Púa

   

 Púa, aquest és el nom en clau d'un antic agent que treballava per a una organització secreta dedicada a la lluita contraterrorista. Púa ara ja viu retirat però un dia rep un missatge d'un antic company de qui fa anys no sap res i que li demana ajuda. Aquest antic company, de nom en clau Mazo, està ingressat en un hospital molt malalt i li demana que l'ajudi a salvar la seva filla, que es troba en una situació complicada. Púa se sent moralment obligat a fer aquest favor al seu company però això li suposarà retornar a un ofici que va deixar enrere amb un regust amarg i retrobar-se amb persones i situacions que li recorden la càrrega d'un passat que no és fàcil d'assumir.

  Des que vaig descobrir fa molts anys Lorenzo Silva i la saga del dos investigadors de la Guàrdia Civil Chamorro i Bevilacqua em vaig fer molt fan d'aquest autor. Tot i això, amb els anys i d'altres llibres que he anat llegint d'ell me n'he allunyat. Malgrat això, en llegir la contraportada d'aquesta nova novel·la em vaig decidir a retornar-hi. La veritat és que la història que narra no està malament, alterna capítols del passat amb el present, però el protagonista no m'ha fet el pes, ja són massa vegades explotant el mateix tipus de personatge d'altres novel·les tot i que aquest és més extrem en les seves accions, és el caràcter de l'individu, que crec que ja he vist en d'altres novel·les del mateix autor. I també el llenguatge de la narració se m'ha fet pesat, frases ampul·loses i recarregades que em sobren en una lectura d'aquest tipus. 

  Sí, li he trobat pegues però com a contrapartida haig de dir que es llegeix ràpid i que en el fons la història que narra no està malament.