Lectures 2019

  I els anys van passant, cada cop més ràpid i toca fer balanç lector del 2019. En general puc dir que estic força satisfeta ja que he llegit molts llibres, encara que sempre sembla poc (so many books, so little time...), i que aquest any m'he comprat més llibres que cap any anterior, tants que no els he volgut ni comptar; però com a contrapartida, alguns d'ells són de botiga de segona mà, on he portat allò que ja no m'hi cap a casa i tampoc necessito conservar, a vegades és difícil decidir de quins llibres m'haig de desfer però necessitava espai.

  Com a resum puc dir entre d'altres coses que he llegit un munt de novel·la policiaca, ha sortit així de manera espontània, no ho he fet expressament. A més:

- M'ha agradat molt: Tigres de cristal, de Toni Hill. Comprat en una botiga de segona mà em va sorprendre gratament, entre d'altres coses perquè soc contemporània dels protagonistes i m'ha fet recordar coses de l'adolescència. Un millón de gotas també m'ha impactat, només havia llegit fa molt temps Víctor del Árbol i crec que ha fet una gran evolució com a narrador, a més els fets que relata són història i molt durs. I Lucia Berlin, com no.

- M'ha emocionat: La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey, quina història més tendra i preciosa la de la correspondència entre la escriptora Juliet i els habitants de l'illa de Guernsey. També haig d'incloure dins d'aquesta categoria dos llilbres molt diferents però que parlen de la pèrdua d'un ésser estimat: Peces d'un trecaclosques, de la companya blogaire Núria Martinez i Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols.

- He abandonat: Cops de bec a Pasadena, de Pedrolo. Esperava una altra cosa, potser més semblant a Joc brut.

- No hauria d'haver llegit: aquest any no hi ha cap llibre dins d'aquesta trista categoria, ni tan sols El día que se perdió la cordura, que no em va agradar gens ni entenc encara que li troba la gent perquè hagi estat un èxit literari.

- He rigut amb: cap dels llibres que he llegit aquest any, tots ells han sigut lectures molt serioses (...).

- He descobert: El otoño del comisario Ricciardi, més que un descobriment ha estat un retrobament amb el còmic. Descobriment sí que ha estat Salvador Macip, un autor que té un munt de llibres escrits i que he descobert gràcies al company blogaire en Xexu.

- M'ha decebut: Si esto es una mujer, de Lorenzo Silva i Noemí Trujillo. Potser perquè esperava una protagonista semblant als Chamorro i Bevilacqua de Silva i vaig trobar una dona que no em va caure gens bé.

- He retornat a la biblioteca sense llegir: El silencio de la ciudad blanca. El vaig recollir i ni vaig obrir-lo, em va fer mandra un llibre amb tantes pàgines i tot i que hagi estat un rècord de vendes no em vaig veure amb cor de començar-lo amb tantes lectures que tinc pendents.

No puc acabar aquest resum sense recordar Claudia Piñeiro i Javier Cercas, dos autors de qui havia llegit coses fa molt temps i que he tornat a llegir aquest any. Bones lectures a tots!

Gente normal

   Marianne i Conell són companys d'institut, ella filla d'un pare maltractador ja mort i actualment sense problemes econòmics; ell és fill de mare jove i soltera que treballa a casa de la Marianne fent les feines domèstiques. Estan acostumats a tractar-se des de fa temps a causa de la relació laboral entre les seves mares tot i que a l'institut mantenen les distàncies. El curs escolar i l'etapa a l'institut estan a punt de finalitzar per a tots dos, han de decidir el seu futur i mentrestant inicien una relació d'amagat dels seus companys de classe però que fa que es mantingui entre ells un fort sentiment d'amistat. Això fa que decideixin compartir universitat. Un cop fet el salt al món universitari la relació entre ells canvia i entra en un periode d'encontres i desencontres mentre altres persones entren i surten de les seves vides.

   Aquesta novel·la ha arribat a les meves mans mitjançant l'entrega d'octubre de Bookish i puc dir que ha sigut una bona lectura, que al començament no m'acabava de fer el pes perquè em semblava una historieta d'amor entre adolescents però poc a poc m'ha anat enganxant a mesura que anava descobrint la psicologia dels dos protagonistes per entrendre el perquè del seu comportament. El que potser m'ha descolocat una mica és el final, que he trobat brusc, com si li faltés algun capítol per acabar de tancar la història de Marianne i Conell. O potser és que aquesta història no s'ha de tancar.

Felicidad

   Aquest és el títol de la novel·la que vaig rebre a casa corresponent a la meva suscripció a Bookish pel mes de novembre. Un altre cop un recull de relats curts, que no acostumen a agradar-me però últimament estava llegint alguns que m'estaven fent canviar d'opinió, com el Bookish de setembre, Un corazón demasiado grande, o els llibres de Lucia Berlin que són impressionants. Així és que les expectatives eren bones però en aquest cas haig de dir que cap dels cinc relats m'ha agradat, els he trobat insípids i fluixos, no m'han dit absolutament res. Tots ells estan ambientats en una Irlanda rural del segle XX, ja que l'autora, Mary Lavin, va morir el 1996, i retraten una societat molt concreta, amb les dones com a protagonistes i també la religió catòlica, de fet en un dels relats, Un mero accidente, hi ha dos religiosos que juguen un paper molt important.

   Segons la contraportada els cinc relats són contes, potser per això no els he acabat d'entendre, ja que tinc poca imaginació. També diu que Felicidad és una obra que parla de tu a tu amb una intimitat que commou; jo no he sentit res de tot això, m'ha deixat del tot indiferent. Una llàstima. Això sí, el sobre de xocolata que anava amb el paquet estava molt bo. 

Vacances d'hivern

   El Gerry i la Stella són un matrimoni de jubilats que decideixen, en ple hivern, passar un cap de setmana llarg a Amsterdam. Aparentment són una parella feliç però mentre estan fora de casa aniran aflorant petites grans diferències entre ells que faran que es qüestionin la seva continuïtat com a parella, com el problema d'en Gerry amb l'alcohol, el fort sentiment catòlic de la Stella, els records de la seva Irlanda natal, on van patir els estralls del terrorisme de l'IRA.

  Havia llegit bones crítiques d'aquesta novel·la però m'ha decebut una mica, la història en sí és bona però pel meu gust excessivament recarregada de detalls inútils, com si el barnús de l'hotel és així, al carrer hi ha unes bicicletes que van d'aquesta o d'altra manera, o el taxi que els porta d'un lloc a un altre, massa descriptiu de detalls que crec que no aporten res al fonament de la novel·la, que ja dic que m'ha semblat bo. Llàstima haver de dir que les 254 pàgines se m'han fet llargues.

Peces d'un trencaclosques

   La vida de la Mar es trenca en mil bocins el dia en què perd el seu fill de vint anys Biel, mort en un greu accident de cotxe. Com es poden afrontar els dies posteriors, els següents i els següents? El dolor és insofrible, la Mar té al seu costat el seu marit, la seva filla i molts dels seus parents, però no la seva mare, una dona de mal caràcter, egocèntrica fins a límits insospitats, que a més vol ser la gran protagonista del dol pel seu net. Al llarg de la narració podrem viure el dia a dia de la Mar, amb moments tan impressionants com quotidians en la mort d'un fill: autòpsia, enterrament, dades sobre l'accident, assegurances, comunicar als avis del Biel que viuen a Noruega la mort del seu net... 

 Vaig començar a llegir Peces d'un trencaclosques fa temps i quan portava una quarta part ho vaig deixar perquè el patiment de la Mar se m'estava ficant molt endins, jo també tinc fills de l'edat del Biel i pensava que el que li ha passat a ella qualsevol dia em podia passar a mi. Passats uns mesos l'he tornar a reprendre i no em penedeixo, tot i que a estones ho he passat malament ha valgut la pena. La Núria Martinez, a qui molts blogaires coneixem com a Bruixeta (https://magiadellibres.blogspot.com/) és l'autora d'aquest llibre, lectora incansable i ara també escriptora.

El otoño del comisario Ricciardi: el día de difuntos

   El comissari Ricciardi és un home seriós amb la seva feina, incissiu i persistent fins arribar al fons dels casos que se li presenten. En aquesta ocasió decideix investigar pel seu compte un tràgic succés en què tothom pensa que ha estat un desgraciat accident: s'ha trobat el cadàver un nen orfe en una plaça de la ciutat de Nàpols, aparentment enverinat de manera accidental en menjar un tros de pa amb verí per a rates. Ricciardi s'enfronta al seu cap per voler investigar aquest cas, ja que la policia té molta feina preparant la propera visita de Mussolini a la ciutat i tots els efectius són necessaris per mantenir a ratlla els dissidents i delinquents, per donar una bona imatge al Duce.

   De joveneta havia llegit molts còmics, des d'Astèrix fins els herois Marvel i els de la recentment desapareguda Purita Campos, Esther y su mundo. Ja fa temps que donava voltes al cap per tornar a llegir-ne un, potser més adequat a la meva edat, i no hi ha com entrar en una botiga de llibres encara que només sigui per mirar i sortir amb alguna compra. I crec que l'he encertat, novel·la policiaca, molt ben dibuixada i amb una edició d'altíssima qualitat.