Hugo és un perruquer que explica la seva vida a una clientela imaginària, des de la seva adolescència fins el moment actual, al voltant dels quaranta anys. Tot comença en el moment en què descobreix una infidelitat de la seva mare: Hugo l'acompanya dos cops per setmana a la consulta d'un suposat psiquiatra que resulta ser una relació extramatrimonial que la mare disfressa de malaltia dels nervis. Mentre duren les "visites mèdiques", Hugo espera la mare a la porteria de l'edifici on hi ha la consulta del doctor, i allà fa amistat amb Leo, una noia de la seva edat no gaire simpàtica i brusca, a qui no agraden els nois però es comporta com si fos un d'ells.
La relació mare-fill pateix un fort daltabaix que el noi aprofita per-li fer xantatge, emocional i material. Hugo, que mai ha mostrat interès pels estudis, acaba descobrint també que el seu pare, administrador de finques, no és l'home íntegre que creia, fet que agreuja encara més les relacions familiars, tot convertint Hugo en un tirà que no treballa, que demana contínuament diners als seus pares i que somia amb una vida idíl·lica en el camp, rodejant de boscos i animals. Personatge peculiar, Hugo va explicant els seus projectes, negocis, somnis, amb periodes d'un optimisme exaltat i d'altres de fracàs absolut, sempre amb una narració que resulta força distreta i molt ben escrita.
He llegit molt bones crítiques d'aquesta novel·la de Luis Landero, escriptor que no havia llegit mai abans; en elles es parla de com l'autor ha creat un protagonista Cervantí, que no sé ben bé què vol dir però que imagino com un pícaro que treu profit de tot allò que la vida li posa al davant de manera no gaire ètica. Aquestes crítiques les he llegit després d'haver acabat la lectura i haig de dir que a mi el protagonista m'ha semblat un personatge amoral, pagat de si mateix i molt egoista, però haig de reconéixer que durant molta estona m'ha resultat simpàtic i la lectura entretinguda, probablement perquè Luis Landero escriu molt bé.
