Com cada matí, Maria esmorza en una cafeteria propera a la feina mentre contempla la parella perfecta segons ella, un matrimoni de mitjana edat que s'estimen davant els seus ulls, que ofereixen una imatge idil·líca de compenetració, complicitat, companyonia. Fins que un dia s'entera de l'absurda mort del marit, assassinat per error per un pertorbat.
Sens dubte Javier Marías és un mestre de l'escriptura, digne d'ocupar, com de fet així és, un lloc en la Real Academia de la Lengua. Los enamoramientos és una barreja d'estudi filosòfic i psicològic, on un sol capítol pot donar per explicar, per exemple, el perquè d'un pensament, d'una frase, d'una mirada. Cal ser un gran escriptor per poder fer això. I també cal ser un lector pacient per llegir-lo, cal un ambient tranquil i una ment predisposada.
Eren tantes les bones crítiques que, malgrat pensar que no ho faria, he acabat llegint-lo, entusiasmada al començament, desitjant acabar-ho quan portava la meitat. Tu rostro mañana el vaig deixar a mitges, aquest no, però m'ha costat Déu i ajuda terminar-ho, és espès i feixuc amb ganes tot i ser edició de butxaca de 360 pàgines, però no per això puc deixar de recomanar-ho. I de reconéixer que probablement no torni mai més a llegir res de Javier Marías.
