Aprendre a parlar amb les plantes

   La Paula es una neonatòloga de quaranta anys amb una vida aparentment estable, sense fills  i amb la seva parella, el Mauro. La monotonia i els desitjos diferents de cadascun han fet mal a la parella, que passa moments de crisi i Mauro ha decidit deixar la relació. Tot just després de dir-li a la Paula que la deixa per una altra dona el Mauro pateix un accident mortal. De cop i volta la Paula es troba amb un doble trauma: l'abandonament i la mort de la seva parella. Aquesta dramàtica situació la condueix a un pou, a un enfonsament personal difícil de superar.

  El dia a dia de la Paula, el seu patiment, les seves reaccions i reflexions personals es van desgranant poc a poc en un relat íntim, senzill i molt proper sense resultar morbós ni dramàtic sinó molt proper, la Paula es converteix quasi en una amiga del lector, la manera d'escriure de la Marta Orriols fa que s'empatitzi molt amb la Paula, que es visqui el seu patiment just al seu costat, fins i tot com si el lector estigués dins mateix de la Paula.

   Feia molt temps que no m'emocionava tant amb un llibre, en aquest cas les expectatives generades per les bones crítiques s'han superat amb escreix, ha estat una lectura molt recomanable. Tot i que els llibres que parlen de situacions personals tan greus em costa llegir-los perquè ho passo malament, sobretot si estan ben escrits, com és el cas d'Aprendre a parlar amb les plantes.

Octubre

 Ens trobem davant d'un nou cas de la inspectora dels Mossos d'Esquadra Norma Forester, aquest cop coincideix amb un dels fets més importants que han passat a Catalunya en els últims anys: els dies just abans del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. 

   Un home ha aparegut mort en el seu pis del barri de Gràcia, tot apunta a un robatori però la cosa es complica quan la identitat del mort és un enigma: tots el coneixen com a Pau Boira, actor de professió i cambrer ocasional, però no existeix ningú amb aquest nom. Qui és aquesta persona i per què l'han mort? La Norma, acompanyada pel seu ajudant Carrasco, policia ja gran, amb una personalitat peculiar i una mica ranci, i amb l'ajuda de dos nous companys intentarà esbrinar qui s'amaga darrera aquest nom i el mòbil del crim. 

  Mentrestrant, la Norma i el seu entorn, com no pot ser d'una altra manera, viuen uns dies intensos tot just abans del referèndum, amb la seva mare Mimí i la seva filla Violeta fortament implicades en tots els esdeveniments previs.

  Octubre és una novel·la curta i entretinguda que es llegueix ràpid, on es barregen la investigació policial i els intensos últims dies de setembre de 2017. Haig de dir que m'ho vaig pensar una mica abans de llegir-la, ja que l'anterior cas que havia llegit on la protagonista era la Norma no m'havia desagradat però tampoc m'havia entusiasmat. Però el fet que estigués l'acció estratègicament situada en uns dies tan especials em va fe decidir-me, i no em penedeixo gens. A més de comptar amb la dedicatòria de l'autora, a qui agraeixo el seu detall.

Allò que va passar a Cardós

  Durant els anys 60 la Vall de Cardós es va convertir en un formiguer de gent a causa de la construcció de centrals hidroelèctriques; la necessitat de molta mà d'obra va fer que molta gent, sobretot andalusos i extremenys, es desplacessin per treballar en les enormes construccions que es van dur a terme en tota la zona del Pirineu. La tranquil·la vall es transformà per acollir tothom, treballadors de totes les categories i també la Guàrdia Civil, encarregada de mantenir la convivència i l'ordre en una població que ha crescut de manera sobtada, molts d'ells pobres, que estan lluny de casa seva lluitant per un futur millor i que treballen en dures condicions.

 En aquest context en el poble de Noguera apareix assassinat un guàrdia civil. Qui i per què l'han mort? Difícil conèixer les motivacions, que podrien ser des de polítiques ja que estem en ple franquisme, fins a relacionades amb el contraban, ja que ens trobem molt a prop de la frontera.

  Tot de personatges ens van explicant què recorden, de què es parlava, gent dels pobles fent safareig, converses als bars i al carrer, alternant passat i present en capítols curts i molt ben lligats. Un preciós llibre de Ramon Solsona molt recomanable.

  Les meves tres últimes lectures són tres llibres localitzats en el Pirineu català; no ho he fet expressament, ha sortit així. Serà un senyal?

Un any a la Cerdanya

   Fa uns mesos vaig llegir una novel·la de Rafael Vallbona basada en la història d'una família de la Cerdanya, La casa de la frontera. La vaig trobar molt interessant, així que no m'ho vaig pensar gaire quan vaig veure que el mateix autor publicava aquest llibre, que no és una novel·la, sobre aquesta preciosa comarca. En ella, Vallbona descriu paisatges, curiositats, fets històrics i sobretot bona gent que ha conegut com a visitant habitual i des de fa molts anys de la Cerdanya, ja que té segona residència a Puigcerdà. Ens parla de tot això de forma amable però sincera i gens ensucrada, fent un recorregut durant les quatre estacions de l'any pels pobles de la comarca i les seves gents, tan condicionats per aquestes mateixes quatre estacions. 

  Personalment he trobat molt interessants les anècdotes històriques que no coneixia, com per exemple que el compositor José Luis Ortega Monasterio, creador de la famosa havanera El meu avi, va ser cap de la Guàrdia Civil de Fronteres a Puigcerdà. 
   Lectura recomanable per tot aquell que visiti la Cerdanya.