L'udol de l'aigua

   Al costat de l'aeroport del Prat hi ha una zona privilegiada: la reserva de la Ferrerra, al delta del Llobregat. És en aquest espai natural on hi ha una casa imponent: la torre Domènech, que fa generacions que pertany a la família del mateix cognom. Però un dia, durant la Festa Major de la ciutat, apareix el cadàver d'una jove en la finca. La policia es fa càrrec de la investigació d'aquest terrible crim, però en Mateu Domènech, propietari de la torre, contractarà els serveis d'un detectiu privat. Aquest crim no és l'únic succés estrany de la zona: fa dies que la Julie, la dona d'en Raimon Belart, cosí d'en Mateu, ha desaparegut i ningú no sap on és. Per altra banda, els cosins no tenen gaire bona relació, atès que l'ampliació de l'aeroport del Prat els pot afectar i no veuen amb els mateixos ulls la conservació de la reserva.

  He llegit dos llibres de Laia Vilaseca, aquest ha estat el tercer, regal de Sant Jordi. M'ha agradat molt, trobo que la trama està molt ben aconseguida, tant amb els personatges com en la zona on es desenvolupa l'acció, de fet el trobo el millor dels tres llegits de l'autora. Si li haig de posar una pega és que hi ha molts salts temporals en capítols molt curts, cosa que m'ha fet perdre el fil una mica quan he passat tres o quatre dies sense agafar el llibre. I gràcies que al començament hi ha l'arbre genealògic de les famílies Domènech i Belart, que he hagut de mirar de tant en tant per recordar. Però en general el balanç és molt positiu.

L'illa del silenci

   L'Emma fa un temps que ha tornat al seu poble, Sant Jordà, va marxar fa temps arrossegant la tristesa per la desaparició del Nil, gran amic seu. Fa molts anys hi va haver un terrible crim a Sant Jordà: tres dones que estaven allotjades en un hotel del poble van anar a visitar l'Illa del Silenci, dins un llac, però mai van tornar, les van trobar terriblement assassinades, fet que va commoure tota la població. El pare del Nil, guàrdia civil, és un dels policies que va portar la investigació del cas, que va acabar amb la detenció i empressonament d'en Víctor Vallès, un treballador de l'hotel. Anys més tard dels crims, el Nil, ja adolescent, s'interessa pel cas i decideix investigar pel seu compte fins que sobtadament desapareix.

  Poc a poc i alternant tres èpoques diferents, anirem coneixent com van succeir els terribles fets, com va anar la investigació i desaparició del Nil i, ja en el present, com l'Emma afronta la seva situació després de rebre a casa seva un sobre misteriós que sembla que li donarà l'oportunitat de saber què va passar amb en Nil.

  Després d'haver llegit no fa gaire La noia del vestit blau tenia més ganes de llegir Laia Vilaseca. Aquesta seva última novel·la és força interessant, ambientada en un poble del Pirineu, i que he trobat molt adequada per llegir durant les vacances. La trama és interessant, un crim succeït molt temps enrere i que es va resoldre d'una manera no gaire ortodoxa per part dels policies que van dur a terme la investigació. L'he trobat distreta, com es van desvetllant poc a poc els detalls del que va passar en capítols que alternen diferents èpoques, només hi ha un parell de coses que no puc dir per no fer spoiler que no m'han acabat de convèncer. Tot i això, m'ha agradat.

La noia del vestit blau

 

 Després d'un cop sentimental i personal, la Martina es pren una petita temporada de reflexió fora de Barcelona i torna al seu petit poble de muntanya, a la casa familiar on sempre ha estiuejat. Tot just en arribar es troba que suposadament uns brètols han entrat al petit cementiri vell del poble i han profanat diverses tombes, deixant escampats pel terra ossos de diferents persones enterrades, entre elles la que al poble tothom coneix com la noia del vestit blau, una misteriosa noia que fa més de trenta anys va arribar al poble i poc després va ser trobada morta en caure per un pont. Suposadament aquesta mort va ser un suïcidi però mai no es va saber del cert quina va ser la causa de la mort i qui era aquesta noia, l'Olivia. La Martina decideix investigar pel seu compte qui era aquesta noia, i en fer-ho es trobarà amb diversos esdeveniments que sembla que vulguin entrebancar la seva investigació.

  Després de passar uns dies en què no trobava cap lectura que em vingués de gust llegir (i no serà per llibres acumulats a casa...) vaig anar a la biblioteca a la cerca d'aquesta novel·la, la segona de Laia Vilaseca, que va començar autopublicant-se i que actualment està tenint força èxit amb les seves novel·les de misteri. La noia del vestit blau ha estat una lectura agradable i interessant, narrada en primera persona, on la protagonista és una dona jove molt normal, la qual cosa vol dir gens perfecta, i que es desenvolupa en un entorn que pot resultar molt proper. Sense que m'hagi semblat excepcional, m'ho he passat bé, ha estat una lectura àgil i distreta, i em deixa amb ganes de llegir més coses de l'autora.