dimarts, 28 de novembre del 2023

Brots de narcosocietat

   No sé si tothom estarà d'acord, però en el meu cas, quan he vist alguna notícia relacionada amb el tràfic de haixix a Espanya sempre he pensat en la zona sud de l'Estat, per exemple en La Línea de la Concepción, tot just a tocar de Gibraltar. Un cop llegit el llibre de la Fàtima he vist que sí, en efecte, aquesta zona és ben coneguda per aquesta modalitat de delinqüència organitzada, des de fa molts anys sense que s'hagi pogut resoldre. Però el que més m'ha esgarrifat és saber que des de fa temps també s'ha fet servir la costa catalana per desembarcar grans quantitats de haixix, concretament alguns llocs de l'Empordà i sobretot la zona propera al delta de l'Ebre. 

  I si parlem de les plantacions de marihuana està clar que cada cop més Espanya s'està convertint en l'hort d'Europa, dia sí dia també es desmantella una plantació, en naus industrials, habitatges o al mig del bosc si convé.

  En aquest llibre l'autora ens va una revisió de diferents casos, alguns dels quals ha viscut en primera persona com a periodista, i recull no només les seves impressions personals, sinó també les de persones que ha conegut relacionades amb aquesta modalitat de crim organitzat, tant policies com delinqüents. Si heu vist el 30 minuts Les arrels del narcotràfic us podeu fer una petita idea, ja que en el llibre la Fàtima aprofondeix molt més en els diferents casos en què ha participat com a periodista, inclús recollint testimonis personals de policies i narcotraficants.



divendres, 17 de novembre del 2023

Miss Marte

   La periodista Berta Soneira està rodant un documental sobre la desaparició d'una nena fa 25 anys en un poble de la Costa da Morte; la petita Yulia, de tres anys, va desaparèixer el dia en què la seva mare, la joveníssima Mai, es casava amb el Santi, un jove del poble. La Mai era efectivament molt jove, i va causar una revolució en el poble quan va arribar un any enrere amb la petita Yulia, no només pel fet de presentar-se tan jove amb una criatura, sinó pel seu caràcter una mica especial, per dir-ho d'alguna manera. La Mai de seguida va fer amics tot i la seva peculiar manera de ser, i el seu amor amb el Santi va ser pràcticament a primera vista. Desgraciadament, a conseqüència de la desaparició de la petita Yulia la Mai va embogir i poc després va morir. 

  Aquest és el punt de partida de Miss Marte, que sembla força interessant i atractiu. Llàstima que la forma en què està escrita aquesta novel·la, caòtica en la narració dels fets, fa difícil seguir-ne el fil, les entrevistes que va fent la Berta de vegades són rares, de vegades he trobat que no tenen ni cap ni peus, amb contínues interrupcions i diàlegs difícils de seguir, tant per part dels entrevistats com per la Berta mateix. Els personatges que es van entrevistant són complicats d'entendre en les seves respostes i reaccions i trobo que no s'ha aprofondit gens en ells ni en la Mai o el Santi. He tingut la sensació de perdre'm contínuament i si he seguit llegint fins al final és per saber si es descobriria què va passar amb la Yulia, cosa que a vegades he dubtat que passaria. 

  Vaig comprar aquesta novel·la perquè n'havia sentit a parlar molt bé de l'autor i perquè era una edició de butxaca, barata i fàcil de portar, però vista l'experiència dubto que torni a llegir res més de Manuel Jabois.





dissabte, 11 de novembre del 2023

La oscura historia de la prima Montse

   

  El Paco, el cosí pobre i andalús, torna a Barcelona després d'uns anys a París. Tot caminant per l'avinguda Verge de Montserrat troba les restes del xalet on vivien els seus tiets. Què ha passat, com pot ser que la magnífica casa de la família Claramunt es trobi en aquest estat? El Paco i la Nuria, la seva cosina i germana de la Montse, van recordant poc a poc com es va produir la tragèdia familiar que van patir els Claramunt, família de la burgesia catalana molt ben posicionada socialment. Tot va començar quan la Montse, molt catòlica i dedicada en cos i ànima a fer la caritat entre els més necessitats, coneix un presidiari a qui està encaparrada en redimir.

  Feia temps que volia tornar a llegir Juan Marsé, m'agrada molt com descriu el barri on va néixer i els voltants i la gent que hi vivia. Per casualitats de la vida vaig passar fa pocs dies per la Ronda Guinardó i l'avinguda Montserrat, i mentre hi passava imaginava en Marsé, com hauria viscut els canvis d'aquells carrers de la seva infantesa i joventut.

  Quant a la novel·la, m'ha agradat molt, m'han atrapat tant la Montse com la seva germana Nuria, tan diferents en la seva personalitat com en el seu destí. Tot i això haig de dir que la lectura no ha estat gens fàcil, em fa la impressió que en Marsé s'ha recreat excessivament en la floritura lingüística, amb frases molt llargues i recargolades, plenes d'adjectius que han fet que a estones la lectura se m'hagi fet feixuga, si no fos per això li hauria donat 5 estrelles.