Un asunto demasiado familiar

  Hernández Detectives, aquest és el nom d'una curiosa agència de detectius privats, curiosa perquè els Hernández són família, el pare i els fills, i perquè viuen i tenen el despatx de l'agència en una magnífica casa, la mansió que va construir el besavi indià en el barri de Sant Andreu de Barcelona quan va tornar ric de Cuba. Els que treballen a l'agència són el Mateo, que és el pare, i els seus fills Marc i Amalia. A part del Mateo i els seus fills també hi treballa l'Ayala, un home dur que s'encarrega de les feines més "feixugues". La mare, Lola, de tant en tant hi col·labora amb les seves peculiars intuicions. La filla gran, Nora, també treballava a l'agència però fa un temps que ningú no sap on para, va marxar després de demanar un respir personal i la família porta un temps sense saber res d'ella.

  Per la seva peculiar ubicació l'agència investiga sobretot casos propers del barri, on tothom pràcticament es coneix, infidelitats, cobrament de pensions, malalts imaginaris, etc. Un dia es presenta a l'agència un ric constructor que encara viu al barri, demanant al Mateo que investigui la desaparició del seu fill adolescent. Aquest encàrrec, aparentment normal, provocarà una sèrie de situacions on sortiran a la llum les històries més personals i íntimes de la família Hernández.

  Rosa Ribas és una autora de la qual tot el que he llegit fins ara m'ha agradat però estava una mica reticent a llegir aquesta novel·la, que imaginava completament diferent a allò que he trobat: no és una novel·la d'acció tot i que ho pugui semblar per la feina de la família protagonista, sinó que és un relat on podrem conéixer la intimitat de cadascú dels personatges, les seves relacions personals, les seves pors, el seu passat. Cada personatge està molt ben treballat, incloent-hi la Lola, una dona molt intel·ligent que pràcticament no surt de casa per una malaltia. I tot això barrejat amb una investigació que li dona un toc de novel·la negra.

Planeta Ki: los tres reinos

  Les tres espècies que ara conviuen al planeta Ki estan en pau: tant els gegants com els lagards permeten amb reticències però en pau que els anuk continuïn amb l'extracció de l'element 79, necessari per a la supervivència del seu propi planeta, Nibur. Però ara que la tranquil·litat ha retornat a Ki, els miners que treballen en l'extracció de l'element 79 de manera sobtada comencen a morir en estranyes circumstàncies. Aquest fet voldrà ser aprofitat pels lagards per intentar expulsar de Ki els pocs anuk que queden.

  Planeta Ki: los tres reinos és la continuació de Planeta Ki: mundo de dioses, una saga de ciència ficció autoeditada per Alberto Guerrero i disponible a Amazon per un mòdic preu. Habitualment no llegeixo ciència ficció perquè és un gènere que no m'atreu gaire però he volgut continuar amb la història d'Akbur i els seus companys, ja que la primera part la vaig trobar distreta i de lectura fàcil, com ha estat també aquesta segona part, que he trobat millor que la primera.

El mas del diable

   Els germans bessons Dick i Duke, fills de l'estrany pintor James Carlington i de la Rebeca, natural d'Alcoi, es veuran sense voler-ho ficats en una xarxa de delinqüents especialitzats en la falsificació i tràfic d'obres d'art, en el entorn idíl·lic de la serra alcoiana, on ells han crescut en un mas prop del poble. Un jovenet Duke quedarà trasbalsat en sentir una nit un tret de pistola dins de casa seva i aquest fet i les seves conseqüències el perseguiran al llarg de la seva vida.

 El món de les falsificacions d'obres d'art és complex, en aquest context es desenvolupa l'acció d'aquesta novel·la bastant antiga d'Isabel-Clara Simó, concretament va ser escrita l'any 1992, tot i que l'edició que tinc és de l'any 2000. Per la contraportada del llibre he sabut que aquesta autora va escriure també altres novel·les de gènere negre. El Mas del Diable és una novel·leta curta, de 149 pàgines i força entretinguda que es llegeix en una estoneta i amb la gràcia afegida del deix valencià, que deixa paraules encisadores i frases com aquesta, a la pàgina 28: "...segur, Dick, t'ho jure, que em mòriga ara mateix si mentisc...". 

Negres tempestes

  La Norma Forester és una policia atípica si més no en el seu entorn personal: té una filla okupa, la Violeta; el seu exmarit i pare de la Violeta és gai; viu en un impressionant pis de l'Eixample amb el seu actual marit, metge forense, la seva mare que és una mica hippy, i la seva besàvia. De tant en tant rep la visita de la tieta Margarida, monja de clausura que domina les noves tecnologies i que fa escapades del monestir per anar al bingo. 

  Mentre es troba tota la família a casa per celebrar l'aniversari de la Norma, la nit de la castanyada, una trucada del seu cap fa que tant la Norma com el seu marit hagin de deixar la família penjada: han trobat el cadàver d'un eminent catedràtic d'història contemporània al seu despatx de la facultat. El cas és mediàtic, ja que la víctima forma part d'una important família barcelonina, s'ha de resoldre aviat, per això l'Octavi, marit de la Norma, també ha estat mobilitzat per fer l'autòpsia quan abans sigui possible.

  Negres tempestes és el primer cas de la inspectora Norma Forester i va obtenir el premi Crims de Tinta en la seva tercera edició. És una novel·la molt distreta amb uns personatges peculiars, com el company de la Norma, el Carrasco, policia a l'antiga, poc amant de la neteja personal, groller i malparlat però ben relacionat amb la baixa delinqüència; la tieta monja, la mare hippy o l'exmarit gai. 
  He llegit els tres casos de la Norma Forester desordenats i de cadascún d'ells he tret una opinió una mica diferent. El primer que vaig llegit va ser La casa de les papallones, segona entrega, i em va decebre sobretot perquè no acabava d'entendre certes coses que si hagués llegit primer Negres tempestes sí que entendria, a banda de què certs detalls em grinyolaven. Després vaig llegir la tercera entrega, Octubre, i ho vaig fer perquè m'interessava molt l'entorn en què es produiexen els fets, en els dies previs al referèndum, i em va agradar força. Finalment he acabant llegint el primer perquè ja tocava, comprat en una botiga de segona mà i de fàcil lectura, entretingut sense entusiasmar.

El 19 de marzo y el 2 de mayo

  Un altre llibre d'aquells que feia temps i temps que estava a la pila de pendents de llegir i que per fi ha caigut. La tercera entrega dels Episodios Nacionales de Benito Pérez Galdós és un llibre curt però gens fàcil de llegir sobretot pel castellà ranci que fa servir, ple d'adjectius i frases llarguíssimes que no desmereixen l'obra però la fan una mica espessa pels que estem acostumats a l'ús del llenguatge actual. 

 En aquest tercer Episodio el jove Gabriel, protagonista dels anteriors Trafalgar i La Corte de Carlos IV, es troba amb dos fets històrics molt próxims i relacionats: per una banda, el motí d'Aranjuez, que va suposar la caiguda de Godoy; i per altra banda la caiguda de Madrid a causa de la subtil invasió del país per part de l'exèrcit francès de Napoleó.  

 Cal destacar com Galdós evidencia els problemes de la societat de l'època: religiosos que guanyen plaça perquè són amics o parents de, funcionaris poc competents col·locats a dit, xarlatans sense cultura que arrosseguen el populatxo darrera seu, un governant com Godoy, etc. Tot i que el llibre és curt se m'ha fet una mica pesat, no només pel tema del llenguatge que he comentat, sinó també per culpa dels diàlegs entre els personatges, em costa creure que la gent parlès de la manera que ho fa en el llibre. A més, a part de Gabriel, que és el personatge més creïble, racional i normal segons el meu punt de vista, la resta mostren actituds molt extremes en els seus defectes, ja sigui l'avarícia, la maldat, la rancúnia o la innocència. No obstant això, no descarto llegir més endavant els següents Episodios perquè la història és un tema que sempre m'ha agradat.

Boulder

  La protagonista de Boulder és una dona jove, independent i lesbiana, un ànima lliure que no vol encadenar-se a res ni a ningú. En el moment d'iniciar-se la novel·la la Boulder (l'haurem d'anomenar així ja que desconeixem el seu nom) treballa a la cuina d'un vaixell mercant que navega per la costa xilena. Però la força del sexe i la joventut farà que deixi enrere el seu aïllament personal, cosa que succeeix quan coneix la Samsa, jove d'origen islandès. Per ella deixarà la seva vida itinerant i sense arrels per instal·lar-se a Reyjkyavík. Al principi la relació serà quasi idíl·lica, fins que a la Samsa se li desperta l'instint maternal, vol ser mare sí o sí, el rellotge biològic no s'atura però a la Boulder se li posen els pèls de punta davant la perspectiva de la maternitat, ella no s'hi veu de cap de les maneres, com a mare, ni que sigui la Samsa qui porti a terme l'embaràs. 

  La veritat és que després de la decepció que em va suposar Permagel no tenia cap interès en llegir Boulder, però per diverses circumstàncies ha arribat a les meves mans i com que és força curt i tinc temps me l'he llegit en una estona. La sensació que m'ha deixat és exactament la mateixa que Permagel: no n'hi ha per tant. El desenvolupament de la història de la protagonista és força previsible un cop deixa el vaixell i comença la vida en parella, i malgrat el començament fora de lo normal per la localització i la feina de la protagonista acaba convertint-se en una narració ben feta de una quotidianitat que no té res d'especial. O al menys jo no l'he trobat. I si li dono tres estrelles és perquè la forma d'escriure de l'Eva Baltasar, tot i que no és del meu gust, la trobo diferent i de tant en tant deixa caure alguna veritat molt ben escrita i que m'ha tret algun somriure.