Negres tempestes

  La Norma Forester és una policia atípica si més no en el seu entorn personal: té una filla okupa, la Violeta; el seu exmarit i pare de la Violeta és gai; viu en un impressionant pis de l'Eixample amb el seu actual marit, metge forense, la seva mare que és una mica hippy, i la seva besàvia. De tant en tant rep la visita de la tieta Margarida, monja de clausura que domina les noves tecnologies i que fa escapades del monestir per anar al bingo. 

  Mentre es troba tota la família a casa per celebrar l'aniversari de la Norma, la nit de la castanyada, una trucada del seu cap fa que tant la Norma com el seu marit hagin de deixar la família penjada: han trobat el cadàver d'un eminent catedràtic d'història contemporània al seu despatx de la facultat. El cas és mediàtic, ja que la víctima forma part d'una important família barcelonina, s'ha de resoldre aviat, per això l'Octavi, marit de la Norma, també ha estat mobilitzat per fer l'autòpsia quan abans sigui possible.

  Negres tempestes és el primer cas de la inspectora Norma Forester i va obtenir el premi Crims de Tinta en la seva tercera edició. És una novel·la molt distreta amb uns personatges peculiars, com el company de la Norma, el Carrasco, policia a l'antiga, poc amant de la neteja personal, groller i malparlat però ben relacionat amb la baixa delinqüència; la tieta monja, la mare hippy o l'exmarit gai. 
  He llegit els tres casos de la Norma Forester desordenats i de cadascún d'ells he tret una opinió una mica diferent. El primer que vaig llegit va ser La casa de les papallones, segona entrega, i em va decebre sobretot perquè no acabava d'entendre certes coses que si hagués llegit primer Negres tempestes sí que entendria, a banda de què certs detalls em grinyolaven. Després vaig llegir la tercera entrega, Octubre, i ho vaig fer perquè m'interessava molt l'entorn en què es produiexen els fets, en els dies previs al referèndum, i em va agradar força. Finalment he acabant llegint el primer perquè ja tocava, comprat en una botiga de segona mà i de fàcil lectura, entretingut sense entusiasmar.

Octubre

 Ens trobem davant d'un nou cas de la inspectora dels Mossos d'Esquadra Norma Forester, aquest cop coincideix amb un dels fets més importants que han passat a Catalunya en els últims anys: els dies just abans del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. 

   Un home ha aparegut mort en el seu pis del barri de Gràcia, tot apunta a un robatori però la cosa es complica quan la identitat del mort és un enigma: tots el coneixen com a Pau Boira, actor de professió i cambrer ocasional, però no existeix ningú amb aquest nom. Qui és aquesta persona i per què l'han mort? La Norma, acompanyada pel seu ajudant Carrasco, policia ja gran, amb una personalitat peculiar i una mica ranci, i amb l'ajuda de dos nous companys intentarà esbrinar qui s'amaga darrera aquest nom i el mòbil del crim. 

  Mentrestrant, la Norma i el seu entorn, com no pot ser d'una altra manera, viuen uns dies intensos tot just abans del referèndum, amb la seva mare Mimí i la seva filla Violeta fortament implicades en tots els esdeveniments previs.

  Octubre és una novel·la curta i entretinguda que es llegueix ràpid, on es barregen la investigació policial i els intensos últims dies de setembre de 2017. Haig de dir que m'ho vaig pensar una mica abans de llegir-la, ja que l'anterior cas que havia llegit on la protagonista era la Norma no m'havia desagradat però tampoc m'havia entusiasmat. Però el fet que estigués l'acció estratègicament situada en uns dies tan especials em va fe decidir-me, i no em penedeixo gens. A més de comptar amb la dedicatòria de l'autora, a qui agraeixo el seu detall.

La casa de les papallones

   El cadàver d'una dona jove ha aparegut en el jardí d'una casa okupa del barri de Vallcarca, a Barcelona. Qui fa la troballa és un del joves que hi viu, el Gerard, un estudiant que no comparteix l'estètica ni les conviccions dels okupes clàssics, i a més, comparteix llit amb la Violeta, la filla de la sotsinspectora Norma Forester. La Norma vol investigar el cas i de fet ho comença a fer, però les seves implicacions personals ho fan complicat.

   Mentrestant, l'Octavi, metge forense i marit de la Norma, no pot ajudar gaire, ja que hi ha hagut un greu accident a l'aeroport del Prat i pràcticament no pot sortir de l'Institut de Medicina Legal.

   Després dels anterior fracasos lectors m'he decidit per la novel·la negra, que tantes satisfaccions em dona habitualment. No puc dir que no l'hagi encertat però sí que aquesta lectura m'ha decebut una mica. Per començar, m'ha semblat que en no haver llegit el primer cas de la Norma Forester m'estava perdent alguna cosa, com quan parla de la Mimí, fins que vaig endevinar que és la mare de la Norma, i que comparteixen casa, com també amb la besavia! Una família peculiar si més no. Per altra banda, la Norma, com a personatge, no m'ha caigut bé, vés a saber perquè, m'ha semblat poc creïble. I després, hi ha alguns detalls, sobretot en la part final del llibre, que m'han grinyolat força i els he trobat una mica forçats. En fi, entretingut però una mica decebedor al cap i a la fi.