Les aventures de Sherlock Holmes

   A Les aventures de Sherlock Holmes, el seu amic i company doctor Watson narra en primera persona com el famòs detectiu investiga tant delictes i crims com fets que aparentment podrien ser-ho i acaben convertint-se en fets sense trascendència criminal però amb una certa intriga que Holmes resol ràpidament amb les seves grans dots d'observació i la àmplia informàció que obtè de la premsa escrita, que llegeix a fons diàriament. 

   Tal i com estan escrits aquests relats, no costa gens imaginar-se Sherlock Holmes en el saló de la seva casa de Baker Street, amb la seva pipa i els ulls mig tancats, escoltant a qui li demana ajuda i a la vegada ja esbrinant la solució al problema plantejat.

   Fa dies que donava voltes a llegir alguna cosa sobre Sherlock Holmes. No m'acabava de decidir perquè em sentia una mica contaminada per les pel·lícules i les sèries de televisió, tot i que aquestes últimes no les segueixo a vegades he vist algun trosset perdut. El fet de trobar aquesta edició, que comprèn relats curts, em va fer decidir-me, i ha estat un gran encert. 

Susqueda

   La construcció de l'embassament de Susqueda va causar força enrenou entre la població afectada per aquesta gran obra, no només per la desaparició del petit poble de Susqueda o per l'alteració del cabal del riu Ter, sinó per la ubicació de la presa, no debades la Garrotxa és un terreny volcànic, tot i que l'activitat sísmica és mínima o pràcticament nul·la. Però això és sempre així? No és cert que de tant en tant es produeixen petits terratrèmols, pràcticament imperceptibles però que queden registrats en els sismògrafs? I si algun dia un d'aquests petits moviments sísmics arriba a un nivell una mica superior a l'habitual? I si a més es produeix en un lloc crític? Tot això és possible, i podria arribar a afectar la presa de Susqueda, provocant danys irreparables, tant que el trencament de la presa es converteix en un fet altament probable. Què passaria? Tots els pobles de la conca del Ter quedarien assolats per una gran ona d'aigua.

   El plantejament de Susqueda esgarrifa per la proximitat d'uns fets que a mesura que es va llegint es van visualitzant per part del lector. A més l'autor desdramatitza i fa que el relat sigui el més objectiu possible, abarcant totes les possibilitats que certament podrien passar, com l'enfocament per part de l'Administració del desastre, els plans d'evacuació de la població, com quedaria d'afectada tota la zona, la missió dels alcaldes, bombers, policia, la informació que reb la població. 

    Miquel Fañanàs ha construit aquesta novel·la a partir d'un relat curt escrit per ell mateix fa anys i que va guanyar un premi l'any 1983, i amb l'assessorament d'experts geòlegs l'ha fet tan versemblant que fa por, sobretot als que tenim un lligam especial amb Girona i els pobles del voltant.

Clarissa

    La jove austriaca Clarissa és òrfena de mare des de ben petita i criada en un internat per a nenes dirigit per monges, ja que el seu pare dedica la seva vida integrament al servei a l'exèrcit. El pare és un personatge fred i distant, tan bolcat en la feina que és incapaç d'una petita mostra d'afecte per la Clarissa i el seu germà Eduard, se sent insegur quan està amb ells i només és feliç dedicant tot el seu temps a la vida militar i a recollir múltiples dades estadístiques que siguin útils per la seva feina. 

   Un dia la Clarissa reb la notícia de que ha d'abandonar sobtadament l'internat i tornar a casa amb el seu pare, com també ho ha de fer l'Eduard, que ha d'abandonar l'acadèmia militar. La Clarissa trobarà feina amb un emient psiquiatra, i a partir d'aquí el seu petitíssim univers s'anirà obrint poc a poc fins trobar l'amor en un mestre francès. Però esclatarà la Gran Guerra, austríacs i francesos seran enemics i la Clarissa es veurà obligada a tornar a casa i abandonar el seu amor.

  Fa molts anys que vaig llegir Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona, i pràcticament no recordo res d'aquesta novel·la, excepte que em va sorprendre gratament per la seva sensibilitat parlant de les dones, cosa que no esperava en un autor dels anys 30-40. Em venia de gust llegir alguna cosa més d'Stefan Zweig, i l'únic que vaig trobar a la biblioteca ha estat aquesta curta novel·la, incabada per l'autor, en la qual es parla tant de la desgràcia de la guerra com de la ment humana, de la manca de tendresa, de l'honor, de les relacions familiars, de la societat; fa la impressió que l'autor aprofita la història que narra per parlar de la seva pròpia filosofia de la vida, per expressar els seus propis sentiments envers tot allò que l'envolta. Llàstima que hagi quedat incabada.