No tinc ganes de pensar; i com que no en tinc, cap llibre interessat i/o bo em ve de gust, així que només penso en llegir coses planeres, amb una mica de sentit de l'humor, o bé algun llibre que tingui per casa i que en el seu moment em va deixar empremta. Fa dies i dies que tinc Màrmara a la tauleta de nit i no he passat de la pàgina 50. M. de la Pau Janer té molt mala premsa, però el que he llegit d'ella fins ara m'agradat força, tot i que són dels seus primers llibres, res dels últims anys (com Lola, que em va agradar molt).
Així doncs, m'he "rebaixat" a llegir Jesús m'estima, agafat de la biblioteca. He agafat aquest, com podria haver agafat qualssevol dels llibres de Marian Keyes, que tan i tan bé van per aixecar-me l'estat d'ànim lector, o una novel·leta d'Agatha Christie o de Rosamunde Pilcher.
La primera frase ja dóna una idea de per on anirà la lectura: " Mai de la vida Jesús va tenir aquest aspecte, vaig pensar en veure un quadre del Sant Sopar al despatx del capellà. Si era un jueu àrab, com és que a la majoria de quadres sembla un dels Bee Gees?".
Crec que no val la pena fer cap ressenya d'aquest llibre, quan em quedaven 40 pàgines me les he saltat i he anat directe al final. Només dir que ocupa el seu lloc dins la immensa quantitat de llibres que hi ha, i que fa la seva funció social.
