Guanyaràs una mar llisa

   L'Amàlia és una nena inquieta a qui la seva mare, la Gona, fa temps que li va explicar una història familiar en què es justificava el perquè el besavi tenia l'estrany nom d'Espiridió, que li van posar segons expliquen els familiars en ser rescatat l'avi després d'un naufragi en una illa grega. És per això que una nit de Sant Joan, l'Amàlia torna a fer preguntes sobre aquesta història, i la Gona, en voler-li respondre, es comença a qüestionar si tot va passar com a ella li han explicat. Per tal d'esbrinar l'entrellat real d'aquest relat familiar, la Gona començarà una exhaustiva recerca, amb les dades de la qual voldrà escriure un llibre, atès que ella mateixa és escriptora, un llibre on voldrà recollir informació sobre els seus avantpassats, pescadors de corall.

  No fa gaire temps vaig llegir La drecera, un llibre que em va agradar molt, del mateix autor de Guanyaràs una mar llisa, Miquel Martín i Serra. En veure que havia publicat un nou llibre el vaig apuntar a la llista de desitjos per a Sant Jordi i el vaig rebre de regal, i m'ha faltat temps per llegir-lo. I què m'ha semblat? Doncs reconec que no puc ser gens objectiva en donar la meva opinió, però ha estat així: m'ha agradat, m'ha emocionat, m'ha fet veure amb uns altres ulls els meus paisatges preferits de l'Empordà, a més de gaudir d'allò més amb el dialecte salat de la zona. Si bé crec que no és una gran obra literària sí que li he donat cinc estrelles per allò que m'ha fet sentir, considero que un bon llibre no és potser aquell amb una gran qualitat literària sinó aquell que et remou per dintre i et fa sentir que hi ets dins de la narració com si fossis una observadora del que passa. 

  A més, he descobert que durant el segle XIX hi havia expedicions de pescadors que marxaven més enllà de la costa a la recerca de corall, molt valorat llavors. Tot confirmat per una companya de feina empordanesa que m'ha ensenyat el penjoll que li va regalar la seva àvia quan era joveneta, fet amb corall que havien trobat en l'antiga casa familiar a l'Escala. Deixo aquí la foto d'aquest penjoll i una de la platja de Sa Riera, feta per mi fa uns mesos.

  

Mort sota zero

   

  En plena temporada d'esquí a Andorra es produeix un crim en un hotel de Soldeu: han assassinat una de les treballadores de l'hotel. Un dels millors clients d'aquest hotel, fill del marquès de Fenolleda, pateix un accident esquiant, tot i que ell assegura que l'han empès cap el buit. El comissari Llop s'encarregarà d'investigar tots dos casos, que causen un gran enrenou al tranquil país dels Pirineus, mentre haurà d'esquivar l'antic batlle, Climent Masoliver, un senyor ja gran i una mica peculiar que sembla que no ha assumit la seva actual posició de jubilat.

  Mort sota zero és la primera novel·la de Ludmilla Lacueva i també la primera de la saga protagonitzada per la parella comissari Llop i exbatlle Masoliver. Té dues línies temporals, l'actual a Andorra i una altra situada al Regne Unit als anys setanta. És una novel·la curta i entretinguda que es llegeix ràpidament i que ens transporta al petit país dels Pirineus i a la seva singularitat, que es reconeix en el personatge de l'exbatlle Masoliver, un senyor gran que sembla que encara visqui en la seva època jove, quan Andorra no era el paradís turístic i comercial que és ara. 

  Fa poc més de dos anys que s'ha publicat la tercera entrega d'aquesta sèrie negra andorrana. Mort sota zero ha estat una lectura ràpida, potser massa curta pel meu gust, trobo que se li podria haver tret més suc als personatges principals, tot i això no descarto llegir les següents ben aviat.