La gran serpiente

 

  Mathilde és una vídua de seixanta-tres anys que viu sola amb el seu gos en una casa, ja fa anys que el marit de la Mathilde, que era metge, va morir. Aquesta dona, una mica grassoneta i d'aspecte inofensiu no és el que sembla, quan era jove va participar de manera activa en la resistència francesa contra els nazis i des de llavors és una pistolera a sou que treballa per una obscura empresa que de tant en tant li encarrega feina. Però la Mathilde s'està fent gran i descontrolada, últimament no és tan curosa amb la seva feina i té greus descuits així com rampells de mal geni que preocupen els seus caps.

  Aquesta és la trama d'aquesta divertida, satírica i desvergonyida novel·la, la primera que va escriure Pierre Lemaitre, una novel·la que l'autor mateix reconeix en el pròleg que va deixar en un calaix molt temps. No sé si és la millor de Lemaitre però sí que sé que és amb la que millor m'ho he passat, té un ritme trepidant i molt sentit de l'humor, negre en aquest cas atesa la personalitat de la protagonista, un personatge peculiar, per dir-ho d'alguna manera. Vaig comprar aquest llibre perquè buscava una novel·la de butxaca fàcilment portable i a bon preu i no puc fer res més que recomanar-la, es llegeix en ràpidament i fa passar una bona estona.

Vestido de novia

   La Sophie és una dona jove, feliçment casada i amb feina estable. Poc a poc la seva existència es va complicant per fets estranys que li van passant, de manera que té la sensació d'estar perdent el control de si mateixa: perd objectes de manera inexplicable que després apareixen en llocs inesperats, oblida situacions, fins i tot és detinguda en un supermercat per robar coses que no recorda haver agafat... De mica en mica la seva existència es va complicant d'una manera incomprensible i cada cop més perillosa, fins al punt que creu que ha assassinat alguna persona però no sap com ni en quin moment. Tant és així que fugirà, però tot i així les coses es van embolicant al seu voltant.

  Feia temps que volia llegir una altra novel·la de Pierre Lemaitre, Recursos inhumanos em va agradar molt, i aquest llibre en edició de butxaca i les vacances han estat el millor moment. Vestido de novia és un llibre molt angoixant, les coses que li passen a la pobre Sophie no tenen explicació; fins que s'arriba a la segona part del llibre, de la qual no es pot donar detalls sense fer un spoiler. La lectura enganxa, és addictiva, tot i això crec que l'autor ha tingut alguna anada d'olla en segons quins moments, hi ha algun detall que costa bastant de creure però en general la història està força ben tramada per enganxar el lector. 

Recursos inhumans

   L'atur és un gran problema social en els països occidentals; i més greu és pels qui ho pateixen, sobretot si l'aturat passa dels cinquanta anys, com li passa a l'Alain, el protagonista. Trobar una feina digna es converteix en un repte gairebé impossible, a més que com a persona se sent menyspreat i invisible per a les empreses. Així és com l'Alain es troba, qualsevol feina és vàlida per ell, que va ser cap de recursos humans durant molts anys. Ara treballa només tres hores per un sou miserable, una feina no qualificada que ha trobat mitjançant els serveis d'ocupació. Però un incident amb el seu cap fa que l'Alain arribi al límit de la seva resistència. En aquest moment crític és quan se li presenta l'oportunitat de tornar a treballar en la seva professió: una gran empresa prepara un procés de sel·lecció en què l'Alain participa fins arribar a l'última prova, que consisteix en participar en un joc de rol amb ostatges. Desesperat com està, l'Alain es dedica a preparar-se a fons per a aquesta prova, arriscant-ho tot, fins i tot allò que més estima: la seva pròpia família. 

  Recursos inhumans està estructurat en tres parts: abans, durant i després. Comença amb la narració en primera persona per part de l'Alain del neguit que pateix des que va perdre la feina. No voldria donar més detalls per no fer un spoiler, només diré que hi ha girs inesperats que converteixen la novel·la en quasi bé un thriller. També cal remarcar com l'autor, Pierre Lemaitre, descriu la part més fosca del món empresarial, sense escrúpols a l'hora d'aconseguir el perfil de treballador desitjat, i com l'atur pot arribar a destrossar la persona que ho pateix. 

   Vaig estar a punt d'abandonar el llibre sobre la pàgina 100, de tan malament que m'ho estava fent passar l'actitud de l'Alain, que semblava que hagués perdut per complet el seny i que abocava la seva família a la desgràcia; aquí haig de reconèixer el mèrit de l'autor, que va aconseguir que realment m'endinsés profundament en la trama. Per sort no ho vaig fer, la lectura ha sigut una experiència impresionant, està molt ben escrit fins al punt d'endinsar tant al lector que sembla que estigui ben bé al costat de l'Alain en la seva boja carrera per aconseguir el lloc de treball que tant necessita per la seva salut mental.