Fa molt temps que volia llegir alguna cosa de Jo Nesbo, tant que me l'havien recomanat i no sé ben bé què dir. No sóc gaire fan de la novel·la negra nòrdica, he llegit alguna cosa d'Assa Larsson, Camilla Lackberg, Analdur Indridasson, i no m'han desagradat però no puc dir que m'hagin impressionat. Potser és perquè no acabo d'entendre la societat escandinava, sempre són les dones les víctimes, els assassin són cruels i l'alcoholisme masculí és omnipresent.
Tot i això, vaig picant d'aquí i allà i a la biblioteca vaig trobar aquesta novel·la, que no és la primera de la sèrie del policia Harry Hole però m'hi vaig llançar de cap, vistes les bones crítiques.
M'he trobat un llibre difícil de seguir pels noms dels personatges, que en són uns quants, uns diàlegs que a vegades he hagut de llegir dos cops per saber de què parlaven i, com no, dones assassinades per cruels botxins i un protagonista alcohòlic mig rehabilitat.
Amb això no vull dir que no sigui una bona novel·la negra, vist l'èxit que ha tingut des de la primera entrega, però no sé si és el gènere nòrdic, l'autor o jo mateixa poc receptiva, que no he sabut veure-li l'encant que segurament en té.