Lejos és un altre dels llibres que vaig comprar per Sant Jordi, Rosa Ribas m'agrada molt i l'argument em va semblar molt interessant. Tot i això, aquesta novel·la no m'ha acabat de fer el pes, la idea i l'argument són bons però hi ha detalls que m'han fet perdre una mica l'interès i que no puc dir sense fer un spoiler. Els capítols són curts, es van alternant entre la visió de l'home que s'amaga i la dona protagonista, una informàtica veïna de la urbanització que teletreballa i a qui el seu marit acaba d'abandonar. A favor haig de dir que es llegeix ràpidament i que s'anima una mica en el terç final.
dimarts, 21 de juny de 2022
Lejos
dilluns, 30 de maig de 2022
Les ànimes sordes
Albert Villaró és un escriptor que m'agrada molt, he llegit quasi bé tot el que ha escrit, és per això que el dia de Sant Jordi vaig aprofitar per comprar aquesta novel·la que no és nova, tal i com diu la contraportada és un rescat del seu primer llibre, editat ara per una editorial de nova creació, Medusa Borm.
En aquesta novel·la el protagonista és el jove Amadeu, un noi que tot i que no ha acabat la carrera de periodisme va escrivint articles per a un diari de províncies. En el seu poble, que sembla ser que està ubicat prop de Lleida, durant un calorós estiu se celebren unes jornades culturals en el marc d'una universitat d'estiu. Tothom espera l'arribada d'un eminent escriptor, però el dia de la inauguració no apareix per enlloc. Fins que troben el seu cadàver, escanyat amb la corda d'un violí. Aquest fet serveix per encetar una divertida narració escrita en primera persona, en què l'Amadeu és el primer que es riu de si mateix, i on es parodien molts dels personatges que hi formen part.
Trobo que ha estat un encert recuperar aquesta novel·la, és entretinguda, es llegeix ràpid i fa passar una bona estona amb l'Amadeu.
diumenge, 22 de maig de 2022
El carrer estret
Com ja he dit abans, la lectura ha estat fàcil, tot i això a mesura que anava llegint el meu interès ha decaigut, m'ha agradat com Pla fa la dissecció dels personatges, però al final l'he trobat una mica repetitiu. Tot i això, estic contenta d'haver-me iniciat amb Josep Pla, un autor de qui vull llegir més llibres.
diumenge, 15 de maig de 2022
La trena de la meva àvia
En Max i els seus avis viuen en una residència per a refugiats a Alemanya, van marxar d'una Unió Soviètica en descomposició a la recerca d'una vida millor. Però per l'àvia d'en Max tot va malament: els metges i professors alemanys són uns incompetents, s'ha de vigilar molt amb el que es menja, els aliments poden ser tòxics i tot està ple de microbis que poden matar-los, sobretot a en Max, a qui ella considera un nen molt fràgil i malaltís. En el seu afany per protegir en Max, l'àvia, una dona d'un fortíssim caràcter, no s'adona que el seu marit s'ha enamorat d'una veïna, la Nina.
Amb La trena de la meva àvia començo a llegir algun dels molts llibres que han arribat al meu prestatge per Sant Jordi. No se m'hagués passat pel cap ni llegir-lo ni comprar-lo si no fos per una ressenya que vaig llegir no fa gaire d'en Xexu (llibresipunt.cat), i la veritat és que m'ha agradat molt, el personatge de l'àvia és genial, és que quasi la podia veure renegar de tot allò que no forma part de la seva manera de veure el món. Em venia de gust llegir un llibre no gaire llarg (aquest té només 189 pàgines) i ho he gaudit força.
diumenge, 8 de maig de 2022
Seguiré tus pasos
Reina, la dona forta i independent protagonista de Tot el bé i tot el mal, ha rebut informació per part d'un historiador sobre el seu passat i sobre el seu pare, mort en estranyes circumstàncies fa més de quaranta anys en un poble del Pirineu. Així doncs, Reina agafa el seu cotxe i va cap a Conques, un viatge que li portarà moltes més coses de les que ella espera. En capítols curts i alternant passat i present, poc a poc es va desgranant l'entrellat de la mort del pare de Reina, la història de la seva mare, de la seva àvia, tot també relacionat amb la caiguda de la ciutat de Barcelona sota les tropes de Franco a finals de la Guerra Civil.
En un passeig per una llibreria vaig veure l'edició de butxaca de Seguiré tus pasos i no vaig dubtar en comprar-la, tenia molt bon record de Tot el bé i tot el mal, tan entusiasmada estava que no vaig parar atenció en què havia llegit la primera part en català i havia comprat la segona en castellà, però l'he llegit amb el mateix entusiasme i m'ha enganxat tant com la primera entrega, m'agrada molt com escriu Care Santos.
diumenge, 1 de maig de 2022
Despedida a la francesa
Despedida a la francesa és una història molt disparatada amb uns personatges extravagants i immadurs, de fet és força increïble algunes de les coses que passen al llarg de la narració. S'ha fet fa poc una pel·lícula d'aquesta novel·la, tant ha sigut l'èxit que ha tingut. Però a mi no m'ha agradat gens, de fet he estat a punt de deixar-la i l'he acabat llegint en diagonal, no és el tipus de lectura que m'agrada, no trobo versemblants els personatges, per molt excèntrics que siguin. Vaig escollir aquesta lectura perquè forma part del repte de la Biblioteca Sud i també perquè he llegit crítiques molt bones, però no puc dir res positiu, crec no l'he entès.
divendres, 22 d’abril de 2022
Jardí vora el mar
Vaig trobar Jardí vora el mar en una botiga de segona mà, per només un euro no em podia perdre la possibilitat de tenir Mercè Rodoreda a casa per llegir-la en qualsevol moment. I així ha estat, un llibre que es llegeix força ràpid, el jardiner és un personatge entranyable des del meu punt de vista, un bon home, tranquil i pacífic. Els integrants de la família rica ja són una altra cosa, recorden altres personatges de Rodoreda, rics però infeliços, amb una realitat que se'ls imposa, amb amors fracassats i desenganys.
Com no pot ser d'una altra manera, aquest és un bon llibre d'una gran escriptora, tot i això haig de dir que dels que n'he llegit fins ara de Mercè Rodoreda és potser el que menys m'ha agradat, i no és que no m'hagi agradat, és que els altres que he llegit (La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies i Aloma) em van agradar molt més.
diumenge, 17 d’abril de 2022
La buena suerte
ATENCIÓ! SPOILER:
Crec necessari fer un spoiler per explicar una mica què és el que passa en aquest llibre: el senyor arquitecte baixa del tren en veure un cartell d'un pis en venda i decideix comprar-lo, un pis lleig, brut i arran de la via del tren. Per què ho fa? Perquè fuig de si mateix. Decideix establir-se en el poble, un poble petit on tothom es coneix. Ràpidament una veïna, la Raluca, intentarà establir-hi una relació, en principi amistosa, la Raluca és una dona encara jove, òrfena i maltractada per la vida però amb un gran esperit de superació. Ella li buscarà feina en un supermercat, li presentarà gent del poble, intentarà que ell es trobi a gust en un lloc tan aliè a l'entorn habitual del l'arquitecte.
Poc a poc s'aniran esbrinant els motius que han portat al protagonista a aquesta decisió tan dràstica, de què o qui s'amaga, com va evolucionant la seva relació amb la Raluca i els altres personatges que l'acompanyan: l'individu que li ha venut el pis, un mort de gana busca-raons i aprofitat; la veïna de dalt que maltracta la filla petita; el Felipe, un senyor gran que havia fet de miner i que ara viu connectat a un respirador.
Malgrat que la lectura ha estat agradable i que es tracten temes molt delicats, com la violència domèstica, els neonazis, els sentiments de culpabilitat, etc, haig de dir que no m'ha acabat de fer el pes, algunes situacions les he trobat forçades i el final no m'ha convençut gens ni mica. Aquesta és la primera novel·la que llegeixo de Rosa Montero, no descarto llegir-ne alguna altra més endavant però ara per ara m'ha decebut una mica.
diumenge, 10 d’abril de 2022
L'home del carrer
L'home del carrer és una novel·la que presenta un home molt intel·ligent i especial, amb una gran capacitat d'observació i reflexió. Aquesta és una novel·la molt curta, només cent noranta-cinc pàgines, que vaig escollir per seguir amb les lectures proposades pel repte de la Biblioteca Sud. Esperava una novel·la més profunda sobre el món dels rodamons però m'he trobat amb la història d'un home que m'ha semblat superdotat, amb una intel·ligència fora del comú i crec que una mica incapaç de gestionar-la. Penso que potser és massa curta, se li podria haver tret més suc al plantejament.
dimecres, 6 d’abril de 2022
Tinta invisible
Un jove detectiu que tot just comença la seva carrera professional, rep l'encàrrec per part del seu cap d'investigar la desaparició d'una dona jove, la Noëlle Lefebvre. No li ha donat gaire detalls, i ell anirà investigant amb molt poca cosa però ben predisposat i intrigat. Tot i això, no serà capaç d'esbrinar què li ha passat i el seu cap donarà per tancada la investigació sense donar-li més importància. Però el jove dectectiu continuarà intrigat per aquest cas, tant que passats els anys tornarà a investigar-lo pel seu compte.
Vaig anar un dia a la llibreria buscant un llibre curt, vaig trobar aquesta novetat d'un escriptor per mi desconegut però que és, segons diu a l'interior, un dels grans escriptors acuals de la novel·la francesa. Potser ho és, a mi m'ha deixat fora de lloc, no he acabat d'entendre el sentit del llibre, que comença de manera molt interessant però que de cop i volta fa un salt en el temps i en el lloc que no he acabat d'entendre. Quan l'he acabat m'ha quedat la sensació de no haver entès absolutament res del que l'autor volia transmetre, si és que realment hi havia alguna cosa que volgués transmetre.
diumenge, 3 d’abril de 2022
Ànima de tramuntana
Vaig comprar aquest llibre amb molta il·lusió, he llegit altres novel·les de Núria Esponellà que m'havien agradat, Ànima de Tramuntana ha rebut el premi Prudenci Bertrana i a més m'encanta la zona on s'ubica la narració. Però m'he quedat a la meitat del llibre, la part on es parla de la Mínia i la seva situació encara l'he trobat mig interessant, una mica lenta; però la part on es parla de l'Ekinar no m'ha agradat gens com està escrita, l'he trobat feixuga i em sobren molts detalls. Suposo que si ha rebut un premi com el que ha rebut és que ha de tenir coses bones que jo no les he sabut veure, però la veritat és que m'avorria llegint-la. Tot i això, l'he guardat amb el punt de llibre on l'he deixat, per si un dia més endavant m'animo a seguir.
diumenge, 27 de març de 2022
La història d'en Shuggie Bain
Al Glasgow als anys 80 hi va haver una forta crisi econòmica pel tancament d'importants empreses mineres i drassanes, moltes famílies van quedar a l'atur, malvivint amb ajudes de l'estat en barris marginals. L'Agnes Bain, mare d'en Shuggie i de dos fills més grans, és una dona que sempre ha tingut grans aspiracions, com tenir una casa bonica i vestir de forma elegant, però no ha tingut gaire sort: separada del pare dels seus dos fills grans, ara viu amb en Shug, un taxista faldiller que fa el torn de nit i pare d'en Shuggie. L'Agnes és alcohòlica, la beguda l'ajuda a sobreviure però també complica la seva vida i l'educació dels seus fills. Després de viure tots una temporada a casa dels pares de l'Agnes, en Shug ha aconseguit una casa, cosa que en principi sembla que fa molta il·lusió a la família, però aviat la realitat s'imposarà: la casa està als afores de Glasgow, en un degradat barri de miners, tots a l'atur ja que la mina va tancar. A més, en Shug deixa allà la dona i els fills i fa la seva vida. El petit Shuggie té problemes a l'escola, els altres nens el burxen, falta alguns dies a classe perquè la seva mare borratxa és incapaç de portar una vida mig endreçada, però en Shuggie només vol que la seva mare estigui bé, fa el que pot per ajudar-la.
Vaig comprar aquesta novel·la perquè l'havia vist recomanada per diversos blogaires, és un bon llibre, molt dur, l'alcoholisme de l'Agnes marca tota la narració, l'autor no estalvia detalls de com pot ser de trist i denigrant la vida d'una persona amb aquesta malaltia, com l'entorn no l'ajuda gens, tant la crisi econòmica com el masclisme de la societat d'aquells anys. Fa molta pena el pobre Shuggie, una criatura amb bons sentiments que estima moltíssim la seva mare, que es cuida d'ella com no ho fa cap dels adults que l'envolten, uns perquè l'han deixat d'estimar, d'altres perquè han perdut la paciència amb ella.
Tot i que és un bon relat, cru però autèntic, m'han sobrat pàgines, de vegades m'ha fet la sensació que l'autor podria haver estalviar-se detalls que no aporten res a la història, en definitiva, recomanable però sense presses i amb un bon estat d'ànim.
dissabte, 19 de març de 2022
Sota la neu bruta
Han passat dos anys des d'aquell succés i en Ferran, membre de l'altra parella i propietari del xalet, encara es pregunta què va passar exactament i si ell té alguna culpa en relació a la desaparició i posterior mort d'en Salvador.
Aquest és l'argument de Sota la neu bruta, una novel·la força curta però molt interessant, en què un fet casual que podria passar perfectament a dues parelles de pixapins s'acaba convertint en la possibilitat d'un crim, en una relació d'amistat que no és tan idíl·lica com pot semblar a primera vista i que fa preguntar-se si la mort del Salvador ha estat un accident o un assassinat.
dissabte, 12 de març de 2022
Tren a Puigcerdà
En general m'agrada com escriu la Blanca Busquets, els seus personatges són molt propers, senzills i humans, així que em vaig decidir a llegir Tren a Puigcerdà per seguir amb el repte de la Biblioteca Sud, un llibre que no és nou, la primera edició és de 2007, però m'ha anat de primera per seguir amb el repte. En la novel·la, cada personatge que viatja en el tren té la seva pròpia veu, és el seu interior el que parla amb sí mateix mentre observa els altres viatgers i reflexiona sobre el seu passat, present i relació amb els companys de viatge, com ja he dit abans, molt més estreta del que en principi podria semblar. L'edició que he tingut a les mans té només 220 pàgines, potser podria semblar que és poc per donar veu a tants personatges, però no ho és des del meu punt de vista, són només les reflexions personals que fa cadascú mentre dura l'aturada, crec que no cal ni més ni menys.
dissabte, 5 de març de 2022
Lady Susan
Lady Susan és una dona vídua, bella, intel·ligent i sense escrúpols, que cerca un marit ric per a la seva filla adolescent; però l'escollit no és del gust de la noia, que es nega a aquest matrimoni. Per altra banda, lady Susan vol atreure al germà de la seva cunyada, tot i que també ha mantingut una relació amb un altre home casat.
Aquest és l'argument de Lady Susan, una novel·la epistolar i curta que es va publicar posteriorment a la mort de la seva autora, Jane Austen. Per tant, ens trobarem dins l'univers de la novel·la anglesa clàssica, amb cavallers rics i pobres, dames intrigants com la mateixa protagonista i d'altres obligades a matrimonis concertats i de conveniència. Cal destacar la personalitat de lady Susan, egoïsta i manipuladora fins a extrems inconcebibles, que posa per davant de tot el seu propi interès en detriment de la felicitat de la seva pròpia filla.
He llegit aquesta novel·la per seguir amb el repte de la Biblioteca Sud, al qual també m'he apuntat aquest any. L'edició que he agafat de la biblioteca va acompanyada d'una altra narració, Los Watson, que de moment no he llegit, la deixaré per més endavant.
diumenge, 27 de febrer de 2022
Persecució
L'Èlia, dona madura, empresària i independent, fa un any que manté una relació estable amb l'Albert Jordi, treballador d'una llibreria. Un dia, sense cap avís previ, l'Albert li confessa a l'Èlia que fa deu anys va matar la seva dona amb un ganivet i que havia passat per la presó per aquest crim. Evidentment, l'Èlia queda ben estabornida, immediatament fa fora de casa seva l'Albert amb la intenció de tallar tota relació amb ell.
Aquest és el començament de Persecució, una novel·la que no sé ben bé com qualificar. No només l'Èlia n'és protagonista i té veu dins la narració, d'altres personatges també: l'Albert, com no, el Mercury i l'Andrés, companys de presó de l'Albert, i també la Teresa, hostessa d'un hotel. Cadascú d'ells té quasi tant protagonisme i pes narratiu com l'Èlia, de tots ells en coneixerem la vida i el pensament, el perquè actuen com ho fan i com ho justifiquen. No voldria donar més detalls per no fer spoiler; només dir que quan portava dos capítols vaig estar a punt de deixar-la perquè no li trobava el què, no me n'he penedit, però tampoc sabria com recomanar-la, mai m'he trobat amb una lectura així, tan descarnada, tan sincera amb la mentalitat dels personatges i el seu punt de vista.
diumenge, 20 de febrer de 2022
El ritual de los muertos
El ritual de los muertos és la segona entrega en què l'Anne és la protagonista, el primer llibre, La música de los huesos, no l'he llegit, crec que no és necessari haver llegit la primera part per seguir la segona. D'El ritual de los muertos puc dir que es llegeix fàcilment i ràpidament, podria pensar que la protagonista és un reflex de l'autora, Nagore Suárez, una noia jove i periodista com ella. Això fa que l'Anne sigui una noia independent però amb inseguretats, el fracàs de la seva relació amb el Gabriel li pesa molt, no sap com comportar-se amb ell. El cas del cadàver aparegut al cementiri s'anirà complicant amb altres successos que ella voldrà també aclarir, tot i la investigació policial en marxa. És una lectura entretinguda, sense pretensions i que fa passar l'estona.
dimarts, 15 de febrer de 2022
La vida autèntica
En ple confinament per la pandèmia de la Covid el Pere, home en la cinquentena, atractiu i sense problemes econòmics, sol·licita ajuda a un antic company d'escola, l'Oliver Bou, per tal que li ajudi a enamorar la Roxana, editora de prestigi. L'Oliver és un escriptor consagrat, tot i això és un home solitari i amb problemes d'autoestima que intenta apaivagar amb el menjar, cosa que fa que estigui passat de pes. El Pere ofereix a l'Oliver una gens menyspreable quantitat econòmica a canvi d'escriure cartes d'amor a la Roxana. L'Oliver accepta, confinats com estan no té altra cosa millor per fer, i es dedica a la feina amb tota la seva professionalitat. La Roxana va rebent cartes pràcticament cada dia, en teoria del Pere, i mentrestant l'Oliver poc a poc es va enamorant de la Roxana.
Vaig agafar aquesta novel·la sense gaires expectatives, tot i que havia llegit bones crítiques, i haig de dir que m'ha agradat força, he trobat els personatges ben treballats, se m'han representat molt reals, fins i tot puc dir que tinc un conegut que s'assembla al Pere en la forma de ser... Les situacions plantejades les he vist properes i realistes i això és el que ha fet en gran part que m'hagi agradat, els tres protagonistes tenen cadascú la seva veu dins la narració, pràcticament amb el mateix pes. La vida autèntica no és només una història d'amor, sinó que és també una reflexió sobre la vida, la mort, la maduresa, l'escriptura i m'atreveria a dir que també hi ha una part de filosofia. Molt recomanable.
dimarts, 8 de febrer de 2022
Policies
Barcelona, estiu de 1992, és a dir, Olimpíades. En aquell any els Mossos d'Esquadra eren un cos policial amb poques competències encara i en ple desenvolupament. En aquest marc, el nostre protagonista haurà d'investigar una complicada trama, que implica a l'agent de la DEA Lou Díaz, de visita a Barcelona per gaudir dels Jocs i que investiga la mort d'una jove de catorze anys relacionada amb una xarxa de falsificació de medicaments. Els mossos, que són pocs i amb pocs recursos, faran mans i mànigues per desenvolupar les seves investigacions i ajudar el Lou, un personatge peculiar que aprofitant visita turística i feina, amb la seva dil·latada experiència col·laborarà amb els mossos i els ensenyarà les seves tàctiques per obtenir informació.
Policies és una novel·la escrita entre Andreu Martin i Joan Miquel Capell, aquest últim ha estat molts anys mosso d'esquadra, pràcticament des dels inicis, i ha passat per totes les categories fins arribar a comissari. De tal manera que Policies esdevé un homenatge a la tasca de la policia catalana dels primers anys, amb manca de recursos, personal i competències, però molt motivada.
Com a farmacèutica que soc algunes parts de la trama m'han resultat conegudes, com la falsificació de receptes i el tràfic de medicaments com anabolitzants i altres medicaments, de les que vaig tenir coneixença en els inicis de la meva carrera professional tot i que mai em van afectar. Per altra banda, les novel·les de policies sempre m'han agradat, i aquesta no ha estat diferent, l'any de les olimpíades el recordo molt bé i m'ha agradat conéixer com treballaven els policies en aquella època. Tot i això, no puc dir que hagi estat un llibre dels que més m'han agradat, la veritat és que fins i tot m'ha angoixat l'estrès del protagonista per l'excés de feina i la manca de recursos.
dijous, 3 de febrer de 2022
Tor, tretze cases i tres morts
El Pirineu català és preciós, hi ha zones idíl·liques, però n'hi ha d'altres que tot i que ho semblin no ho són. És el cas de Tor, petit municipi de tretze cases, com bé diu el títol, tan petit que depèn administrativament d'Alins, no té ni llum ni aigua corrent, a l'hivern no hi viu ningú, ja que molts cops queda aïllat per la neu. Però té una posició estratègica, la seva muntanya, la muntanya de Tor, fa frontera amb Andorra pel port de Cabús. Desgraciadament, Tor és conegut pels crims que s'hi van cometre, l'últim va ser el juliol de 1995 i la víctima era Josep Montané, conegut com a Sansa, un dels veïns del poble. Feia mesos que Sansa havia estat declarat per la justícia com a únic propietari de la muntanya de Tor, i aquest fet va fer esclatar la desgràcia, darrera de la qual s'amaguen interessos econòmics i personals, contraban i rancúnies covades durant anys.
Carles Porta va ser el periodista encarregat per TV3 per cobrir primer la notícia del crim, i després per preparar un reportage més extens per al programa 30 minuts. En aquest llibre Carles narra les peripècies seves i del seu equip per poder documentar amb rigor el reportatge, i l'interès que li va despertar i que no va acabar un cop finalitzat i emès el programa.
divendres, 21 de gener de 2022
Seré feliz mañana
divendres, 14 de gener de 2022
La nevada del cucut
La Tònia era una dona que va viure fa cent anys en un petit poble de l'interior de Catalunya. De caràcter introvertit, va tenir la sort d'aprendre a llegir i escriure, cosa poc habitual en aquella època, i va escriure d'amagat durant anys les coses que li passaven, fent com una mena de diari. A més, la Tònia llegia tot el que li queia a les mans, que per desgràcia no era gaire cosa, i va quedar profundament impressionada per Solitud, més encara quan va saber que Víctor Català era una dona. Ja en el present, la Lali és una noia també enganxada a l'escriptura d'un diari com a mitjà reparador de les seves angúnies, pateix molt a causa del seu caràcter tancat, fins i tot els pares pensen que té alguna mena de problema psicològic.
Totes dues dones tindran un vincle comú, que s'anirà descobrint durant la narració, que ens traslladarà a una època molt dura per a les dones, la que va viure la Tònia, i que acabarà lligada al present amb la Lali, en una trama profunda i emotiva.
Fins ara havia llegit tres llibres de la Blanca Busquets: Tren a Puigcerdà fa molt temps, Jardí a l'Obaga i La fugitiva no fa tant, i totes tres lectures em van agradar, però no tant com La nevada del cucut, una novel·la que he trobat emocionant i ben treballada pel que fa a les dues protagonistes. Tot just després d'acabar-la he mirat opinions per les xarxes i n'hi ha que la deixen per terra, ben bé al contrari de la impressió que m'ha donat a mi, que he quedat impressionada i ben satisfeta.
diumenge, 9 de gener de 2022
Malena es un nombre de tango
Ens explica la història d'una noia que pertany a una família de l'alta burgesia que no se sent a gust amb si mateixa, és molt diferent de la seva bessona Reina, tant físicament com en el caràcter. La Malena voldria haver nascut nen i continuament se sent fora de lloc, tant a l'escola com amb la seva nombrosa família, excepte amb el seu avi, un home de caràcter singular que mostra una predilecció especial per la seva neta. La Malena prové d'una família amb molta història, que havien fet fortuna a Amèrica des de l'època colonial i que ara conserven alguna casa, quadres i alguna joia de gran valor.
M'he quedat sobre la pàgina 200 aproximadament, la Malena ja s'ha fet gran i ha fet estudis universitaris. No he seguit llegint, em fa la impressió que tot el que llegia es podia dir amb la meitat de pàgines, hi ha molts diàlegs familiars que em fa la sensació que es repeteixen, cada cop estic pitjor de la vista i la lletra és molt petita. Per tant, l'he retornat a la biblioteca, tot i que no descarto tornar a llegir-lo més endavant.
dijous, 6 de gener de 2022
La farmacèutica - 492 dies segrestada
Dins la seva línia, en Carles Porta ens porta un recull força objectiu del cas, tal i com fa en el conegut programa de TV3 Crims, del qual soc addicta, i també
en els programes de Catalunya Ràdio. Resulta molt esgarrifós tot el que envolta aquest segrest, tant qui ho va idear i cometre com les condicions infrahumanes en què van mantenir la Mª Àngels durant tant de temps. M'ha posat els pèls de punta.