Aquest és el punt de partida de Miss Marte, que sembla força interessant i atractiu. Llàstima que la forma en què està escrita aquesta novel·la, caòtica en la narració dels fets, fa difícil seguir-ne el fil, les entrevistes que va fent la Berta de vegades són rares, de vegades he trobat que no tenen ni cap ni peus, amb contínues interrupcions i diàlegs difícils de seguir, tant per part dels entrevistats com per la Berta mateix. Els personatges que es van entrevistant són complicats d'entendre en les seves respostes i reaccions i trobo que no s'ha aprofondit gens en ells ni en la Mai o el Santi. He tingut la sensació de perdre'm contínuament i si he seguit llegint fins al final és per saber si es descobriria què va passar amb la Yulia, cosa que a vegades he dubtat que passaria.
Vaig comprar aquesta novel·la perquè n'havia sentit a parlar molt bé de l'autor i perquè era una edició de butxaca, barata i fàcil de portar, però vista l'experiència dubto que torni a llegir res més de Manuel Jabois.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada