Suite francesa

  

 Ha començat la Segona Guerra Mundial, els alemanys han envaït França i s'acosten a París. Això provoca el desplaçament de moltes persones, que fugen cap al sud del país. Qui són aquestes persones? Evidentment hi ha de tot, però veurem famílies burgeses, banquers, aristòcrates, tots ells amb els seus cotxes, i amb els problemes que causa una fugida massiva: manca d'aigua, d'aliments, d'allotjament, de benzina... Alguns d'ells ho porten millor que d'altres, que no entenen com persones respectables com ells no tenen preferència per a allò que necessiten per al seu  benestar: un bon llit en un hotel, un dinar exquisit, un bon lloc on deixar el seu vehicle, carregat no només amb maletes, sinó també amb joies, porcellanes, quadres, i tot allò que consideren de valor i necessari per al seu benestar. 

  Més endavant, en la segona part, ens trobarem en un poble on, un cop firmat l'armistici per part de França, arriben tropes alemanyes, s'estableixen allà com a base d'operacions i entren en contacte amb la gent del poble, grangers, terratinents i aristòcrates, els oficials s'allotgen a les cases de la gent amb recursos i conviuen amb distància i respecte.

  La part final d'aquesta novel·la incabada d'Irène Némirovsky són unes notes de la mateixa autora en què prenia apunts sobre la continuació que tenia prevista, i finalment unes cartes que formen part d'una correspondència entre diferents persones que formaven part de l'entorn de l'autora, morta en el camp de concentració d'Auschwitz l'any 1942.

  Suite francesa és una de les millors novel·les que he llegit mai, és increïble com l'autora és capaç de retratar els personatges que en formen part, l'egoïsme i la crueldat dels burgesos i aristòcrates que es creuen per sobre de la resta del món, no dubten en passar per sobre de malalts, ancians o nens per tal de fer valer el que ells creuen que tenen dret. 

El ball

    Més que una novel·la, El ball és un relat curt, ambientat en el París dels anys 20. Els protagonistes són la família Kampf, formada pel matrimoni i la filla de catorze anys Antoinette.

   El pare, d'origen jueu, ha tingut un cop de sort a la borsa que ha fet pujar l'estatus social dels Kampf, que ara disposen d'una casa més gran i de personal de servei. La mare, Rosine, decideix organitzar un ball a casa seva per presentar-se en societat, però prohibeix la presència de l'Antoinette, ja que no vol que li robi protagonisme. Això provoca un gran disgust de l'Antoinette, que es troba en ple procés d'adolescència i veia en el ball la seva gran oportunitat de trobar l'amor que tant idealitza.

    En molt poques pàgines es pot dir molt, i això és un gran mèrit per part d'Irène Nemirovski, que planteja per una banda la necessitat de reconeixement social amb tota la hipocresia que envolta la societat del moment, i per altra banda l'egoïsme de la mare que no vol la filla en el ball. Com també la dificultat de viure l'adolescència en un entorn com el que viu l'Antoinette. Amb el personatge de la Rosine n'hi ha per sucar-hi pa. 

    

   

El ardor de la sangre

     En un petit poble francès a començament dels anys 30, Silvio ha retornat a casa després de recórrer el món i malbaratar la seva fortuna personal. Ara ja és gran, té seixanta anys, està sol ja que mai s'ha casat ni ha tingut fills, i veu passar els dies poc a poc sense ganes de relacionar-se amb ningú. Només de tant en tant visita la seva cosina, feliç dona casada i mare de quatre fills, mirall de virtuts i que està a punt de casar la seva filla gran. 
    En aquest tranquil entorn, on sembla que mai no passa res i cadascú es preocupa només de les seves terres, la collita i el ramat, les coses no són el que semblen. La mort d'una persona en estanyes circumstàncies provoca de manera inesperada la sortida a la llum de secrets incomfesables, pecats de joventut comesos per l'empenta de la sang calenta, que fa que les persones madures no es reconeguin a si mateixes quan recorden les passions del passat.
    No coneixia aquest llibre ni l'autora, Irène Némirovsky, fins que vaig llegir fa uns dies la ressenya de Quadern de mots i vaig busca la biografia d'aquesta escriptora morta l'any 1942 en el camp d'extermini d'Auschwitz. Tot seguit vaig tenir la sort de trobar-lo a la biblioteca i l'he llegit en un dia, 145 pàgines que m'han impressionat per la manera com descriu l'ambient d'aquest petit poble de cases aïllades, persones que no són el que semblen, fets amagats que tothom coneix però calla per evitar mals majors. Una petita joia.