El 19 de marzo y el 2 de mayo

  Un altre llibre d'aquells que feia temps i temps que estava a la pila de pendents de llegir i que per fi ha caigut. La tercera entrega dels Episodios Nacionales de Benito Pérez Galdós és un llibre curt però gens fàcil de llegir sobretot pel castellà ranci que fa servir, ple d'adjectius i frases llarguíssimes que no desmereixen l'obra però la fan una mica espessa pels que estem acostumats a l'ús del llenguatge actual. 

 En aquest tercer Episodio el jove Gabriel, protagonista dels anteriors Trafalgar i La Corte de Carlos IV, es troba amb dos fets històrics molt próxims i relacionats: per una banda, el motí d'Aranjuez, que va suposar la caiguda de Godoy; i per altra banda la caiguda de Madrid a causa de la subtil invasió del país per part de l'exèrcit francès de Napoleó.  

 Cal destacar com Galdós evidencia els problemes de la societat de l'època: religiosos que guanyen plaça perquè són amics o parents de, funcionaris poc competents col·locats a dit, xarlatans sense cultura que arrosseguen el populatxo darrera seu, un governant com Godoy, etc. Tot i que el llibre és curt se m'ha fet una mica pesat, no només pel tema del llenguatge que he comentat, sinó també per culpa dels diàlegs entre els personatges, em costa creure que la gent parlès de la manera que ho fa en el llibre. A més, a part de Gabriel, que és el personatge més creïble, racional i normal segons el meu punt de vista, la resta mostren actituds molt extremes en els seus defectes, ja sigui l'avarícia, la maldat, la rancúnia o la innocència. No obstant això, no descarto llegir més endavant els següents Episodios perquè la història és un tema que sempre m'ha agradat.

Tristana

   Madrid, a principis del segle XX. La jove Tristana ha quedat òrfena i el senyor Garrido, amic dels pares i als qui ha hagut d'ajudar econòmicament en diverses ocasions, l'acull a casa seva. El senyor Garrido, don Lope, és un home ja gran, cavaller amb una magre situació econòmica, que sobreviu amb uns escasos recursos i que sempre ha estat un Don Juan, per a ell qualsevol dona és susceptible de convertir-se en una conquesta, ja sigui casada, soltera o fins i tot monja. I Tristana no ha de ser una excepció per a ell, ara ja gran i envellit converteix la innocent jove en la seva amant. Però Tristana un dia desperta i comença a tenir iniciativa, ganes de viure, d'aprendre, de coneixement, de llibertat, una llibertat vetada i impensable per a les dones de la seva època.

  M'ha sorprès que ja en l'època de Galdós un home pogués descriure de manera tan clara la situació de les dones i les seves necessitats com a persones lliures i iguals als homes; així ho expressa Tristana:

"Aspiro a no depender de nadie, ni del hombre que adoro. No quiero ser su manceba, tipo innoble, la hembra que mantienen algunos individuos para que les divierta; como un perro de caza; ni tampoco que el hombre de mis ilusiones se me convierta en marido. No veo la felicidad en el matrimonio. Quiero, para expresarlo a mi manera, estar casada conmigo misma y ser mi propia cabeza de familia."

  Tot i aquestes idees que tant sí com no vol tirar endavant Tristana, el destí no l'acompanyarà, les seves il·lusions s'aniran diluint poc a poc sense que ella mateixa en sigui conscient i la realitat acabarà imposant-se.

  Quan anava a l'institut les lectures obligatòries acostumaven a ser molt pesades i farragoses, marxaven les ganes de tornar a llegir mai més cap llibre de l'autor en qüestió. Sóc de l'opinió que els autors clàssics s'han de conéixer, però escollint molt bé l'obra, i crec que aquesta seria molt adequada, tant per la temàtica com pel número de pàgines, 234 en aquesta edició, incloent-hi un dens pròleg per mi prescindible. Vaig conéixer en la meva adolescéncia Benito Pérez Galdós per La desheredada, que recordo com un totxo infumable i que encara volta per casa sense que m'hagi atrevit a obrir-lo mai més.

   Però també tinc a l'abast els Episodios Nacionales, bastant més curts i que tracten fets històric de manera novel·lada i força rigorosa. Això em va fer retornar a Galdós i canviar la trista opinió i el mal record que en tenia. I per això mateix fa uns dies vaig trobar Tristana a la biblioteca, un llibret relativament curt i avalat per la pel·lícula de Buñuel, que encara no he vist. Tot i això, el llenguatge utilitzat per l'autor no és gens fàcil, una mica barroc i recarregat.

Episodios Nacionales: La corte de Carlos IV

  El jove Gabriel, protagonista de Trafalgar, arriba a Madrid tot sol, ja que no té família, a buscar-se la vida com pot. Entrarà al servei de La González, actriu de teatre molt ben relacionada amb la noblesa que envolta el rei Carlos IV. Són els temps que precedeixen a la invasió napoleònica, concretament l'enfrontament entre el príncep Fernando i els seus pares Carlos i María Luisa a causa de l'excessiva influència de Godoy sobre la parella reial. Gabriel entrarà en contacte no només amb el món del teatre, sinó també amb la cort reial i tot el que l'envolta, en forma d'intrigues, conspiracions i traicions. 

  Mitjançant les vivències del jove Gabriel en la cort de Carlos IV, Galdós fa un retrat de la societat de l'època, on es critica tot allò que suposi una evolució en la mentalitat de la gent, per exemple el dret de la dona a escollir el seu destí, en forma de boicot a l'estrena d'El sí de las niñas de Moratín. Però es pot arribar a perdonar la traició d'un fill envers els seus pares o desprestigiar la figura de Godoy acusant-lo de bigàmia i menyspreant el seu origen humil. 

  Fa uns tres anys que vaig llegir el primer Episodio Nacional, em va agradar però fins ara no havia trobat el moment de llegir el segon. No és un llibre de lectura fàcil per l'estil una mica antic en què està escrit, però sí resulta àgil i entretingut, i imprescindible per conéixer la història dels últims segles d'una manera diferent. 

Trafalgar

    

    De vegades tenim a l'abast llibres que no ens criden, que no ens ve de gust llegir, que mai trobem el moment per començar, que es queden mesos a sobre d'una tauleta agafant pols, o que simplement només veient el nom de l'autor ja fa mandra llegir-los. I és que Benito Pérez Galdós és sens dubte un gran escriptor, però el fet de què sigui lectura obligatòria en el batxillerat d'abans fa que molts l'haguem avorrit. 

   Però un bon dia veig al bloc de http://serendipia-monica.blogspot.com/, ja fa uns mesos, que havien encetat una lectura conjunta dels Episodios Nacionales de tan il·lustre escriptor. I jo que tinc a l'abast de la mà tota la col·lecció i perdent-me aquest esdeveniment que sens dubte engresca. Així que més aviat tard, per fi he llegit Trafalgar.

    El jove Gabriel treballa al servei d'un capità a punt de la jubilació però que troba a faltar la vida a bord d'un vaixell de guerra. Tant la troba a faltar que malgrat la seva edat i el seu estat físic decideix embarcar-se al Santísima Trinidad acompanyat del Gabriel, que narra en primera persona els esdeveniments immediatament anteriors i posterior a la batalla de Trafalgar, a la vegada que els diàlegs dels personatges serveixen a Galdós per criticar la ineptitud dels governants i la corrupció política que abocava el país al desastre.

    De lectura relativament fàcil i no gaires pàgines, ho recomano per a tots aquells a qui agradi la novel·la rigurosament històrica.