxar de Berlin, en principi cap a Cuba, després d'haver fet tota una sèrie de tràmits per embarcar en el transatlàntic St. Louis, com altres famílies jueves. 

   Aquesta novel·la està basada en un fets reals, més de 900 persones van fugir l'Alemanya cap a Cuba l'any 1939, tots ells havien tramitat amb l'ambaixada cubana els papers necessaris per quedar-se de manera provisional, però un  cop allà el govern només va deixar desembarcar 22 persones. La resta van intentar sense èxit que els acollissin als Estats Units i Canadà, i finalment van haver de tornar a Europa, on la majoria d'ells van acabar morint en caps de concentració.
   Paral·lelament a la història de la Hannah coneixerem a l'Anna, una nena que viu a Nova York amb la seva mare l'any 2014, que ha perdut el seu pare en l'atemptat de les Torres Bessones i que està emparentada amb la Hannah, per això porta el seu nom en anglès.
   Feia temps que aquesta novel·la voltava per casa i vaig decidir fa uns dies començar-la, una mica farta de veura-la a pila de llibres pendents i mai trobava el moment d'agafar-la. La història de la nena alemanya és molt trista, com no pot ser d'una altra manera atès el moment en què es desenvolupa. Mostra la incomprensió del que està passant vist des dels ulls d'una nena de dotze anys, no entenc què passa ni el perquè de les reaccions dels seus pares, coneguts, veïns. És una mostra més d'un dels fets més greus i incomprensibles que han passat en la història de la humanitat.

El consol

  Charles és un arquitecte de mitjana edat que conviu amb la seva dona i la filla d'aquesta, que es troba en plena adolescència. Per la seva feina Charles viatja sovint i passa poc temps a casa. Un dia, mentre està a casa dels seus pares celebrant l'aniversari de la seva dona, rep la notícia de la mort de l'Anouk, antiga veïna i mare d'un company d'escola. Charles havia mantingut una relació  molt estreta amb l'Anouk, de fet van tenir una relació amorosa, tot i que ella era més gran que ell, l'Anouk va ser mare molt jove. 

  El primer llibre que vaig llegir d'Anna Gavaldà va ser Junts i prou, i em va agradar molt; després vaig repetir amb L'estimava, però amb El consol no he pogut, tot i que al començament la narració m'ha enganxat, de seguida ha perdut pistonada i la pena del Charles per la pèrdua de l'Anouk se m'ha fet insuportable per avorrida, amb constants salts temporals difícils de seguir. En algun lloc he llegit que la traducció tampoc ha sigut gaire afortunada. Tot plegat, l'he deixat una mica més enllà de la pàgina 100, en té més de 500! Sort que l'he comprat en una botiga de segona mà, aviat el retornaré per comprar-ne més...

La casa holandesa

   Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial Cyril Conroy, veterà de la guerra on va acabar amb una ferida que el turmentarà sempre, compra una casa molt singular als afores de la ciutat de Philadelphia, la Casa Holandesa. Aquesta casa té una història peculiar, la va construir una família d'holandesos que es van enriquir amb el comerç del tabac, però tots ells, pares i fills, van morir sense deixar la casa a ningú. La casa crida l'atenció pel seu disseny, semblant a un palauet, pels seus jardins i les seves llums. Cyril compra la casa com a sorpresa per a la seva dona Elna, però a ella no li acaba d'agradar, se sent malament vivint en una casa tan cara quan ella és una dona molt senzilla que només vol ajudar els pobres. Això fa que se senti tan ofegada dins la casa que un dia marxa, deixant enrera el Cyril i els seus dos fills, Maeve i Danny. La Maeve haurà de fer de mare del petit Danny mentre Cyril es dedica a treballar ignorant el mal moment dels seus fills.

  Diverses circumstàncies faran que els germans marxin de la Casa Holandesa, però els records de tot allò que han viscut a dins els acompanyaran tota la vida i crearà entre ells un vincle que perdurarà per sempre.

  Aquesta novel·la l'he rebut com a entrega del mes de desembre de la meva suscripció a Bookish, i de totes les que he llegit fins ara és la que més m'ha agradat, he trobat la història dels dos germans molt bonica, sense fer-se empalagosa. A més, la lectura se m'ha fet com si estigués veient una pel·lícula o sèrie, ni massa lenta tenint en compte que no és un llibre d'acció.

Taxi

   Sandino, Jose (no José), condueix el seu taxi per la ciutat de Barcelona. És taxista per casualitat, el taxi que fou del seu pare, que després va passar al seu germà i finalment i de retruc a ell. Potser per això Sandino no és un taxista convencional, en general molt més culte que els seus companys de professió, ja que va anar a la universitat però no va acabar els seus estudis. Dues frases de la primera pàgina defineixen en poques paraules qui és Sandino: "A Sandino no le gusta conducir pero es taxista. El taxista triste, el taxista mujeriego, el taxista bueno".

   No és un bon moment personal per Sandino: la seva dona Lola li acaba de dir la maleïda frase "Tenemos que hablar". Però ell va retrasant el moment expressament, Lola està farta de les seves infidelitats i ell ho sap, per això, tot i que s'estima la Lola, va ajornant el moment de parlar, conduint dia i nit per la ciutat. No és fàcil seguir Sandino en el seu recorregut pels carrers de Barcelona, és un home insomne que desvarieja de manera molt lúcida, ple de remordiments i de desitjos insatisfets. Mentre dura la seva carrera al no-res diferents personatges van passant pel seu camí, clients típics i atípics, amics, amants, coneguts i algun enemic. 

  He llegit fins ara quatre llibres de Carlos Zanón, tots m'han agradat però potser aquest és el que més, el personatge de Sandino m'ha agradat molt, un home a qui no voldria tenir mai com a parella però en el fons molt tendre, turmentat, incapaç de sortir del pou de si mateix, de vegades covard i de vegades molt valent però en el fons un home íntegre. Tota la narració de Taxi es desenvolupa durant una setmana, amb capítols titulats en anglès que crec que han de ser frases sortides de cançons mítiques, la música sempre està molt present en els llibres de Zanón. Molt recomanable sobretot per qui conegui bé la ciutat de Barcelona.