Una dona en crisi pren una decisió sense pensar-s'ho dos cops: anar de viatge amb tres desconeguts a Islàndia, un viatge molt curt per tal de veure les restes d'un avió que s'hi va estavellar fa cinquanta anys, un accident en què no van haver-hi víctimes mortals. Aquest plantejament serveix per conèixer dues persones: la dona protagonista i el pilot de l'avió, que quan es va estavellar era un jove de vint-i-sis anys amb molt poca experiència professional.
Què puc dir d'aquesta curta novel·la de només 154 pàgines que es llegeix en un sospir? M'ha agradat, però se m'ha fet curta: tot i que té frases lapidàries i dignes de ser remarcades, hauria volgut una mica més de profunditat i ordre en el coneixement de la protagonista. No m'ha agradat com està escrita: paràgrafs curts en què tan està parlant la protagonista com el pilot, present o passat, se m'ha fet una mica caòtic fins al punt que he estat a un pas de deixar-la, però agraeixo no haver-ho fet. En general puc dir que el balanç és positiu tot i que hauria agraït que hagués estat en una altra forma.
