La història d'en Shuggie Bain

   

  Al Glasgow als anys 80 hi va haver una forta crisi econòmica pel tancament d'importants empreses mineres i drassanes, moltes famílies van quedar a l'atur, malvivint amb ajudes de l'estat en barris marginals. L'Agnes Bain, mare d'en Shuggie i de dos fills més grans, és una dona que sempre ha tingut grans aspiracions, com tenir una casa bonica i vestir de forma elegant, però no ha tingut gaire sort: separada del pare dels seus dos fills grans, ara viu amb en Shug, un taxista faldiller que fa el torn de nit i pare d'en Shuggie. L'Agnes és alcohòlica, la beguda l'ajuda a sobreviure però també complica la seva vida i l'educació dels seus fills. Després de viure tots una temporada a casa dels pares de l'Agnes, en Shug ha aconseguit una casa, cosa que en principi sembla que fa molta il·lusió a la família, però aviat la realitat s'imposarà: la casa està als afores de Glasgow, en un degradat barri de miners, tots a l'atur ja que la mina va tancar. A més, en Shug deixa allà la dona i els fills i fa la seva vida. El petit Shuggie té problemes a l'escola, els altres nens el burxen, falta alguns dies a classe perquè la seva mare borratxa és incapaç de portar una vida mig endreçada, però en Shuggie només vol que la seva mare estigui bé, fa el que pot per ajudar-la.

  Vaig comprar aquesta novel·la perquè l'havia vist recomanada per diversos blogaires, és un bon llibre, molt dur, l'alcoholisme de l'Agnes marca tota la narració, l'autor no estalvia detalls de com pot ser de trist i denigrant la vida d'una persona amb aquesta malaltia, com l'entorn no l'ajuda gens, tant la crisi econòmica com el masclisme de la societat d'aquells anys. Fa molta pena el pobre Shuggie, una criatura amb bons sentiments que estima moltíssim la seva mare, que es cuida d'ella com no ho fa cap dels adults que l'envolten, uns perquè l'han deixat d'estimar, d'altres perquè han perdut la paciència amb ella. 

  Tot i que és un bon relat, cru però autèntic, m'han sobrat pàgines, de vegades m'ha fet la sensació que l'autor podria haver estalviar-se detalls que no aporten res a la història, en definitiva, recomanable però sense presses i amb un bon estat d'ànim.

Sota la neu bruta

   Dues parelles, dos matrimonis benestants de Barcelona, han pujat a la Masella a esquiar i passar uns dies, tot i que TV3 ha anunciat que s'acosta la tempesta del segle. Ells no fan gaire cas de les advertències, passen el dia esquiant, dinen i beuen tranquil·lament fins que pràcticament els fan fora de l'estació, ja que la tempesta la tenen gairebé a sobre. A mig camí fins al seu xalet, la tempesta de neu i vent ja descarrega amb força i han de deixar el vehicle per acabar de fer l'últim tram fins a la casa a peu. Un cop a dins de la casa falta un d'ells, en Salvador, però tal i com està el temps és pràcticament impossible sortir a buscar-lo.

  Han passat dos anys des d'aquell succés i en Ferran, membre de l'altra parella i propietari del xalet, encara es pregunta què va passar exactament i si ell té alguna culpa en relació a la desaparició i posterior mort d'en Salvador.

  Aquest és l'argument de Sota la neu bruta, una novel·la força curta però molt interessant, en què un fet casual que podria passar perfectament a dues parelles de pixapins s'acaba convertint en la possibilitat d'un crim, en una relació d'amistat que no és tan idíl·lica com pot semblar a primera vista i que fa preguntar-se si la mort del Salvador ha estat un accident o un assassinat. 

Tren a Puigcerdà

  

  De tots és ben conegut que la línia R3 de Rodalies no és de les que millor funcionen. Aquesta línia ferroviària passa per la plana d'Osona per finalitzar el seu recorregut a Puigcerdà. Un matí de Sant Esteve un grup de persones agafen aquest tren per visitar la família en aquest dia tan assenyalat. En principi sembla que no tenen res en comú entre ells, uns han pujat a Barcelona, d'altres a Granollers... Sobtadament, el tren queda aturat prop de Manlleu, fora fa molt fred i no sembla que el tren hagi de tornar a posar-se en marxa en breu, els viatgers comencen a posar-se nerviosos, a mirar-se els uns als altres, i és així com poc a poc es van coneixent les seves històries personals i es veurà que estan més relacionats entre sí del que semblava en un principi.

 En general m'agrada com escriu la Blanca Busquets, els seus personatges són molt propers, senzills i humans, així que em vaig decidir a llegir Tren a Puigcerdà per seguir amb el repte de la Biblioteca Sud, un llibre que no és nou, la primera edició és de 2007, però m'ha anat de primera per seguir amb el repte. En la novel·la, cada personatge que viatja en el tren té la seva pròpia veu, és el seu interior el que parla amb sí mateix mentre observa els altres viatgers i reflexiona sobre el seu passat, present i relació amb els companys de viatge, com ja he dit abans, molt més estreta del que en principi podria semblar. L'edició que he tingut a les mans té només 220 pàgines, potser podria semblar que és poc per donar veu a tants personatges, però no ho és des del meu punt de vista, són només les reflexions personals que fa cadascú mentre dura l'aturada, crec que no cal ni més ni menys.

Lady Susan

   Lady Susan és una dona vídua, bella, intel·ligent i sense escrúpols, que cerca un marit ric per a la seva filla adolescent; però l'escollit no és del gust de la noia, que es nega a aquest matrimoni. Per altra banda, lady Susan vol atreure al germà de la seva cunyada, tot i que també ha mantingut una relació amb un altre home casat. 

  Aquest és l'argument de Lady Susan, una novel·la epistolar i curta que es va publicar posteriorment a la mort de la seva autora, Jane Austen. Per tant, ens trobarem dins l'univers de la novel·la anglesa clàssica, amb cavallers rics i pobres, dames intrigants com la mateixa protagonista i d'altres obligades a matrimonis concertats i de conveniència. Cal destacar la personalitat de lady Susan, egoïsta i manipuladora fins a extrems inconcebibles, que posa per davant de tot el seu propi interès en detriment de la felicitat de la seva pròpia filla. 

  He llegit aquesta novel·la per seguir amb el repte de la Biblioteca Sud, al qual també m'he apuntat aquest any. L'edició que he agafat de la biblioteca va acompanyada d'una altra narració, Los Watson, que de moment no he llegit, la deixaré per més endavant.