Asesinato en el jardín botánico

   

 Un matí, en obrir el Jardí Botànic de Madrid, apareix el cos d'una dona, Concepción Rivera, secretària del Club de Amigos de los Jardines. Al costat del cadàver hi ha una ampolleta de whisky i unes flors de tora blava, una planta molt tòxica. El cas és assignat a la jutgessa Mariana de Marco, i mentre ella instrueix el pressumpte assassinat/suïcidi de la dona, la parella de Mariana, el periodista en atur Javier Goitia, es dedicarà a investigar pel seu compte, establint vincles amb els membres del Club, persones que formen part de la classe mitjana madrilenya. 

  Sóc una amant de la botànica, m'agraden molt les plantes, sobretot les silvestres, i pensava que aquesta novel·la era molt adequada per a mi. Fa anys havia llegit algun cas de la jutgessa de Marco, no recordo gairebé res però tampoc en tinc mal record. Però aquest llibre, que és l'últim protagonitzat per la jutgessa, l'he trobat força insípid. Els personatges que formen part del club els he trobat desfassats en el temps, semblen sortits dels anys seixanta pel seu comportament i mentalitat. He trobat a faltar també més investigació a nivell científic, pràcticament tota es desenvolupa mitjançant els interrogatoris de la policia i la jutgessa per una banda i les converses del periodista per una altra. M'ha decebut bastant, tot i que penso que potser pot trobar lectors engrescats en un altre tipus de públic, atès que l'autor ha publicat uns quants llibres amb la mateixa protagonista.

  La tora blava (Aconitum napellus) és una planta molt tòxica tota ella però molt maca. Aconsello ni tan sols tocar-la, tot i el seu aspecte. La de la foto la vaig trobar aquest estiu a la Vall d'Aran.

La muerte viene de lejos

    Segon cas de la jutgessa Mariana de Marco en el nou destí que ocupa, una ciutat més gran però provinciana, a la cornisa cantàbrica. Carmen, amiga de Mariana, l'insta a reobrir un cas, la mort accidental intoxicat per gas dos anys enrere d'un vell garrepa. El nebot del vell, Rafael Castro, que va heretar la seva fortuna, és sospitós, segons la Carmen d'haver matat el seu tiet, i ara manté una relació sentimental amb la neboda de la Carmen. La solitària maduresa de Mariana toparà amb l'atractiu de Rafael Castro, un home de món i sense escrúpols.

   Les primeres pàgines prometien molt, però la manca d'acció, la lentitud amb què es desenvolupa el cas, i algun personatge poc consistent han fet que aquesta lectura se m'hagi fet avorrida. Fa temps havia llegit No acosen al asesino, primer cas de Mariana de Marco, i no recordava gens ni mica si m'havia agradat o no, perquè si ho hagués recordat segurament no hauria escollit per llegir aquest llibre. I encara n'hi ha més, sis novel·les de la jutgessa, la qual cosa em fa pensar que potser a molta altra gent sí que li agrada aquesta sèrie.