Teoria del gall

   La inspectora Mina Fuster no té una bona relació amb la seva mare, tot just s'acaben de barallar fa uns dies i la Mina des de llavors no n'ha tingut notícies. Ara la Mina està investigant amb el seu equip un macabre cas en què un assassí està deixant bosses amb restes d'una dona al llarg de tota Europa. 

  Dies després de la discusió entre mare i filla, la Mina s'assabenta que la mare ha acomiadat la dona que la cuidava i que ha marxat de casa, deixant els mobles tapats com si no hagués de tornar en molt temps, ningú no sap quan ha marxat ni a on.

  Vaig agafar de la biblioteca aquest nou cas de la inspectora Mina Fuster, només he llegit Els fils de l'aranya i fa molt temps, aquesta nova entrega la tenia en la llista de pendents, ja que tinc un bon record de l'anterior. Però no l'he acabada i em sap greu, he llegit fins a la meitat, la narració m'ha resultat una mica caòtica així com els diàlegs dels personatges, en cap moment he aconseguit entrar-hi dins. I la veritat és que ho sento molt perquè tenia moltes ganes de llegir-lo, potser no l'he agafat en un bon moment.

Un árbol crece en Brooklyn

 

 Durant els primers anys del segle XX moltes famílies procedents d'Irlanda, Alemanya, Itàlia, van fugir de la misèria dels seus països a la cerca d'una vida millor als Estats Units. L'acció d'aquesta novel·la se situa, com bé diu el títol, a Brooklyn, i la protagonista és la Francie, filla d'una parella molt jove. La Katie, mare de la Francie, treballa netejant cases i el pare, en Johnny, quan treballa ho fa servint copes i cantant en locals on es consumeix gran quantitat d'alcohol; de fet Johnny és alcohòlic... La Francie té un germà un any més petit que ella i és una addicta als llibres, cada dia llegeix i fa continus viatges a la biblioteca pública a la cerca de més i més lectures. Mentrestant, com a gran observadora que és, veu com la seva família intenta sobreviure en un entorn molt pobre i difícil. És molt bona la descripció que fa l'autora de la vida quotidiana i l'entorn en què viuen les famílies, lluitant en el dia a dia per donar una vida millor als seus fills.

  Vaig comprar aquest llibre per diverses raons: edició de butxaca, econòmic, lleuger per portar a la maleta i molt bones crítiques. M'ha agradat? Sí. M'ha entusiasmat? No del tot. I per què? Si bé és cert que la història és molt bona i està molt ben narrada, no es fa gens feixuga tot i les 500 pàgines que té, la descripció de la lluita diària dels immigrants europeus a Brooklyn és molt bona, si li haig de posar un però a la novel·la és la part final, quan la Francie és ja adolescent, trobo que s'ha desenvolupat massa ràpid en comparació a la resta de la narració. Potser també el fet que totes les resenyes que he llegit siguin tan bones posa el llistó molt alt i per això també he anat llegint amb uns ulls potser massa crítics. Tot i això, és molt recomanable.

Sostiene Pereira

   Lisboa, en el calurós estiu de 1938. Pereira és un veterà periodista que actualment s'encarrega de la pàgina de cultura del diari Lisboa després d'anys dedicat als successos. En un país sotmès a la dictadura de Salazar i veí d'una Espanya en plena guerra civil, Pereira, que no combrega gaire amb les polítiques repressives del govern del seu país, entra en contacte amb un jove que li demana feina, aquest jove tot just ha acabat els seus estudis i vol ajudar-lo en l'elaboració dels seus articles culturals. Pereira és un home vidu i sense fills, solitari, obès i amb salut delicada, i la relació que establirà amb el seu jove col·laborador i la seva nòvia acabarà influint en la seva vida molt més del que ell s'espera.

  Sostiene Pereira és una novel·la curta, només 178 pàgines, amb una nota final de l'autor que s'ha de llegir per acabar d'entendre ben bé qui és Pereira i per què es comporta com ho fa. No hauria escollit mai aquest llibre si no fos per una iniciativa de lectura conjunta que he trobat a l'Instagram, concretament promoguda per @tontoelquenolea, una noia estremenya molt activa. Haig de dir que el llibre m'ha agradat, Pereira m'ha inspirat tendresa en certs moments i sobretot m'ha agradat el final, no m'ho esperava. A més, fa uns dies vaig estar mirant capítols atrassats de Página 2 i precisament en un d'ells, dedicat a Portugal, se'n va parlar, d'aquesta novel·la i el seu autor.

El tiempo de las moscas

   Inés surt de la presó després de quinze anys de reclusió per haver assassinat l'amant del seu marit. Ara, rebutjada per la seva filla amb qui pràcticament no ha tingut contacte després del crim, i divorciada del seu marit, enceta una nova vida que ella desitja que sigui tranquila. A la presó ha llegit molt sobre el comportament dels insectes i un cop lliure es dedica a l'extermini de plagues domèstiques amb mètodes ecològics, acompanyada en la seva empresa per la Manca, companya de la presó. Ja porten totes dues pràcticament un any dedicades amb èxit a la seva professió quan una de les clientes demana a la Inés que li proporcioni algun verí tòxic dels que pot aconseguir com a professional a canvi de molts diners, estranya proposició que fa sospitar les dues sòcies que la clienta en qüestió planifica cometre un crim.

  Un altre cop torno a llegir Claudia Piñeiro, en una novel·la que tracta no només de la nova vida de la protagonista, sinó de molts altres temes que afecten les dones en general i que vol expressar el canvi de mentalitat en la societat: el dret a l'avortament, la llibertat sexual de les dones, el respecte per la diversitat de gènere, la homosexualitat, el canvi de sexe. Tot això queda expressat en capítols intercalats en la narració amb d'altres que parlen de les mosques, aquests últims resulten una mica estranys, crec que tenen un rerefons filosòfic i algun cop m'han sobrat. A més, cal haver llegit primer Tuya, la novel·la on la Inés planifica i comet el crim que li costarà la presó, jo fa més de deu anys que la vaig llegir i no recordava gaire cosa, i constantment en surten referències. Tot i això, considero que aquest llibre ha estat una molt bona lectura.