Les nostres mares

  Estic decidida a que no se m'acumulin els llibres, per això continuu amb la collita de Sant Jordi, en aquest cas el següent escollit ha estat Les nostres mares, un llibre dels més venuts en aquest dia i que no vaig dubtar en comprar atès que els dos anteriors llibres de la Gemma Ruiz m'havien agradat molt. 

  Les nostres mares es podria considerar un llibre de relats curts, on cada capítol és un resum de la vida d'una dona, totes elles amb el nexe comú de pertanyer a una generació de dones que han nascut a mitjants del segle XX i només per això han hagut de patir les seqüel·les de l'educació que han rebut, on les dones, sigui de l'estament social que sigui han de dedicar-se a la llar, la cura dels fills i del marit, tot allò que surti d'aquí si ho volen fer ja s'apanyaran. Es tracten temes que potser ara no semblen tan complicats, com l'avortament, que s'havia de fer a Londres i d'amagat, això qui podia; l'educació que van rebre les dones durant la dictadura, la poca comprensió dels homes: ja treballo jo, per què ho has de fer tu?

  Les nostres mares és un llibre de dones fortes, profundament feminista com ho són els dos anteriors llibres de la Gemma Ruiz. Aquest potser és una mica més difícil de seguir per la manera com està escrit, de vegades sembla que el que llegeixes és el pensament d'una persona i pot resultar una mica caòtic. Però m'ha agradat molt l'homenatge que fa l'autora a una generació de dones que no ho ha tingut gens fàcil.

Ca la Wenling

  Al barri de Gràcia de Barcelona hi ha una perruqueria i centre de manicura portada per un matrimoni d'origen xinès. Fins aquí res d'especial, no? Cada cop hi trobem més comerços xinesos a les nostres ciutats. Però per a la protagonista d'aquest llibre aquest establiment on va entrar un dia per fer-se la manicura s'ha convertit en quelcom especial i diferent. Només cal veure la Wenling i el seu marit, el Yang, com a persones, no com a xinesos. Ells han deixat el seu país a la recerca d'una millor vida per ells i els seus dos fills, han travessat mig món per treballar sis dies a la setmana dotze hores diàries. I mentre ho fan, tracten els seus clients amb afecte i amistat, tant és que siguin les jubilades del barri com les jovenetes enamoradisses, iaios rondinaires o veïns amb pocs recursos.

  És així com la nostra narradora va coneixent poc a poc la Wenling, com la relació es va convertint en una sòlida amistat malgrat la distància cultural i amb l'idioma, anirem coneixent una dona que lluita dia a dia per treure endavant la seva família, que encoratja els seus fills a estudiar molt i aprendre català. I mentrestant el lector anirà rebent bufetades de realitat, de feminisme i de racisme, per arribar a un punt en què només cal de veure persones, ni races ni sexes, només bones o males persones, tot oblidant prejudicis.

  Quan vaig escollir aquest llibre pensava que seria una novel·la, no havia llegit cap crítica o ressenya però com que Argelagues em va agradar molt no m'ho vaig pensar gaire per decidir-me. I és que Ca la Wenling és una crònica d'una amistat real, d'una quotidianitat que de vegades no ens aturem a pensar que existeix, una lectura que dona per rumiar una bona estona un cop acabada.

Argelagues

  La Remei és filla de Castellterçol, de família de pagesos pobres, i com a tal la seva vida no és seva sinó que depèn de les decisions dels homes de la família. Acostumada a treballar des de ben petita, ha d'anar allà on mani el germà gran. És així com va a parar a Sabadell, on es convertirà en una més de les moltes dones que van portar endavant la indústria tèxtil local, treballant hores i hores sense descans i sense quasi drets, lluitant per tirar endavant els fills. Arguelagues és també la història de la Rosa i la Nina, totes elles dones fortes i lluitadores en un món dominat pels homes, i que formen part de la vida de l'autora, Gemma Ruiz.

  La lectura d'aquesta novel·la m'ha emocionat, m'ha entendrit, la narració és molt propera, són les protagonistes les que parlen tal i com es parla al carrer. Conec bé Sabadell, i això m'ha fet buscar els carrers on es desenvolupa l'acció, les fàbriques que encara existeixen i les que ja no; m'hi he traslladat literalment. Molt recomanable per recordar i conéixer la història propera d'unes dones com tantes altres a qui no s'ha pogut o volgut reconéixer el gran paper que han fet.