Si esto es una mujer

 La inspectora de la Policia Nacional Manuela Mauri està de baixa des de fa mesos, concretament des que va trobar el Rodrigo, el seu cap i amant, amb un tret al cap al seu despatx. En aquests moments, la Manuela s'està a casa descansant, cuidant dels seus dos fills i intentant trobar l'equilibri a la seva vida personal al costat de l'Alberto, la seva actual parella. Un dia rep la visita de la Guadalupe, companya de feina, que aprofita la visita de cortesia per demanar-li que torni a la feina per tal de resoldre l'esgarrifós cas Vertedero: en un abocador d'escombraries prop de Madrid ha aparegut part del cos d'una dona de color, i en un altre abocador, una altra part, sense que s'hagi pogut trobar la resta del cos; han passat setmanes i el cas es troba en un punt mort.

   Basat en un fet real, Lorenzo Silva ha creat, conjuntament amb la seva parella Noemí Trujillo, un nou personatge, un dona policia, a qui suposo voldran donar continuïtat, com ha fet Silva amb el guàrdia civil Bevilacqua amb el qual ha tingut un gran èxit i que a mi, personalment, m'agrada força.

  Aquest llibre conté a més de la investigació policial pròpiament dita una certa crítica social, com la tolerància cap a les xarxes criminals que controlen la prostitució i el tràfic de dones procedents d'altres països; la poca repercusió social que té la mort d'una dona sense papers, prostituta i de color; la dificultat de la dona per compaginar vida personal i professional quan es tenen fills. Val a dir que el cas i la seva resolució els he trobat molt interessants, mentre que la protagonista no m'ha acabat de fer el pes, no he empatitzat gens amb ella, m'ha semblat una mica prepotent i a la vegada insegura. 

Ojos de agua

   No fa gaire Domingo Villar ha publicat la tercera entrega de la sèrie dedicada al policia gallec Leo Caldas, un llibre de més de set-centes pàgines que pinta força bé. Fa uns quants anys vaig llegir La playa de los ahogados, que és el segon de la sèrie, però ja ni recordo de què anava, només sé que em va agradar. Així que abans de llençar-me a la piscina d'un totxo de tantes pàgines vaig pensar que era una bona idea llegir primer Ojos de agua, molt més curt, només en té 187.

   A la ciutat de Vigo, per qui no la conegui, com és el meu cas, existeix una illa molt a prop de la costa, Toralla, que és d'ús privat i on fa anys es van construir unes grans mansions i a més una torre d'apartaments. En un d'aquests apartaments apareix el cos d'un saxofonista que hi vivia, amb signes d'una especial violència, un home de vida aparentment normal que es caracteritzava pels seus ulls clars. L'inspector Caldas, un home tranquil amb un caràcter molt gallec, serà l'encarregat de resoldre aquest assassinat, acompanyat per un ajudant que és la seva antítesi, Rafael Estévez, un aragonès impetuós, gens reflexiu i fins i tot una mica violent, que ha estat destinat a Galícia com a càstig professional.

   Aquesta novel·la es llegeix molt ràpid, el seu desenvolupament i resolució m'ha recordat, salvant les distàncies, les novel·les d'Agatha Christie. I fa venir ganes de visitar Vigo.

El sindicat de l'oblit

   De nou enganxada amb Albert Villaró i la seva desbordant imaginació per fer quasi real la distòpia (es diu així no?) de la República catalana iniciada amb Els ambaixadors, que recomano llegir primer per entendre millor El sindicat de l'oblit.

   En aquesta novel·la el protagonista torna a ser mossèn Farràs, un altre cop servint els interessos de la República proclamada el 1934, però ara quaranta anys després. Farràs, que mai va ser sacerdot tot i que va estudiar per ser-ho, viu en un plàcid retir al Pallars. La mort d'una companya a qui fa molt temps que no veia el fa retornar a Barcelona. Amb aquest retorn, els seus caps aprofitaran per encomanar-li una nova missió per la qual comptarà amb el suport d'una colla de jovenets als qui haurà d'explicar l'entramat de l'operació Siscló, portada a terme el 1936 per acabar amb la vida de Franco en l'accident de l'avió Dragon Rapide. 

   Qui llegeixi tant Els ambaixadors com El sindicat de l'oblit ha de conèixer la història recent per entrendre fins a quin punt Villaró ha jugat amb aquesta mateixa història, fent que siguin vius personatges històrics que fa molts anys que són morts, com Tísner, Josep Pla, Lorca, José Antonio Primo de Rivera i molts altres, aconseguint convertir la narració en una fantasia que perfectament podria haver estat realitat. L'autor ha construit així una novel·la molt entretinguda, amb un subtil sentit de l'humor molt Villaró, i que es llegeix força ràpid.