Primavera cruel

   A la primavera de l'any 1956 apareix un home mort molt a prop de la residència de Franco, el palau d'El Pardo. L'home trobat mort anava armat, cosa que fa pensar als investigadors que pretenia atemptar contra la vida del dictador, és per això que el cas és encarregat a l'inspector Trevejo, que anteriorment ha demostrat les seves capacitats per resoldre casos complicats, i aquest ho és, no queda gaire clar si aquest home volia matar Franco, atès que un cop iniciades les investigacions comencen a aparèixer altres morts de persones relacionades amb la primera víctima, i que apunten a una trama estranya, no comunista com en un principi semblava ser.

  Aquest passat estiu vaig descobrir Luis Roso, un escriptor de novel·la negra estremeny, amb el primer cas de l'inspector Trevejo, Aguacero, un personatge peculiar, que tot i ser policia en l'època de la dictadura franquista no combrega gaire amb la política i intenta mantenir-se al marge, cosa prou difícil dins la seva professió. 

  Aquest nou cas de Trevejo m'ha agradat, el començament és una mica lent, però cap a la meitat comença a veure's el fons de la trama, complicada, potser una mica enrevessada pel meu gust, i amb un final força imprevisible. Sí que m'ha fet patxoca el fet que bona part de l'acció passa a Catalunya, amb personatges que parlen català, de fet Luis Roso va estudiar un temps a Barcelona.

El crimen de Malladas

 

 A l'estiu de 1915 cinc persones van morir de manera cruenta en una finca de la província de Cáceres, totes elles mortes a cops de destral, eren un home, dues dones, una d'elles embarassada, i dues nenes. La finca en qüestió, Malladas, pertany al municipi de Moraleja. Des d'allà es desplaçaran les autoritats per tal d'esclarir l'escalofriant succés, ja que hi va haver un fort acarnissament amb les víctimes. Les investigacions de la Guàrdia Civil van concloure amb la detenció de cinc jornalers de la zona, a qui es va processar, jutjar i condemnar per aquests crims. Fins aquí tot podria semblar que havia seguit el procés normal, però no va ser així, atès que els cinc jornalers asseguraven que la nit del crim estaven en un altre poble lluny d'allà, i molts testimonis així ho asseguraven. Altres proves també indicaven que no eren ells els assassins, però tot aixó es va obviar en el judici i se'ls va condemnar a cadena perpètua. L'advocat defensor, Manuel Telo, sempre va creure en la inocència dels jornalers, va lluitar per esclarir els fets però no va trobar mai recolzament i tot van ser traves en les seves investigacions, que semblava ser que apuntava a una fosca trama. 

  L'autor d'aquesta novel·la, que més que novel·la és un impressionant treball d'investigació, Luis Roso, és natural del poble on van succeïr el terrible crim, i quan va descobrir els fets es va sentir obligat a investigar. És així com ha escrit aquest llibre, on descriu amb la màxima objectivitat possible i amb la poca informació disponible, com creu ell que es van desenvolupar els fets posteriors als crims.

  Vaig descobrir Luis Roso aquest passat estiu, quan vaig passar uns dies per la província de Càceres, i en la preciosa llibreria La puerta de Tanhauser, a Plasencia, vaig veure en un prestatge un llibre de l'editorial Alrevés que em va cridar l'atenció, aquest llibre és Aguacero, em va agradar força i vaig pensar que continuaria llegint aquest autor. Tot i que El crimen de Malladas no és ben bé una novel·la, que quedat impactada per la narració, per tot el treball de recerca que ha fet l'autor, i crec que és d'aquells llilbres que deixa empremta.

Aguacero

 

 Gener de 1955. En un poble de la serra madrilenya en poc temps han mort assassinades quatre persones: dos guàrdies civils i l'alcalde del poble i la seva dona. És per això que l'inspector de la policia Ernesto Trevejo és enviat cap allà a investigar els crims amb l'ajuda d'un jove guàrdia civil. Les autoritats estan molt interessades en resoldre ràpidament aquests crims, en la zona s'està construint una gran presa i el govern de Franco vol donar una bona imatge a l'exterior.

  Durant aquestes vacances he passat per Plasencia i he aprofitat per visitar La Puerta de Tannhauser, una llibreria amb molt encant que segueixo des de fa temps a Instagram. És allà on he trobat aquesta novel·la d'un autor extremeny desconegut per mi però que ja porta escrites vàries novel·les amb l'inspector Trevejo com a protagonista.

  La lectura d'Aguacero ha estat interessant, pel protagonista i per l'època en què es desenvolupa l'acció, tres dies del mes de gener en els quals la protagonista és la insistent pluja que no para de caure, un ambient fred que s'agraeix en aquests dies de calor. L'he valorat amb 3 estrelles perquè no està contemplat el 3,5. S'agraeix que l'editorial Alrevés hagi recuperat el primer cas de l'inspector Trevejo, publicat originalment l'any 2016.