La Lucía i la Juliana són dues joves estudiants que gaudeixen d'una beca per continuar els seus estudis a Nova York i que comparteixen pis. La Lucía és mexicana i la Juliana de Colòmbia, ambdues pateixen pel fred de l'hivern novaiorquès en un pis petit que a més té ratolins. La Juliana inicia una relació amb el Profesor, un home de la universitat més gran que ella i que la té sotmesa a un maltractament subtil que la Juliana és incapaç de veure, però la Lucía sí, li va advertint però la Juliana continua molt enamorada del Profesor. Per altra banda, mentre la Lucía observa el deteriorament físic i psicològic de la seva amiga, va recordant la seva pròpia experiència amb el maltractament que patia la seva mare per part del seu pare i que a ella li tocava de retruc.
Vaig trobar aquesta novel·la en un prestatge d'exposició de la biblioteca i la vaig agafar perquè era curta i em ve de gust últimament llegir llibres curts. Quin encert, en poques pàgines l'autora és capaç de descriure perfectament com les dues joves, que només són un exemple de la societat, pateixen el masclisme de la societat en què viuen i com tothom fa la vista grossa davant les actituds i fets que s'observen com si el que passa fos el més normal del món. No només m'ha agradat, m'ha sabut a poc, voldria que hagués continuat per tal que els maltractadors acabessin enfonsats en la misèria que es mereixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada